Etiqueta: tecnologia accessible

  • Nota 205. Fascicle número 24. Immigrants digitals

    Nota 205. Fascicle número 24. Immigrants digitals

    ​La digitalització ha transformat profundament la nostra vida quotidiana: demanar hora al metge, comprar, comunicar-nos o fer tràmits amb l’administració és avui més fàcil que mai.

    Bé… això per a qui domina les eines digitals. Però, què passa amb les persones que no han crescut envoltades d’aquestes tecnologies?

    Aquesta setmana, he tingut l’oportunitat de xerpejar a la Societat Ateneu de Tàrrega, on he compartit reflexions i estratègies sobre com la tecnologia pot afavorir un envelliment digital actiu.

    Crec que ja sé per on vas…

    Aquí entra en joc el concepte d’immigrants digitals, que fa referència a aquelles persones nascudes abans de l’era digital i que han hagut d’adaptar-se a l’ús de les TIC ja en l’edat adulta.

    El terme el va fer popular l’educador Marc Prensky (2001), diferenciant-los dels nadius digitals. És a dir, aquells que han crescut envoltats de pantalles, connexions i interfícies digitals.

    Per a moltes persones grans, la digitalització no ha representat una millora, sinó un autèntic maldecap. A més, moltes tecnologies, plataformes i serveis es dissenyen pensant exclusivament en usuaris joves, oblidant els ritmes d’aprenentatge, les capacitats i les realitats de vida de les persones grans.

    Aquest edatisme digital —la discriminació per motius d’edat en l’ús o accés a la tecnologia— esdevé una nova bretxa sociodigital, que es fa evident en situacions quotidianes que, per a la majoria, són senzilles: consultar la banca en línia, fer una reserva o demanar hora per a un tràmit administratiu.

    Com contrarestar l’edatisme digital?

    Per combatre aquesta desigualtat, cal emprendre accions holístiques, decidides i estructurals:​

    1. Dissenyar tecnologies inclusives pensades per a tothom: amb interfícies clares, lletra gran, contrastos adequats, un llenguatge entenedor i processos simplificats.

    2. Fomentar l’empoderament digital i mediàtic, oferint espais d’aprenentatge i experimentació contínua, presencial, compartida i adaptada als ritmes de cada persona. Amb paciència, empatia i proximitat. Com procurem fer des del gòTIC Ajuntament de Tàrrega, que precisament ahir, vam presentar les noves activitats.

    3. Finalment, Impulsar un canvi d’actitud social deixant enrere estereotips que veuen a les persones grans com a desfasades o incapaces. Reconeixent el seu dret a aprendre, créixer i participar activament en la societat digital.

    Com apuntava Enric Serradell, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, «no es tracta només d’ensenyar a fer servir una eina, sinó d’integrar el valor social de la digitalització per millorar el benestar i la qualitat de vida» de tothom, independentment de l’edat. 

    Acollim, també al món digital.

    ​Per assolir una societat digital veritablement inclusiva, és imprescindible posar la tecnologia al servei de totes les persones, independentment de la seua edat. Això implica no només desenvolupar eines accessibles i fomentar la participació activa de les persones grans en el món digital. A més, cal promoure una cultura que valori i integri les seues experiències, inquietuds i necessitats.

    Només així podrem garantir l’equitat digital per a tothom, sense que ningú quedi exclòs ni se senti menystingut o foraster en aquest nou continent digital.

  • Capítol 1. Tecnologia Accessible

    Capítol 1. Tecnologia Accessible

    El concepte

    L’adjectiu accessible, aplicat a la tecnologia, es refereix a aquells productes, serveis i eines digitals que poden ser utilitzats per qualsevol persona, independentment de les seves capacitats físiques, cognitives o socioeconòmiques. 


    Comencem pel principi: La Inclusió Digital.

    Procés que busca garantir que totes les persones, independentment de la seva edat, capacitats, situació econòmica o ubicació geogràfica, tinguin accés, habilitats i oportunitats per usar la tecnologia digital de manera efectiva. 

    És un concepte clau per construir una societat més justa i equitativa en l’era digital, ja que permet superar les bretxes digitals i permet a tothom participar plenament en àmbits com l’educació, el treball, la salut i la comunicació.

    La inclusió digital se centra en cinc grans àmbits.

    1.1 Accés Universal a la Tecnologia.

    Garantir que totes les persones tinguin accés a dispositius tecnològics (ordinadors, tauletes, mòbils) i a una connexió a internet de qualitat.

    • Exemple: Programes de connectivitat gratuïta en espais públics, com WiFi4EU de la Comissió Europa o la implementació de xarxes 5G o la fibra òptica en zones rurals.

    1.2. L’adquisició de competències digitals.

    Aprenentatge d’habilitats i competències bàsiques i avançades per utilitzar la tecnologia amb confiança i seguretat. Això inclou l’alfabetització digital per persones grans, nens o persones sense experiència tecnològica.

    • Exemple: Programes d’alfabetització digital per a gent gran, com ara els tallers gratuïts de la Fundació de la Caixa o el Més digitals de la Generalitat de Catalunya.

    1.3. Les tecnologies accessibles

    Desenvolupar dispositius, aplicacions i eines digitals que siguin accessibles per a persones amb discapacitats o necessitats especials.

    Això inclou les persones amb discapacitats com aquelles amb necessitats temporals (com ara una lesió) o situacionals (com una llum ambiental deficient). També l’ús de llenguatges locals i plataformes multilingües.

    • Exemples: Bleta, una tauleta digital adaptada a la gent gran, fàcil de veure i de fer anar, i ja preparada amb una sèrie d’aplicacions per mantenir-se mentalment actius.
      També els sistemes operatius amb lectors de pantalla (com VoiceOver a iOS i TalkBack a Android), aplicacions educatives que ofereixen subtítols, àudio i text adaptat. 

    1.4. Contingut Rellevant i Significatiu.

    Promoure la creació de contingut digital que sigui rellevant per a diferents grups culturals, econòmics i socials, incloent-hi informació pràctica, educativa i de servei públic.

    • Exemple: Plataformes de serveis públics adaptades en idiomes regionals i formats visuals i auditius accessibles.
      En aquest sentit, el projecte FàcilMent treballa perquè tota la informació sigui clara i fàcil, complint la Llei d’Accessibilitat Universal.

    1.5. Seguretat i Confiança Digital

    Educar sobre la privacitat, la ciberseguretat i l’ús ètic de la tecnologia per garantir que tothom pugui navegar de manera segura. També aprenent a identificar els problemes tècnics senzills i aplicant solucions i estratègies digitals de forma autònoma i crítica.

    • Exemple: Programes d’educació en seguretat digital per a estudiants i famílies. InternetSegura.cat o Internet Segura for Kids (IS4K) promoció de l’ús segur i responsable d’Internet i les noves tecnologies entre infants, adolescents, joves, famílies i educadores.

    El Disseny Universal

    Principi fonamental en la creació de tecnologies accessibles. Es basa a desenvolupar productes, entorns i serveis que siguin utilitzables per a tothom, en la mesura més gran possible, sense necessitat d’adaptacions específiques. 

    El disseny universal implica anar més enllà de l’accessibilitat específica per a un grup i crear solucions inclusives des de l’inici.

    Principis del disseny universal

    Segons l’Institut de Disseny Universal de Carolina del Nord, els seus set principis clau són:

    1. L’ús equitatiu. El disseny ha de ser útil i accessible per persones amb diferents habilitats.
      Exemple: teclats virtuals amb predicció de text.
    2. La flexibilitat en l’ús. El disseny ha de permetre opcions diverses.
      Exemple: controls per veu en lloc de només tàctils.
    3. L’ús simple i intuïtiu. L’ús de la tecnologia ha de ser fàcil d’entendre per tothom.
      Exemple: menús simplificats en aplicacions o sistemes operatius.
    4. La informació perceptible. El disseny ha de transmetre informació de manera eficient, independentment de les habilitats sensorials de l’usuari.
      Exemple: subtítols en vídeos per persones amb discapacitat auditiva.
    5. La tolerància a l’error. Ha de minimitzar conseqüències negatives per errors involuntaris.
      Exemple: botons d’anul·lació o confirmació en accions importants.
    6. Baix esforç físic. La tecnologia ha de ser utilitzable amb el mínim esforç físic.
      Exemple: interruptors automàtics o dispositius IoT controlats per veu.
    7. Dimensions i espai per a l’accés. Ha de tenir prou espai per a l’ús còmode de qualsevol persona, independentment de la seva mobilitat.
      Exemple: taules de treball ajustables o dispositius adaptats a diferents mides de pantalla.

    Els deures

    Revisa la configuració d’accessibilitat dels teus dispositius i aplicacions, fent que s’adapti millor a la teua situació o necessitat.

    1. La funció Lectura de pantalla permet controlar el dispositiu sense mirar-ne la pantalla, llegeix els texts en veu alta i ofereix descripcions detallades de les imatges. Útil per a persones amb dificultats visuals o ceguesa.
    2. La mida del text permet ajustar la grandària del text al teu dispositiu per fer-lo més llegible. Està disponible a les opcions d’accessibilitat, dins de la configuració.
    3. El Contrast elevat millora la visibilitat dels elements en pantalla amb colors més vius i fàcilment diferenciables. Es pot activar als paràmetres d’accessibilitat.
    4. La Transcripció automàtica en temps real, per a persones amb dificultats auditives.
    5. El Sistema d’interruptors permet controlar el dispositiu amb botons i blocs virtuals, útil per a persones amb mobilitat reduïda.
    6. El Control amb gestos facials permet controlar el sistema i les apps amb moviments facials, com aixecar les celles o moure la boca. 

    Tens més informació sobre les eines disponibles a 

    en Conclusió

    La tecnologia accessible no només és una necessitat per garantir una societat més equitativa, sinó que també esdevé una oportunitat per fomentar la innovació i crear un món més inclusiu. Mitjançant el compromís amb la inclusió digital i el disseny universal, podem construir una realitat en la qual tothom pugui participar, contribuir i beneficiar-se dels avenços tecnològics sense restriccions ni barreres.