Etiqueta: Microsoft

  • Nota 208. Fascicle 27. Vampirisme digital

    Nota 208. Fascicle 27. Vampirisme digital

    En la mitologia popular, els vampirs són éssers que habiten a la foscor, que s’amaguen entre els humans i xuclen la sang dels animals per esquivar la mort.

    D’una manera similar, el creixement desmesurat dels centres de dades, gegants invisibles que mantenen el funcionament del núvol d’internet, ens mostra un altre tipus de vampirisme. No xuclen sang, però sí recursos naturals deixant una empremta mediambiental cada vegada més profunda.

    Què són els centres de dades?

    Els centres de dades són espais que allotgen milers de servidors dedicats a emmagatzemar, processar i gestionar la nostra informació digital i mantenir viva la nostra vida al núvol: Les fotos que pengem a Instagram, els missatges de WhatsApp que enviem, els nostres records digitals, les nostres interaccions en línia… Tot passa per aquests centres. 

    Aquesta indústria ha vist un creixement ràpid i desmesurat en els darrers anys. La demanda de poder de càlcul no s’atura, i el nombre de centres de dades augmenta a mesura que creixen les necessitats de les empreses tecnològiques i dels usuaris digitals. Però, en aquest procés, cada cop es fa més difícil ignorar el cost mediambiental.

    Un model de negoci energívor

    Els centres de dades consumeixen molta energia per mantenir els servidors en funcionament. A més, necessiten grans quantitats d’aigua per a la refrigeració dels dispositius. Aquest consum massiu d’energia i aigua genera una enorme pressió sobre els recursos naturals, juntament amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons l’ONU, només l’any 2022, els centres de dades van consumir 460 terawatts d’electricitat, equivalent al consum energètic de l’Estat francès durant tot un any.

    Tot i les promeses d’innovació i responsabilitat ambiental, gegants com Amazon, Google i Microsoft mantenen i amplien constantment els seus centres de dades, amb una expansió que sembla no tenir límits, tot i que la sostenibilitat queda cada cop més lluny dels seus models de negoci.

    D’aquí que activistes mediambientals utilitzin la imatge de vampirs digitals per cridar l’atenció sobre l’impacte mediambiental de les grans empreses tecnològiques. 

    Un negoci a costa del medi ambient

    Aquest consum de recursos es multiplicarà si la demanda continua creixent sense mesures de sostenibilitat.

    Amb l’expansió de la intel·ligència artificial (IA), la situació es complica encara més. 

    Els models d’IA, com ChatGPT, tenen un cost ecològic notable. Segons diversos estudis, generar una resposta de cent paraules amb un model d’IA pot consumir fins a mig litre d’aigua. 

    A més, cada pregunta formulada a ChatGPT consumeix l’energia equivalent a la que gasten catorze bombetes LED durant una hora. 

    El repte de la sostenibilitat digital

    Amb l’augment de la consciència sobre el canvi climàtic i la crisi energètica, és més important que mai exigir més transparència de les grans corporacions tecnològiques. Aquestes empreses han de començar a integrar mesures efectives per a una sostenibilitat digital real, que minimitzi l’impacte dels centres de dades i els serveis digitals.

    Els usuaris també hem de reflexionar sobre com utilitzem la tecnologia i com reduir el consum per forçar la indústria a ser més responsable. Com podem aprofitar els avenços tecnològics, com la intel·ligència artificial, sense fer-ho a costa del nostre planeta?

    Si et preocupa aquesta qüestió, et recomano el número de maig de La Directa, dedicat a aportar respostes sobre aquest desafiament. Directa 589.

  • Nota 193. Agents IA

    Nota 193. Agents IA

    La intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en el focus d’atenció del món tecnològic. Empreses líders com OpenAI, Microsoft, Google i Salesforce estan impulsant aquesta revolució amb innovacions constants que capten la nostra atenció i transformen el nostre dia a dia.

    Què són els agents d’intel·ligència artificial?

    A diferència dels agents conversacionals tradicionals, els agents d’intel·ligència artificial són eines avançades amb la capacitat de percebre l’entorn, processar informació i actuar en conseqüència, de manera autònoma o subautònoma, per assolir objectius definits.

    Podem classificar-los segons el seu nivell de complexitat:

    Els agents de reflex simple responen a estímuls immediats sense tenir en compte el context. Per exemple, un termòstat intel·ligent que ajusta la temperatura segons les condicions ambientals.

    Els agents basats en objectius treballen amb un propòsit específic. Per exemple, un robot aspirador que pren decisions per netejar el terra de manera eficient. 

    Finalment, els agents basats en utilitat avaluen riscos i beneficis de diverses accions per assolir els objectius de manera òptima, considerant preferències úniques i gestionant conflictes entre objectius.

    Impacte i reptes dels agents d’IA

    Els agents d’IA tenen un gran potencial per automatitzar tasques quotidianes, repetitives i complexes, de manera eficaç i adaptativa. Ajustant-se a circumstàncies i preferències canviants.

    Les seues aplicacions són àmplies i inclouen l’anàlisi de dades massives, la planificació logística per optimitzar rutes i recursos, la gestió de recursos en projectes col·laboratius coordinant equips i tasques, o l’assistència sanitària en el diagnòstic precoç de malalties.

    No obstant això, cal equilibrar els beneficis de l’automatització amb els riscos associats a delegar tasques en sistemes autònoms.

    Els agents necessiten accedir a informació confidencial, fet que pot posar en perill la seguretat i la privacitat de les dades. A més, les decisions que prenen poden reflectir biaixos inherents a les dades amb què han estat entrenats.

    Per aquest motiu, tot i que els agents d’IA són eines prometedores, cal mantenir la supervisió i validació humanes per reduir riscos i minimitzar errors.

    Resumint

    A mesura que aquesta tecnologia evolucioni, serà imprescindible un ús conscient i responsable. 

    Maximitzar els beneficis dels agents d’IA i evitar una dependència excessiva o una submissió a les seues decisions serà clau per garantir que aquesta revolució tecnològica serveixi els interessos humans de manera ètica i sostenible.