Vam viure un dia esplèndid. Va servir per posar en relleu el valor del Gran Pulmó Verd Targarí, que des de fa més de cent anys, arreplega senyals d’efemèrides autòctones i globals, així com testimonis supervivents de la història i l’etnografia locals.
Des del 12 de maig, a tocar de l’implantat finestral gòtic provinent de la desapareguda capella dels Ardèvol —a tocar-tocar del Palau dels Marquesos de la Floresta—, ha emergit una nova fita dins de la crònica sentimental de la ciutat: l’escultura commemorativa del vuitantè aniversari de Nova Tàrrega.
Com ja he confessat altres vegades, em declaro molt fan del disseny de Júlia Freixas. Però encara més de les vuit paraules clau que ha retallat en ferro forjat i que defineixen aquest projecte editorial: comunitat, participació, proximitat, veracitat, setmanari, Tàrrega, informació i periodisme.
Inspirat per aquesta peça, vull dedicar aquesta Càpsula TIC a Internet. Perquè, igual que el nostre setmanari, la xarxa de xarxes també va néixer de la terra: del talent, la cooperació i la voluntat de persones que volien comunicar-se i compartir coneixement.
Per això, avui et proposo recuperar vuit paraules clau que han definit Internet des dels seus orígens. Un exercici de memòria i reivindicació. Perquè només si recordem d’on ve, podrem defensar Internet com el que hauria de ser: una eina col·lectiva de transformació, convivència i creació compartida.
Aquí tens les 8 paraules clau que, anant bé, han de continuar guiant el futur de la xarxa.
1. Universalitat
Internet ha d’estar disponible per a tothom, sense exclusions per motius econòmics, geogràfics o socials. Aquesta era la idea original: una infraestructura global, oberta i accessible, que connectés persones i coneixements.
Tanmateix, milions de persones encara viuen al marge digital. Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), encara avui més d’un terç de la població mundial no està connectada (11/24). En zones rurals com la nostra, en països del Sud Global o en contextos de pobresa, l’accés a Internet és car, lent o inexistent. Aquesta bretxa digital s’afegeix a desigualtats ja existents i fa més gran l’exclusió social, especialment entre dones, infants, persones grans i comunitats minoritzades.
2. Interoperabilitat
Internet fou concebut com un sistema on tots els nodes poden connectar-se. Això és clau per garantir una xarxa oberta i eficient, on aplicacions, serveis i dispositius puguin comunicar-se entre ells, lliurement i sense barreres.
Però avui, aquesta lògica està sota amenaça. Les grans empreses tecnològiques creen ecosistemes tancats per retenir usuaris i controlar el mercat digital. Per exemple, encara que Android sigui de codi obert, Google imposa condicions als fabricants perquè incloguin les seues apps per defecte.
3. Descentralització
Internet va néixer com una xarxa distribuïda, sense un centre de control únic. Aquesta descentralització era clau per garantir la resistència davant fallades, censura o atacs.
Però avui el panorama ha canviat. La concentració de poder digital en poques mans —les anomenades MAGMA (Meta, Amazon, Google, Microsoft, Apple)— i la hiperdependència d’aquests monopolis digitals, ha fet que una bona part dels serveis i infraestructures quedin recentralitzats. Trencant l’equilibri i convertint la xarxa en un espai menys lliure i menys divers.
4. Neutralitat
Tots els continguts d’Internet han de circular en igualtat de condicions. Sense discriminació ni priorització segons qui els envia, qui els rep o quin tipus de contingut són.
Però aquest principi està en perill. Alguns proveïdors d’Internet prioritzen certs serveis, limiten l’accés a d’altres o ofereixen Zero Rating (permeten l’accés gratuït a determinades plataformes, però les altres sí que consumeixen dades del teu pla, coaccionant l’exploració d’alternatives) o el tràfic discriminat (alentiment de la velocitat d’accés a serveis o la visualització de continguts multimèdia baixa qualitat, per forçar la contractació de paquets més costosos), creant un accés parcial, esbiaixat i reduït a la xarxa.
5. Accés obert
Una de les grans fortaleses d’Internet és la seua capacitat de donar veu i eines a qualsevol persona. Tothom ha(uria) de poder crear, publicar i compartir continguts lliurement.
Tanmateix, en moltes realitats no és així: censura sistemàtica (com el Gran Tallafoc de la Xina), eliminació automàtica de continguts per part dels d’algoritmes opacs de les plataformes (com YouTube, TikTok i Instagram), i restriccions arbitràries d’accés (com el cas que ha desvelat la Fundació puntCAT amb els bloquejos indeguts durant els partits de LaLiga)
6. Llibertat d’expressió
Internet ha estat (i ha de continuar sent) una gran plaça pública global. Un espai per expressar idees, emocions, crítiques i propostes. Un canal per a la democràcia i el pensament crític.
El repte és mantenir aquest dret fonamental sense deixar les portes obertes als discursos d’odi, desinformació o extremismes. I sense recaure córrer a l’autocensura ni validar sistemes de vigilància massiva que espantin les veus dissidents.
7. Innovació Oberta
La xarxa ha estat una incubadora de creativitat i innovació com cap altra eina en la història: la cultura copyleft, el codi obert i l’esperit hacker. Aquesta innovació lliure ha fet possibles projectes com Wikipedia, Mozilla Firefox, GNU/Linux o milers de plataformes i serveis a disposició de tota la comunitat.
Però a hores d’ara, cada cop ens trobem amb més traves, que intenten frenar aquest desenvolupament lliure. Les grans plataformes tanquen el seu ecosistema amb murs legals, tècnics i comercials. L’exemple més clar és iOS: crear o distribuir apps fora del seu sistema oficial és pràcticament impossible!
8. Comunitat
Finalment, cal recordar que Internet no són només cables i servidors. Internet som nosaltres. Una comunitat global que aprèn, crea, comparteix i es transforma col·lectivament.
Però aquesta comunitat ha estat segrestada per una economia de l’atenció que premia el soroll, la polarització i la viralitat. Plataformes com TikTok, Instagram o YouTube prioritzen el contingut que més enganxa, no el que més aporta.
Comunitat, participació, proximitat, veracitat…
Aquestes vuit paraules clau haurien de continuar guiant el nostre futur a Internet. Són brúixoles. I com les paraules retallades en ferro que trobem al Parc de Sant Eloi, no són només mots: són valors que cal defensar.
Tant el projecte periodístic com en el tecnològic, són pilars d’un futur que somniem compartit, conscient i compromès. Ens recorden que el nostre territori —també el digital— és una construcció col·lectiva que cal protegir, revisar i tornar a imaginar.
Perquè, igual que Nova Tàrrega, Internet és molt més que una eina. És una finestra oberta al món, una xarxa que ens connecta amb sentit i ens explica amb profunditat. Al servei de la comunitat, del coneixement compartit i d’un futur digital més just, inclusiu i humà.
Per molts anys més, Internet. I per molts anys més, Nova Tàrrega. Bona quinzena. xerpejant.cat
