Etiqueta: privacitat

  • Conte: la Júlia i el mòbil encantat

    Conte: la Júlia i el mòbil encantat

    En el marc de la Diada de Sant Jordi 2025 i de les Jornades Culturals de l’Escola Alba de Tàrrega, des del gòTIC hem impulsat una activitat educativa interactiva adreçada a infants i adolescents amb necessitats educatives especials.: La Júlia i el mòbil encantat, amb l’objectiu de fomentar una cultura digital crítica, segura i creativa.

    Sota del conte interactiu, pots trobar la guia de l’activitat

    justificació

    Es tracta d’un conte il·lustrat amb pictogrames hackejats d’ARASAAC, dissenyat per ser llegit i dinamitzat en grup, encara que també es pot utilitzar de forma individualitzada (al final trobaràs la versió digital interactiva).

    Narra la història de la Júlia, una noia que rep un mòbil nou i descobreix, a través d’experiències quotidianes, els riscos i les oportunitats que comporta l’ús de les tecnologies digitals.

    L’activitat combina la lectura fàcil, les preguntes guiades, les dinàmiques de rol i els recursos visuals i auditius accessibles per a estimular la participació activa i l’expressió d’emocions.

    La Júlia i el mòbil encantat neix de la necessitat d’acompanyar joves amb necessitats educatives especials a comprendre i apropiar-se del món digital d’una manera significativa i vivencial, explica Ramon Oromí Farré, autor del conte i dinamitzador del gòTIC Ajuntament de Tàrrega. Convidant a generar converses profundes sobre l’ús del mòbil en la vida quotidiana, els drets, llibertats i deures digitals, la privacitat, l’amistat, el respecte i les emocions…

    Aquest recurs ha estat estrenat amb l’alumnat i el professorat de les aules Verda i Lila, de l’Escola: Gràcies, Reneé, Eloi, Pau, Abdoulaye, Shaila, Itziar, Joan, Mohamed, Alba, Ramon, Yasmina, Maria, Anna, Roser, Anna i Marc!

    I un agraïment molt especial a la Neus, la meua assajadora preferida.

    guia de l’activitat

    Objectiu general

    Fomentar un ús crític, segur i creatiu del mòbil.

    Promoure valors digitals com el respecte, la privacitat i la gestió emocional.

    Facilitar espais de diàleg i compartició d’experiències digitals, entre iguals.

    Abans de llegir/sentir/mirar

    Preguntes per convidar a iniciar converses:

    • Tens mòbil? Com el fas servir?
    • Què creus que vol dir que un mòbil sigui “encantat”?
    • Què és el que t’agrada fer amb el mòbil?

    Durant la lectura

    El conte s’emmarca en quatre eixos temàtics clau:

    1. Temps de pantalla i benestar digital. Quan la Júlia no pot deixar de mirar vídeos.

    • Què passa quan la Júlia no pot deixar el mòbil?
    • Quan és passar massa temps davant d’una pantalla?
    • Et passa a tu també?

    2. Sobreexposició, seguretat i privacitat: Quan la Júlia rep un missatge d’un desconegut.

    • És segur parlar amb algú que no coneixes?
    • T’ha passat alguna situació així?
    • I tu, a qui ho podries explicar?

    3. Netiqueta digital: Quan la Júlia penja una foto sense permís.

    • Com creus que se sentia l’amiga de la Júlia?
    • Has viscut o vist alguna situació així?
    • Per què és important demanar permís abans de compartir?

    4. Empoderament, autonomia i pensament crític: Quan la Júlia reflexiona i canvia d’hàbits digitals.

    • Tu també pots decidir com fer-lo servir millor?
    • Quines coses bones pots fer amb el mòbil?
    • Tens autocontrol quan fas servir el mòbil?

    Dinàmica proposada

    Després de llegir/sentir/veure cada pàgina,

    També pot fer-se en versió desconnectada i en grup, demanant que aixequin una targeta d’emoció (context/a, trist/a, espantat/da, enfadat/da) per expressar les emocions o posicionar-se davant les actituds i pràctiques digitals.

    Així mateix, pots convidar-los a utilitzar el seu cos per representar-les o que s’agrupin segons la seua resposta.

    A continuació, se’ls convida a explicar el seu posicionament.

    Descarregar full d’emocions.

    Després de la lectura

    Reflexió col·lectiva:

    • Què creus que ha après la Júlia?
    • I tu, què has après?
    • Què vol dir utilitzar el mòbil “amb el cap i el cor”?

    Activitat de creació: El Núvol d’Internet Positiu

    1. Presentació: El núvol representa internet i et convidem a omplir-lo amb paraules, dibuixos i idees positives sobre el que es pot fer amb el mòbil o internet. (descarrega’t la plantilla del núvol)

    • Quines coses bones pots fer amb el mòbil o internet?
    • Què has après gràcies a les pantalles?
    • Com t’ajuda a comunicar-te o a expressar-te?

    2. Convida les participants a inventar els seus pictogrames o a representar plàsticament les accions positives que poden fer amb el mòbil o amb internet (per exemple: La Júlia, ens ha explicat com pot cantar cançons, parlar amb les amistats i aprendre coses.)

    3. Es deixa un espai per visitar els núvols dels altres i fer una petita explicació oral del que han creat. Es pot crear una exposició col·lectiva.

    4. Tancament: Es reforça la idea que el mòbil pot ser màgic, si l’utilitzem amb el cap i el cor:

    Veus quantes coses bones podem fer amb el mòbil si el fem servir bé?

  • Nota 204. Fascicle número 23. Patró fosc

    Nota 204. Fascicle número 23. Patró fosc

    Aquest dilluns, he xerpejat en les Jornades FP de l’institut Alfons Costafreda, de Tàrrega. M’han convidat a compartir una bona estona amb l’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma, per parlar-los sobre el negoci de les dades, la defensa de la privacitat i el disseny ètic de les tecnologies digitals.

    Va ser una estona intensa —i espero que gens avorrida!— on vaig intentar transmetre’ls que tenen una gran responsabilitat entre mans.

    La seua tasca professional no s’ha de limitar només a escriure codi o optimitzar aplicacions. L’alumnat que s’està formant avui, serà qui dissenyà les plataformes i serveis digitals que utilitzarem el dia de demà. 

    I això implica ser plenament conscients de l’impacte social, ètic i humà d’allò que crearan.

    Què són els patrons de disseny?

    Un patró de disseny és una solució habitual i eficaç a problemes recurrents en el desenvolupament de programari i en el disseny d’interfícies digitals.

    El seu objectiu principal és clar: millorar l’experiència d’usuari (UX). És a dir, fer que les eines digitals siguin més clares, útils i fàcils d’utilitzar.

    Per exemple, formularis que assenyalen els errors en vermell perquè els detectis ràpidament, menús desplegables que simplifiquen la tria d’una opció o la icona de cistella que indica clarament que estàs comprant.

    En resum, els patrons de disseny són bones pràctiques que faciliten la interacció i posen l’usuari al centre.

    Què són els patrons foscos?

    Ara bé, no tots els patrons es creen amb bones intencions.

    Els patrons foscos (dark patterns) són tècniques de disseny enganyoses i manipulatives, creades per influir el comportament de l’usuari en contra dels seus propis interessos.

    No busquen ajudar-lo, sinó confondre’l, pressionar-lo o induir-lo a prendre decisions que potser no hauria pres si tota la informació fos clara. 

    Per exemple, quan et vols donar de baixa d’una subscripció i has de passar per cinc pantalles plenes de missatges que et fan sentir culpable o confós; o quan en entrar en un web, el botó per acceptar totes les galetes és gran, cridaner i visible, però el de rebutjar-les és petit, gris i amagat; o quan dissimulen la X per tancar un anunci o quan la cancel·lació d’un servei està oculta dins un menú poc intuïtiu.
    Tots aquests són exemples clars de patrons foscos que vulneren el nostre dret a decidir amb llibertat i claredat.

    Conèixer-los per protegir-nos

    Entendre com funcionen els patrons foscos és essencial per protegir la nostra privacitat digital i preservar la llibertat de decisió. Només així podem prendre decisions realment informades en un món cada cop més automatitzat i dominat per algorismes.

    Per això, com a usuaris i usuàries de serveis i aplicacions digitals, cal que ens mantinguem desperts, actius i amb esperit crític. I que exigim a les empreses tecnològiques transparència en el tractament de les dades, claredat en les condicions d’ús i respecte pels nostres drets i llibertats fonamentals.

    Deures pendents

    A l’alumnat del cicle formatiu vaig deixar-los deures: com a futurs dissenyadors i desenvolupadors, han d’aprendre a detectar aquestes males pràctiques i, sobretot, a no reproduir-les.

    A hackejar el sistema, en el sentit més creatiu i transformador. Contribuint a construir un entorn digital on la privacitat, la dignitat, la transparència i la justícia siguin les opcions per defecte.

    A prendre partit i dissenyar tecnologies al servei de les persones, no en contra seua.

    Que així sigui!

  • Capítol 1. Tecnologia Accessible

    Capítol 1. Tecnologia Accessible

    El concepte

    L’adjectiu accessible, aplicat a la tecnologia, es refereix a aquells productes, serveis i eines digitals que poden ser utilitzats per qualsevol persona, independentment de les seves capacitats físiques, cognitives o socioeconòmiques. 


    Comencem pel principi: La Inclusió Digital.

    Procés que busca garantir que totes les persones, independentment de la seva edat, capacitats, situació econòmica o ubicació geogràfica, tinguin accés, habilitats i oportunitats per usar la tecnologia digital de manera efectiva. 

    És un concepte clau per construir una societat més justa i equitativa en l’era digital, ja que permet superar les bretxes digitals i permet a tothom participar plenament en àmbits com l’educació, el treball, la salut i la comunicació.

    La inclusió digital se centra en cinc grans àmbits.

    1.1 Accés Universal a la Tecnologia.

    Garantir que totes les persones tinguin accés a dispositius tecnològics (ordinadors, tauletes, mòbils) i a una connexió a internet de qualitat.

    • Exemple: Programes de connectivitat gratuïta en espais públics, com WiFi4EU de la Comissió Europa o la implementació de xarxes 5G o la fibra òptica en zones rurals.

    1.2. L’adquisició de competències digitals.

    Aprenentatge d’habilitats i competències bàsiques i avançades per utilitzar la tecnologia amb confiança i seguretat. Això inclou l’alfabetització digital per persones grans, nens o persones sense experiència tecnològica.

    • Exemple: Programes d’alfabetització digital per a gent gran, com ara els tallers gratuïts de la Fundació de la Caixa o el Més digitals de la Generalitat de Catalunya.

    1.3. Les tecnologies accessibles

    Desenvolupar dispositius, aplicacions i eines digitals que siguin accessibles per a persones amb discapacitats o necessitats especials.

    Això inclou les persones amb discapacitats com aquelles amb necessitats temporals (com ara una lesió) o situacionals (com una llum ambiental deficient). També l’ús de llenguatges locals i plataformes multilingües.

    • Exemples: Bleta, una tauleta digital adaptada a la gent gran, fàcil de veure i de fer anar, i ja preparada amb una sèrie d’aplicacions per mantenir-se mentalment actius.
      També els sistemes operatius amb lectors de pantalla (com VoiceOver a iOS i TalkBack a Android), aplicacions educatives que ofereixen subtítols, àudio i text adaptat. 

    1.4. Contingut Rellevant i Significatiu.

    Promoure la creació de contingut digital que sigui rellevant per a diferents grups culturals, econòmics i socials, incloent-hi informació pràctica, educativa i de servei públic.

    • Exemple: Plataformes de serveis públics adaptades en idiomes regionals i formats visuals i auditius accessibles.
      En aquest sentit, el projecte FàcilMent treballa perquè tota la informació sigui clara i fàcil, complint la Llei d’Accessibilitat Universal.

    1.5. Seguretat i Confiança Digital

    Educar sobre la privacitat, la ciberseguretat i l’ús ètic de la tecnologia per garantir que tothom pugui navegar de manera segura. També aprenent a identificar els problemes tècnics senzills i aplicant solucions i estratègies digitals de forma autònoma i crítica.

    • Exemple: Programes d’educació en seguretat digital per a estudiants i famílies. InternetSegura.cat o Internet Segura for Kids (IS4K) promoció de l’ús segur i responsable d’Internet i les noves tecnologies entre infants, adolescents, joves, famílies i educadores.

    El Disseny Universal

    Principi fonamental en la creació de tecnologies accessibles. Es basa a desenvolupar productes, entorns i serveis que siguin utilitzables per a tothom, en la mesura més gran possible, sense necessitat d’adaptacions específiques. 

    El disseny universal implica anar més enllà de l’accessibilitat específica per a un grup i crear solucions inclusives des de l’inici.

    Principis del disseny universal

    Segons l’Institut de Disseny Universal de Carolina del Nord, els seus set principis clau són:

    1. L’ús equitatiu. El disseny ha de ser útil i accessible per persones amb diferents habilitats.
      Exemple: teclats virtuals amb predicció de text.
    2. La flexibilitat en l’ús. El disseny ha de permetre opcions diverses.
      Exemple: controls per veu en lloc de només tàctils.
    3. L’ús simple i intuïtiu. L’ús de la tecnologia ha de ser fàcil d’entendre per tothom.
      Exemple: menús simplificats en aplicacions o sistemes operatius.
    4. La informació perceptible. El disseny ha de transmetre informació de manera eficient, independentment de les habilitats sensorials de l’usuari.
      Exemple: subtítols en vídeos per persones amb discapacitat auditiva.
    5. La tolerància a l’error. Ha de minimitzar conseqüències negatives per errors involuntaris.
      Exemple: botons d’anul·lació o confirmació en accions importants.
    6. Baix esforç físic. La tecnologia ha de ser utilitzable amb el mínim esforç físic.
      Exemple: interruptors automàtics o dispositius IoT controlats per veu.
    7. Dimensions i espai per a l’accés. Ha de tenir prou espai per a l’ús còmode de qualsevol persona, independentment de la seva mobilitat.
      Exemple: taules de treball ajustables o dispositius adaptats a diferents mides de pantalla.

    Els deures

    Revisa la configuració d’accessibilitat dels teus dispositius i aplicacions, fent que s’adapti millor a la teua situació o necessitat.

    1. La funció Lectura de pantalla permet controlar el dispositiu sense mirar-ne la pantalla, llegeix els texts en veu alta i ofereix descripcions detallades de les imatges. Útil per a persones amb dificultats visuals o ceguesa.
    2. La mida del text permet ajustar la grandària del text al teu dispositiu per fer-lo més llegible. Està disponible a les opcions d’accessibilitat, dins de la configuració.
    3. El Contrast elevat millora la visibilitat dels elements en pantalla amb colors més vius i fàcilment diferenciables. Es pot activar als paràmetres d’accessibilitat.
    4. La Transcripció automàtica en temps real, per a persones amb dificultats auditives.
    5. El Sistema d’interruptors permet controlar el dispositiu amb botons i blocs virtuals, útil per a persones amb mobilitat reduïda.
    6. El Control amb gestos facials permet controlar el sistema i les apps amb moviments facials, com aixecar les celles o moure la boca. 

    Tens més informació sobre les eines disponibles a 

    en Conclusió

    La tecnologia accessible no només és una necessitat per garantir una societat més equitativa, sinó que també esdevé una oportunitat per fomentar la innovació i crear un món més inclusiu. Mitjançant el compromís amb la inclusió digital i el disseny universal, podem construir una realitat en la qual tothom pugui participar, contribuir i beneficiar-se dels avenços tecnològics sense restriccions ni barreres.

  • Nota 193. Agents IA

    Nota 193. Agents IA

    La intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en el focus d’atenció del món tecnològic. Empreses líders com OpenAI, Microsoft, Google i Salesforce estan impulsant aquesta revolució amb innovacions constants que capten la nostra atenció i transformen el nostre dia a dia.

    Què són els agents d’intel·ligència artificial?

    A diferència dels agents conversacionals tradicionals, els agents d’intel·ligència artificial són eines avançades amb la capacitat de percebre l’entorn, processar informació i actuar en conseqüència, de manera autònoma o subautònoma, per assolir objectius definits.

    Podem classificar-los segons el seu nivell de complexitat:

    Els agents de reflex simple responen a estímuls immediats sense tenir en compte el context. Per exemple, un termòstat intel·ligent que ajusta la temperatura segons les condicions ambientals.

    Els agents basats en objectius treballen amb un propòsit específic. Per exemple, un robot aspirador que pren decisions per netejar el terra de manera eficient. 

    Finalment, els agents basats en utilitat avaluen riscos i beneficis de diverses accions per assolir els objectius de manera òptima, considerant preferències úniques i gestionant conflictes entre objectius.

    Impacte i reptes dels agents d’IA

    Els agents d’IA tenen un gran potencial per automatitzar tasques quotidianes, repetitives i complexes, de manera eficaç i adaptativa. Ajustant-se a circumstàncies i preferències canviants.

    Les seues aplicacions són àmplies i inclouen l’anàlisi de dades massives, la planificació logística per optimitzar rutes i recursos, la gestió de recursos en projectes col·laboratius coordinant equips i tasques, o l’assistència sanitària en el diagnòstic precoç de malalties.

    No obstant això, cal equilibrar els beneficis de l’automatització amb els riscos associats a delegar tasques en sistemes autònoms.

    Els agents necessiten accedir a informació confidencial, fet que pot posar en perill la seguretat i la privacitat de les dades. A més, les decisions que prenen poden reflectir biaixos inherents a les dades amb què han estat entrenats.

    Per aquest motiu, tot i que els agents d’IA són eines prometedores, cal mantenir la supervisió i validació humanes per reduir riscos i minimitzar errors.

    Resumint

    A mesura que aquesta tecnologia evolucioni, serà imprescindible un ús conscient i responsable. 

    Maximitzar els beneficis dels agents d’IA i evitar una dependència excessiva o una submissió a les seues decisions serà clau per garantir que aquesta revolució tecnològica serveixi els interessos humans de manera ètica i sostenible.

  • Càpsula 198. El (bon) ús

    Càpsula 198. El (bon) ús

    Des de fa molts anys, cada divendres fullejo el setmanari, esperant retrobar-me amb els meus col·laboradors preferits i alguna notícia del meu municipi. D’un quant temps ençà, també m’aturo, probablement per desviació professional, a llegir els textos que aborden l’àmbit digital i les noves tecnologies (que ja no són tan noves). És per això, que, en el darrer especial nadalenc, vaig gaudir amb la lectura de l’escrit del doctor Josep Maria Solé Fauste, centrat en l’impacte de les tecnologies en els menors. 

    Les seues reflexions m’han inspirat a continuar aquest diàleg. Així, en la Càpsula TIC d’avui procuraré estirar aquest fil, aportant algunes intuïcions personals i fent propostes concretes.

    Relació causal esbiaixada.

    Sovint es vinculen directament els problemes de salut mental i emocional amb l’ús de xarxes socials. Però, tal com afirmen el col·lectiu de professionals de la psicologia clínica especialitzades en addiccions comportamentals sobre l’ús de les pantalles, “la seva conceptualització és complexa i va més enllà de l’efecte nociu que s’atribueix a les pantalles”. (sites.google.com/view/comunicatusdepantalles). També cal considerar altres factors sistèmics subjacents com la pressió acadèmica, els cànons de l’èxit social o de bellesa, la situació familiar o el context socioeconòmic.

    No podem oblidar que som les persones adultes, com a agents socialitzadors primaris (els infants veuen, els infants fan), qui transmetem als infants les formes de relacionar-se amb les pantalles, des d’un bon principi, a través del nostre exemple.

    Enfocant

    Molts discursos se centren exclusivament en els riscos i impactes negatius de la tecnologia, alimentant un imaginari de por, culpa i desconfiança. (No serà aquest un nou model de negoci?)

    És cert que totes les revolucions comporten períodes de desajustament i crisi. Amb perspectiva històrica, veiem com aquestes són les que esperonen les transformacions tècniques i socials. L’expert en cultura digital Genís Roca (genisroca.cat) ens ho explica de manera molt gràfica: tots ens hem cremat alguna vegada fent ou ferrat, planxant roba o encenent la llar de foc. Així i tot, hem decidit conviure amb el foc i no renunciar als seus beneficis. Doncs amb les tecnologies digitals, passa el mateix.

    En aquest punt cal fer un exercici de memòria de com les TRIC (Tecnologies de Relació, Informació i Comunicació) han resultat clau en el desenvolupament de moviments socials, la difusió de coneixements, democratització de l’accés a la informació i la creació de comunitats d’ajuda.

    Aleshores, en el context de la Revolució 4.0 és imprescindible garantir que les noves generacions disposin d’experiències, eines i dispositius segurs i adequats, al seu nivell de maduresa. Això els permetrà sobreviure, conviure-hi i treure’n profit. I per descomptat, fer front a les incerteses i els perills.

    Uns perills que, val a dir, no són exclusius d’aquest entorn, sinó una extensió dels problemes i bretxes preexistents en la nostra societat analògica.

    Repartint papers

    Hem d’evitar veure als infants, adolescents i joves com a víctimes passives dels riscos digitals: Cal reconèixer el seu potencial transformador dins de la societat digital. 

    És necessari impulsar espais mediàtics i educatius que explorin les oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals per al creixement personal i cultural, així com la seua implicació i participació activa en la societat. Aquests espais han de servir per visibilitzar les històries d’èxit reals on la tecnologia serveixi per liderar projectes comunitaris, fomentar la solidaritat i la justícia, plantejar respostes innovadores als problemes globals, superar bretxes, expressar-se, crear, aprendre o organitzar-se.

    Un exemple profètic és el Manifest dels Drets Digitals de la infància i adolescència de Catalunya, fruit d’un procés d’escolta activa de les seues perspectives, preocupacions, usos i experiències. Una proposta de construcció de la seua identitat, de les relacions personals a les xarxes i de l’acompanyament en l’àmbit digital. Un acte de reflexió, conscienciació i reivindicació dels seus drets i les responsabilitats digitals. Pots llegir-lo i adherir-t’hi a politiquesdigitals.gencat.cat

    Ningú ha dit que educar sigui fàcil

    Restringir l’accés és com xutar la pilota endavant o tapar-se els ulls, esperant que la realitat canviï. Això només posposa el fet inevitable, sense abordar-lo ni aprofundir en seues intricades arrels. Altres pseudooclusions plantejades com el control biomètric o el rastreig, tampoc han resultat massa efectives i poden esdevenir una eina de control, posar en risc la privacitat i vulnerar les seues llibertats individuals.

    Per això, cal aventurar-se a crear punts de trobada i de connexió, on persones joves i adultes puguin compartir experiències i bones pràctiques digitals, trencant prejudicis i generalitzacions. Bastint un relat comú basat en la confiança, la comunicació i l’acompanyament digital mutu, fomentant actituds responsables, ètiques, crítiques, positives, saludables en l’ús de les tecnologies.

    Treballant per arribar a consensos i acords sobre com, quan i per a què utilitzar les tecnologies. Adoptant estratègies per gestionar millor el temps en línia i preservar la sobirania digital. Recordant-nos que ells, com nosaltres, tampoc han nascut ensenyats.

    En aquesta direcció i al nostre municipi, el Pla Educatiu d’Entorn de Tàrrega (tarrega.cat/pee) ha iniciat el projecte de creació d’un Pla d’àmbit comunitari pel Benestar Digital. Alhora, el projecte Salut en Xarxa de Tàrrega (@salutenxarxatarrega), inclou una comissió que fa temps que reflexiona sobre aquest àmbit.

    El nostre territori, les nostres regles

    Moltes sovint, s’assenyala als joves, obviant els autèntics culpables d’aquest desgavell.

    En el món digital actual, algunes grans empreses tecnològiques actuen com autèntics cacics d’un Oest digital, que s’han fet senyors d’aquest nou territori i ens imposen les seues regles sense un control suficient per part de les administracions. Aprofitant-se de l’absència de regulacions sòlides i la lentitud legislativa per consolidar el seu domini. Bastint plataformes esbiaixades, opaques i desconsiderades amb els drets i llibertats de qui l’utilitza.

    És urgent exigir als governs un paper actiu, per obligar aquestes corporacions a modificar els seus algorismes per restringir els continguts nocius, garantir més transparència, tot oferint experiències digitals respectuoses amb els drets de tothom.

    Per acabar

    Espero que aquestes reflexions contribueixin a un canvi de mirada: passant de veure els joves com a problemàtics o víctimes de la tecnologia, a reconèixer-los com a protagonistes actius del món digital, capaços d’afrontar els reptes amb el suport i recursos adequats.

    És a les nostres mans construir un entorn digital millor i més segur per a ells: empoderant-los, protegint els seus drets i garantint un futur ple d’oportunitats. Bona quinzena.