Etiqueta: Meta

  • Nota 206. Fascicle 25. Meta AI

    Nota 206. Fascicle 25. Meta AI

    Has vist el cercle flotant amb un degradat de colors blau, violeta i verd, a la pestanya de xats de WhatsApp?

    Aquesta icona és l’accés directe a Meta AI. Una actualització que s’ha afegit sense avisar ni demanar permís als seus usuaris.

    Què és Meta AI?

    Meta AI és un assistent virtual creat per Meta, basat en un model de llenguatge anomenat LLaMA 3. làma zri (Large Language Model Meta AI).

    A diferència d’altres assistents com ChatGPT o Gemini, Meta AI està integrat nativament en aplicacions com WhatsApp, Facebook i Instagram.​

    L’objectiu és oferir les seues funcionalitats dins del mateix ecosistema de Meta per retenir la teua atenció i fomentar que passis més temps a les seues plataformes. Així, com més l’utilitzes, més dades recull sobre tu.​

    Fins ara, els models d’intel·ligència artificial de Meta s’han entrenat amb dades en anglès i dels Estats Units. La seva expansió a Europa busca copsar també la riquesa de les llengües, cultures i formes de comunicació europees.​

    Privacitat sota sospita

    Meta pot accedir a les teues interaccions, interessos, hàbits, preferències i estil de comunicació, i fer-ho servir per entrenar els seus models d’IA, millorar la teua experiència d’usuari, la publicitat personalitzada i mantenir-te segrestat davant de la pantalla. 

    Tots els teus rastres digitals compten.​ Per això, no comparteixis mai dades personals, confidencials ni sensibles.

    A més, a partir del 26 d’abril de 2025, Meta començarà a utilitzar el contingut públic de Facebook i Instagram (fotos, vídeos, comentaris) per entrenar la seva IA generativa. Encara que afirmen que només faran servir contingut compartit en obert, aquesta pràctica ha generat una forta controvèrsia

    Com evitar que Meta faci servir les meues dades?

    Tinc una notícia bona i una de dolenta.

    La bona és que a la Unió Europea tenim dret a oposar-nos al tractament de les nostres dades. Meta ha habilitat un formulari específic per exercir aquest dret. Un cop l’enviïs, rebràs un correu confirmant que no faran servir les teues dades públiques per entrenar els seus models.

    La dolenta és que si apareixes en una foto pública d’una altra persona o si algú et menciona o t’etiqueta, Meta pot continuar usant aquestes dades. És a dir, l’oposició no és total.

    I amb les dades de WhatsApp, què?

    Els missatges de les converses personals i de grup estan xifrats d’extrem a extrem, fet que impedeix que Meta o tercers els puguin llegir. Però atenció: les interaccions amb Meta AI no estan xifrades. Això vol dir que Meta pot utilitzar-les per entrenar els seus models.​

    Ara per ara, no podem eliminar completament l’assistent a WhatsApp. Però pots evitar interactuar-hi i gestionar les dades recopilades accedint a la configuració del bot.​

    En definitiva

    La integració de Meta AI sense un consentiment actiu, amb opcions limitades de control i riscos reals per a la privacitat, ha despertat una onada d’inquietud i incomoditat entre els usuaris de WhatsApp, Instagram i Facebook.

    Davant d’això, només hi ha una alternativa: Informar-te i revisar periòdicament la configuració de privacitat de les aplicacions que utilitzes.

    Això, i anar pensant a fer el pas cap a alternatives més ètiques, transparents i respectuoses amb els teus drets i llibertats digitals!

  • Nota 194. Codi de Bones Pràctiques…

    Nota 194. Codi de Bones Pràctiques…

    El Codi de Bones Pràctiques en Matèria de Desinformació és una iniciativa pionera de la Unió Europea que té com a objectiu establir uns estàndards d’autoregulació per afrontar el greu problema de la desinformació en l’entorn digital i fomentar un ecosistema digital més segur i transparent.

    Revisat i presentat el 16 de juny de 2022, compta amb la col·laboració de plataformes en línia, agents del sector publicitari, verificadors de dades i organitzacions de la societat civil.

    Quins són els compromisos clau?

    El codi insta a les empreses tecnològiques a implementar accions concretes per controlar la proliferació de desinformació. Aquests compromisos es divideixen en cinc grans àrees d’actuació:

    1. La desmonetització de la desinformació busca evitar que els creadors de continguts enganyosos puguin obtenir ingressos mitjançant la publicitat. Aquesta mesura pretén desincentivar la creació i difusió de continguts manipuladors.

    2. La Transparència en la publicitat política obliga les  plataformes a implementar mecanismes perquè els usuaris puguin identificar clarament els anuncis polítics, mitjançant etiquetatge visible, informació sobre el patrocinador, el cost de la campanya i la durada de la seua difusió.

    3. La integritat dels serveis digitals per combatre l’ús de tècniques manipulatives com l’ús de comptes falsos, bots dissenyats per amplificar continguts, suplantacions d’identitat i la distribució massiva de notícies falses.

    4. L’empoderament dels usuaris promovent l’accés a eines que els permetin a identificar i comprendre la desinformació, alhora que s’enforteix l’alfabetització mediàtica i l’accés a fonts d’informació fiables.

    5. Es facilita la disponibilitat de dades per analitzar la propagació i els efectes de la desinformació, afavorint una comprensió més profunda del fenomen i les seues implicacions.

    Quina és la postura de les grans tecnològiques?

    Les grans empreses del sector tecnològic han mostrat una certa resistència a algunes de les mesures proposades. Argumenten que podrien limitar la llibertat d’expressió o comportar costos operatius excessius.

    Meta, per exemple, ha anunciat la fi del seu programa de verificació de dades als Estats Units.

    X (abans Twitter) ha reduït dràsticament el seu equip de verificadors professionals, delegant aquesta funció a la comunitat a través de sistemes com les notes contextuals. Tot i això, aquest mètode no assegura una verificació rigorosa ni professional.

    Google ha mostrat un compromís parcial invertint en una base de dades de verificació a Europa abans de les eleccions de la UE. Tanmateix, recentment ha expressat que integrar mecanismes de verificació de dades no és «apropiat ni efectiu» per als seus serveis.

    En resum

    La Unió Europea podria pressionar aquestes empreses a través de sancions econòmiques significatives o restriccions operatives, cosa que podria forçar-les a adoptar mesures més estrictes. No obstant això, el camí cap a una regulació efectiva i consensuada encara està ple de reptes i controvèrsies.

    Serà possible trobar l’equilibri entre la regulació governamental i l’autonomia empresarial per frenar la desinformació sense comprometre la llibertat d’expressió ni els drets fonamentals de les persones?

    Código de buenas prácticas en materia de desinformación de 2022
    Consulta el document en castellà.