No m’ho puc acabar. Ja sé que aquesta minisèrie ha aixecat molta polseguera, que tothom en parla, que es reflexiona molt sobre el fenomen, i que els més crítics en busquen pegues i peròs. Tot i això, avui et torno a parlar d’Adolescència, de Netflix.
Com apuntava divendres passat, la sèrie ens convida a parar atenció a alguns aspectes sovint ignorats o que ens passen desapercebuts, però que poden ajudar-nos a protegir i acompanyar els adolescents i joves en les seues primeres incursions al món digital.
Un emoji, diferents significats
El segon episodi revela com allò que per a les persones adultes només són pictogrames aparentment innocents, per a ells poden adquirir significats complexos i, de vegades, preocupants. Aquests símbols visuals poden amagar actituds i comportaments que no sempre som capaços de detectar: des de bromes internes fins a missatges amb connotacions assetjadores, sexuals o violentes.
Un exemple és l’emoji de la píndola vermella i groga 💊. Si has vist Matrix, recordaràs com Morfeu ofereix a Neo escollir entre la píndola blava —viure en la ignorància dins d’un món fictici— o la vermella —despertar a una realitat dura i desconcertant.
D’aquí ve que, entre els adolescents vinculats al col·lectiu incel (celibat involuntari), la píndola vermella ha estat resignificada: simbolitza el despertar a una veritat incòmoda. Segons aquest discurs, el feminisme ha alterat l’ordre natural de les coses i s’ha atorgat massa poder a les dones. Una interpretació esbiaixada que reforça desigualtats, perpetua la dominació masculina i banalitza els conflictes de gènere.
Un altre cas preocupant és l’ús del cartutx de dinamita 🧨. Aquest símbol ha estat apropiat per la comunitat digital de la masclesfera, que promou una masculinitat tòxica, autoritària i sovint violenta. Aquí, la dinamita representa l’explosió simbòlica de la píndola vermella, un suposat pas a l’acció que, en alguns casos extrems, s’associa amb actituds agressives i actes de violència de gènere.
Posa’m més exemples
Cal tenir present que aquestes lectures varien segons el context i l’ús individual: indiquen com les emocions i les relacions es codifiquen i es comuniquen a través d’un llenguatge que per als adults pot ser del tot críptic.
El significat dels colors dels cors és tot un univers paral·lel. Més enllà del cor vermell, que manté el seu valor associat a l’amor romàntic, la cosa s’enreda. Cada color té una càrrega simbòlica molt més precisa, que pot associar-se a una persona en particular o comunicar emocions i intencions concretes: Per exemple, 💜 el cor morat, expressa excitació o atracció sexual; 💛 el groc, interès per l’altra persona; 💗 el rosa, interès afectiu, però no sexual.
Així mateix, el sèxting —l’intercanvi de missatges amb contingut sexual— també té el seu propi codi visual. Alguns emojis ja han esdevingut icones gairebé universals: el préssec, l’albergínia, les cireres o el plàtan fan referència a diferents parts de l’anatomia íntima i l’emoji mirant de reüll 😏, suggereix que la persona podria estar enviant o rebent fotos amb connotació sexual.
Més enllà de les pantalles
Tal com ens recorda la sèrie, com acompanyants adults hem d’aprendre a llegir les molles de pa digital que deixen els adolescents i joves.
Cal afinar la mirada: perquè és en els detalls, sovint imperceptibles, on s’amaguen els senyals d’alerta, les necessitats emocionals no dites i les realitats que no sempre s’expressen amb paraules, sinó amb un emoji.
Per superar aquesta bretxa digital generacional i interpretar-los correctament, cal que ens preparem per entendre els nous llenguatges i els seus contextos culturals digitals. Només així podrem guiar-los amb criteri.
I no, no es tracta només de controlar, sinó ajudar-los a reconèixer i interpretar el medi que habiten i, sobretot, acompanyar-los. Amb respecte, sensibilitat, i amb molta, molta cura.
Tal com a nosaltres, un dia, ens van ensenyar a moure’ns pel món.
