Etiqueta: cultura digital

  • Càpsula 205. Paraules clau

    Càpsula 205. Paraules clau

    Vam viure un dia esplèndid. Va servir per posar en relleu el valor del Gran Pulmó Verd Targarí, que des de fa més de cent anys, arreplega senyals d’efemèrides autòctones i globals, així com testimonis supervivents de la història i l’etnografia locals.

    Des del 12 de maig, a tocar de l’implantat finestral gòtic provinent de la desapareguda capella dels Ardèvol —a tocar-tocar del Palau dels Marquesos de la Floresta—, ha emergit una nova fita dins de la crònica sentimental de la ciutat: l’escultura commemorativa del vuitantè aniversari de Nova Tàrrega.

    Com ja he confessat altres vegades, em declaro molt fan del disseny de Júlia Freixas. Però encara més de les vuit paraules clau que ha retallat en ferro forjat i que defineixen aquest projecte editorial: comunitat, participació, proximitat, veracitat, setmanari, Tàrrega, informació i periodisme.

    Inspirat per aquesta peça, vull dedicar aquesta Càpsula TIC a Internet. Perquè, igual que el nostre setmanari, la xarxa de xarxes també va néixer de la terra: del talent, la cooperació i la voluntat de persones que volien comunicar-se i compartir coneixement.

    Per això, avui et proposo recuperar vuit paraules clau que han definit Internet des dels seus orígens. Un exercici de memòria i reivindicació. Perquè només si recordem d’on ve, podrem defensar Internet com el que hauria de ser: una eina col·lectiva de transformació, convivència i creació compartida.

    Aquí tens les 8 paraules clau que, anant bé, han de continuar guiant el futur de la xarxa.

    1. Universalitat

    Internet ha d’estar disponible per a tothom, sense exclusions per motius econòmics, geogràfics o socials. Aquesta era la idea original: una infraestructura global, oberta i accessible, que connectés persones i coneixements.

    Tanmateix, milions de persones encara viuen al marge digital. Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), encara avui més d’un terç de la població mundial no està connectada (11/24). En zones rurals com la nostra, en països del Sud Global o en contextos de pobresa, l’accés a Internet és car, lent o inexistent. Aquesta bretxa digital s’afegeix a desigualtats ja existents i fa més gran l’exclusió social, especialment entre dones, infants, persones grans i comunitats minoritzades.

    2. Interoperabilitat

    Internet fou concebut com un sistema on tots els nodes poden connectar-se. Això és clau per garantir una xarxa oberta i eficient, on aplicacions, serveis i dispositius puguin comunicar-se entre ells, lliurement i sense barreres.

    Però avui, aquesta lògica està sota amenaça. Les grans empreses tecnològiques creen ecosistemes tancats per retenir usuaris i controlar el mercat digital. Per exemple, encara que Android sigui de codi obert, Google imposa condicions als fabricants perquè incloguin les seues apps per defecte.

    3. Descentralització

    Internet va néixer com una xarxa distribuïda, sense un centre de control únic. Aquesta descentralització era clau per garantir la resistència davant fallades, censura o atacs.

    Però avui el panorama ha canviat. La concentració de poder digital en poques mans —les anomenades MAGMA (Meta, Amazon, Google, Microsoft, Apple)— i la hiperdependència d’aquests monopolis digitals, ha fet que una bona part dels serveis i infraestructures quedin recentralitzats. Trencant l’equilibri i convertint la xarxa en un espai menys lliure i menys divers.

    4. Neutralitat

    Tots els continguts d’Internet han de circular en igualtat de condicions. Sense discriminació ni priorització segons qui els envia, qui els rep o quin tipus de contingut són.

    Però aquest principi està en perill. Alguns proveïdors d’Internet prioritzen certs serveis, limiten l’accés a d’altres o ofereixen Zero Rating (permeten l’accés gratuït a determinades plataformes, però les altres sí que consumeixen dades del teu pla, coaccionant l’exploració d’alternatives) o el tràfic discriminat (alentiment de la velocitat d’accés a serveis o la visualització de continguts multimèdia baixa qualitat, per forçar la contractació de paquets més costosos), creant un accés parcial, esbiaixat i reduït a la xarxa.

    5. Accés obert

    Una de les grans fortaleses d’Internet és la seua capacitat de donar veu i eines a qualsevol persona. Tothom ha(uria) de poder crear, publicar i compartir continguts lliurement.

    Tanmateix, en moltes realitats no és així: censura sistemàtica (com el Gran Tallafoc de la Xina), eliminació automàtica de continguts per part dels d’algoritmes opacs de les plataformes (com YouTube, TikTok i Instagram), i restriccions arbitràries d’accés (com el cas que ha desvelat la Fundació puntCAT amb els bloquejos indeguts durant els partits de LaLiga)

    6. Llibertat d’expressió

    Internet ha estat (i ha de continuar sent) una gran plaça pública global. Un espai per expressar idees, emocions, crítiques i propostes. Un canal per a la democràcia i el pensament crític.

    El repte és mantenir aquest dret fonamental sense deixar les portes obertes als discursos d’odi, desinformació o extremismes. I sense recaure córrer a l’autocensura ni validar sistemes de vigilància massiva que espantin les veus dissidents.

    7. Innovació Oberta

    La xarxa ha estat una incubadora de creativitat i innovació com cap altra eina en la història: la cultura copyleft, el codi obert i l’esperit hacker. Aquesta innovació lliure ha fet possibles projectes com Wikipedia, Mozilla Firefox, GNU/Linux o milers de plataformes i serveis a disposició de tota la comunitat.

    Però a hores d’ara, cada cop ens trobem amb més traves, que intenten frenar aquest desenvolupament lliure. Les grans plataformes tanquen el seu ecosistema amb murs legals, tècnics i comercials. L’exemple més clar és iOS: crear o distribuir apps fora del seu sistema oficial és pràcticament impossible!

    8. Comunitat

    Finalment, cal recordar que Internet no són només cables i servidors. Internet som nosaltres. Una comunitat global que aprèn, crea, comparteix i es transforma col·lectivament.

    Però aquesta comunitat ha estat segrestada per una economia de l’atenció que premia el soroll, la polarització i la viralitat. Plataformes com TikTok, Instagram o YouTube prioritzen el contingut que més enganxa, no el que més aporta.

    Comunitat, participació, proximitat, veracitat…

    Aquestes vuit paraules clau haurien de continuar guiant el nostre futur a Internet. Són brúixoles. I com les paraules retallades en ferro que trobem al Parc de Sant Eloi, no són només mots: són valors que cal defensar.

    Tant el projecte periodístic com en el tecnològic, són pilars d’un futur que somniem compartit, conscient i compromès. Ens recorden que el nostre territori —també el digital— és una construcció col·lectiva que cal protegir, revisar i tornar a imaginar.

    Perquè, igual que Nova Tàrrega, Internet és molt més que una eina. És una finestra oberta al món, una xarxa que ens connecta amb sentit i ens explica amb profunditat. Al servei de la comunitat, del coneixement compartit i d’un futur digital més just, inclusiu i humà.

    Per molts anys més, Internet. I per molts anys més, Nova Tàrrega. Bona quinzena. xerpejant.cat

  • Conte: la Júlia i el mòbil encantat

    Conte: la Júlia i el mòbil encantat

    En el marc de la Diada de Sant Jordi 2025 i de les Jornades Culturals de l’Escola Alba de Tàrrega, des del gòTIC hem impulsat una activitat educativa interactiva adreçada a infants i adolescents amb necessitats educatives especials.: La Júlia i el mòbil encantat, amb l’objectiu de fomentar una cultura digital crítica, segura i creativa.

    Sota del conte interactiu, pots trobar la guia de l’activitat

    justificació

    Es tracta d’un conte il·lustrat amb pictogrames hackejats d’ARASAAC, dissenyat per ser llegit i dinamitzat en grup, encara que també es pot utilitzar de forma individualitzada (al final trobaràs la versió digital interactiva).

    Narra la història de la Júlia, una noia que rep un mòbil nou i descobreix, a través d’experiències quotidianes, els riscos i les oportunitats que comporta l’ús de les tecnologies digitals.

    L’activitat combina la lectura fàcil, les preguntes guiades, les dinàmiques de rol i els recursos visuals i auditius accessibles per a estimular la participació activa i l’expressió d’emocions.

    La Júlia i el mòbil encantat neix de la necessitat d’acompanyar joves amb necessitats educatives especials a comprendre i apropiar-se del món digital d’una manera significativa i vivencial, explica Ramon Oromí Farré, autor del conte i dinamitzador del gòTIC Ajuntament de Tàrrega. Convidant a generar converses profundes sobre l’ús del mòbil en la vida quotidiana, els drets, llibertats i deures digitals, la privacitat, l’amistat, el respecte i les emocions…

    Aquest recurs ha estat estrenat amb l’alumnat i el professorat de les aules Verda i Lila, de l’Escola: Gràcies, Reneé, Eloi, Pau, Abdoulaye, Shaila, Itziar, Joan, Mohamed, Alba, Ramon, Yasmina, Maria, Anna, Roser, Anna i Marc!

    I un agraïment molt especial a la Neus, la meua assajadora preferida.

    guia de l’activitat

    Objectiu general

    Fomentar un ús crític, segur i creatiu del mòbil.

    Promoure valors digitals com el respecte, la privacitat i la gestió emocional.

    Facilitar espais de diàleg i compartició d’experiències digitals, entre iguals.

    Abans de llegir/sentir/mirar

    Preguntes per convidar a iniciar converses:

    • Tens mòbil? Com el fas servir?
    • Què creus que vol dir que un mòbil sigui “encantat”?
    • Què és el que t’agrada fer amb el mòbil?

    Durant la lectura

    El conte s’emmarca en quatre eixos temàtics clau:

    1. Temps de pantalla i benestar digital. Quan la Júlia no pot deixar de mirar vídeos.

    • Què passa quan la Júlia no pot deixar el mòbil?
    • Quan és passar massa temps davant d’una pantalla?
    • Et passa a tu també?

    2. Sobreexposició, seguretat i privacitat: Quan la Júlia rep un missatge d’un desconegut.

    • És segur parlar amb algú que no coneixes?
    • T’ha passat alguna situació així?
    • I tu, a qui ho podries explicar?

    3. Netiqueta digital: Quan la Júlia penja una foto sense permís.

    • Com creus que se sentia l’amiga de la Júlia?
    • Has viscut o vist alguna situació així?
    • Per què és important demanar permís abans de compartir?

    4. Empoderament, autonomia i pensament crític: Quan la Júlia reflexiona i canvia d’hàbits digitals.

    • Tu també pots decidir com fer-lo servir millor?
    • Quines coses bones pots fer amb el mòbil?
    • Tens autocontrol quan fas servir el mòbil?

    Dinàmica proposada

    Després de llegir/sentir/veure cada pàgina,

    També pot fer-se en versió desconnectada i en grup, demanant que aixequin una targeta d’emoció (context/a, trist/a, espantat/da, enfadat/da) per expressar les emocions o posicionar-se davant les actituds i pràctiques digitals.

    Així mateix, pots convidar-los a utilitzar el seu cos per representar-les o que s’agrupin segons la seua resposta.

    A continuació, se’ls convida a explicar el seu posicionament.

    Descarregar full d’emocions.

    Després de la lectura

    Reflexió col·lectiva:

    • Què creus que ha après la Júlia?
    • I tu, què has après?
    • Què vol dir utilitzar el mòbil “amb el cap i el cor”?

    Activitat de creació: El Núvol d’Internet Positiu

    1. Presentació: El núvol representa internet i et convidem a omplir-lo amb paraules, dibuixos i idees positives sobre el que es pot fer amb el mòbil o internet. (descarrega’t la plantilla del núvol)

    • Quines coses bones pots fer amb el mòbil o internet?
    • Què has après gràcies a les pantalles?
    • Com t’ajuda a comunicar-te o a expressar-te?

    2. Convida les participants a inventar els seus pictogrames o a representar plàsticament les accions positives que poden fer amb el mòbil o amb internet (per exemple: La Júlia, ens ha explicat com pot cantar cançons, parlar amb les amistats i aprendre coses.)

    3. Es deixa un espai per visitar els núvols dels altres i fer una petita explicació oral del que han creat. Es pot crear una exposició col·lectiva.

    4. Tancament: Es reforça la idea que el mòbil pot ser màgic, si l’utilitzem amb el cap i el cor:

    Veus quantes coses bones podem fer amb el mòbil si el fem servir bé?

  • Nota 202 / Fascicle 21. Adolescència

    Nota 202 / Fascicle 21. Adolescència

    Avui he anat a dormir més tard del normal, després d’empassar-me la minisèrie Adolescència. L’has vista?

    No m’he pogut resistir a les crítiques que la destaquen com una de les estrenes més interessants de Netflix, del que portem d’any. Tot i que, t’he de confessar que tinc moltes expectatives posades en la nova temporada de Black Mirror, que s’estrenarà el 10 d’abril.

    De què va la sèrie?

    Dirigida per Philip Barantini i escrita per Stephen Graham i Jack Thorne, Adolescència aborda les conseqüències d’un crim adolescent en una petita localitat anglesa. A través de quatre capítols, gravats magistralment en pla seqüència que et mantenen enganxat a la pantalla, la sèrie et submergeix en un drama colpidor que afecta tota la comunitat.

    Aquest retrat cru i hiperrealista posa el focus en problemàtiques com la normalització de la violència, la crisi de salut mental i la masculinitat tòxica, entre els adolescents.

    Explica, Explica…

    No vull fer-te espòilers, però et diré que al segon capítol la policia descobreix que les xarxes socials han tingut un paper determinant en la tragèdia. 

    No és cap novetat que internet facilita la difusió de missatges reaccionaris, misògins, racistes i homòfobs, alimentant discursos d’odi. 

    Així, la sèrie posa especial èmfasi en com l’esfera digital influeix en la vida del protagonista, un nen de tretze anys que passa més temps davant la pantalla que en la realitat. Això el porta a exposar-se a missatges nocius, comentaris dels seus companys i idees equivocades que poden resultar molt perilloses.

    Posa’m un cas concret

    Un dels aspectes més colpidors de la sèrie és la representació que fa del fenomen del celibat involuntari (de l’expressió anglesa incel). Aquesta subcultura digital agrupa homes en comunitats virtuals i des de la frustració i la soledat, utilitzen les xarxes per culpar les dones de la seua incapacitat per tenir relacions sentimentals o sexuals.

    Així mateix, Adolescència posa en evidència el desconeixement general dels adults sobre aquest fenomen, que s’ha filtrat silenciosament en l’argot i la mentalitat de molts joves. A l’escola del protagonista, alguns alumnes adopten aquest pensament sense entendre’n plenament les conseqüències, sovint amb resultats devastadors.

    Stephen Graham, autor del guió i actor que interpreta el pare del protagonista, i Philip Barantini, director de la sèrie, intenten explorar les arrels d’aquest fenomen i les seues conseqüències que, en molts casos, desemboquen en assetjament, agressions, i en situacions extremes, assassinat.

    Una sèrie que remou

    Després de veure-la, com a pare, em pregunto si conec prou bé la vida dels meus fills, els seus problemes, preocupacions i inquietuds. També em reafirma en la convicció de la importància d’acompanyar-los al llarg de la vida, també en l’àmbit digital.

    Les darreres hores ja han sorgit veus que proposen projectar la minisèrie als centres educatius. Jo, però, crec que valdria més veure-la a les Escoles de Pares i a les llars amb fills adolescents. Potser ens ajudaria a conèixer millor la seua realitat i a desvetllar converses incòmodes, però sens dubte necessàries.

    Pau, Neus…, hem de parlar.