xerpejant.cat

Etiqueta: llibertat d’expressió.

  • Càpsula 205. Paraules clau

    Càpsula 205. Paraules clau

    Vam viure un dia esplèndid. Va servir per posar en relleu el valor del Gran Pulmó Verd Targarí, que des de fa més de cent anys, arreplega senyals d’efemèrides autòctones i globals, així com testimonis supervivents de la història i l’etnografia locals.

    Des del 12 de maig, a tocar de l’implantat finestral gòtic provinent de la desapareguda capella dels Ardèvol —a tocar-tocar del Palau dels Marquesos de la Floresta—, ha emergit una nova fita dins de la crònica sentimental de la ciutat: l’escultura commemorativa del vuitantè aniversari de Nova Tàrrega.

    Com ja he confessat altres vegades, em declaro molt fan del disseny de Júlia Freixas. Però encara més de les vuit paraules clau que ha retallat en ferro forjat i que defineixen aquest projecte editorial: comunitat, participació, proximitat, veracitat, setmanari, Tàrrega, informació i periodisme.

    Inspirat per aquesta peça, vull dedicar aquesta Càpsula TIC a Internet. Perquè, igual que el nostre setmanari, la xarxa de xarxes també va néixer de la terra: del talent, la cooperació i la voluntat de persones que volien comunicar-se i compartir coneixement.

    Per això, avui et proposo recuperar vuit paraules clau que han definit Internet des dels seus orígens. Un exercici de memòria i reivindicació. Perquè només si recordem d’on ve, podrem defensar Internet com el que hauria de ser: una eina col·lectiva de transformació, convivència i creació compartida.

    Aquí tens les 8 paraules clau que, anant bé, han de continuar guiant el futur de la xarxa.

    1. Universalitat

    Internet ha d’estar disponible per a tothom, sense exclusions per motius econòmics, geogràfics o socials. Aquesta era la idea original: una infraestructura global, oberta i accessible, que connectés persones i coneixements.

    Tanmateix, milions de persones encara viuen al marge digital. Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), encara avui més d’un terç de la població mundial no està connectada (11/24). En zones rurals com la nostra, en països del Sud Global o en contextos de pobresa, l’accés a Internet és car, lent o inexistent. Aquesta bretxa digital s’afegeix a desigualtats ja existents i fa més gran l’exclusió social, especialment entre dones, infants, persones grans i comunitats minoritzades.

    2. Interoperabilitat

    Internet fou concebut com un sistema on tots els nodes poden connectar-se. Això és clau per garantir una xarxa oberta i eficient, on aplicacions, serveis i dispositius puguin comunicar-se entre ells, lliurement i sense barreres.

    Però avui, aquesta lògica està sota amenaça. Les grans empreses tecnològiques creen ecosistemes tancats per retenir usuaris i controlar el mercat digital. Per exemple, encara que Android sigui de codi obert, Google imposa condicions als fabricants perquè incloguin les seues apps per defecte.

    3. Descentralització

    Internet va néixer com una xarxa distribuïda, sense un centre de control únic. Aquesta descentralització era clau per garantir la resistència davant fallades, censura o atacs.

    Però avui el panorama ha canviat. La concentració de poder digital en poques mans —les anomenades MAGMA (Meta, Amazon, Google, Microsoft, Apple)— i la hiperdependència d’aquests monopolis digitals, ha fet que una bona part dels serveis i infraestructures quedin recentralitzats. Trencant l’equilibri i convertint la xarxa en un espai menys lliure i menys divers.

    4. Neutralitat

    Tots els continguts d’Internet han de circular en igualtat de condicions. Sense discriminació ni priorització segons qui els envia, qui els rep o quin tipus de contingut són.

    Però aquest principi està en perill. Alguns proveïdors d’Internet prioritzen certs serveis, limiten l’accés a d’altres o ofereixen Zero Rating (permeten l’accés gratuït a determinades plataformes, però les altres sí que consumeixen dades del teu pla, coaccionant l’exploració d’alternatives) o el tràfic discriminat (alentiment de la velocitat d’accés a serveis o la visualització de continguts multimèdia baixa qualitat, per forçar la contractació de paquets més costosos), creant un accés parcial, esbiaixat i reduït a la xarxa.

    5. Accés obert

    Una de les grans fortaleses d’Internet és la seua capacitat de donar veu i eines a qualsevol persona. Tothom ha(uria) de poder crear, publicar i compartir continguts lliurement.

    Tanmateix, en moltes realitats no és així: censura sistemàtica (com el Gran Tallafoc de la Xina), eliminació automàtica de continguts per part dels d’algoritmes opacs de les plataformes (com YouTube, TikTok i Instagram), i restriccions arbitràries d’accés (com el cas que ha desvelat la Fundació puntCAT amb els bloquejos indeguts durant els partits de LaLiga)

    6. Llibertat d’expressió

    Internet ha estat (i ha de continuar sent) una gran plaça pública global. Un espai per expressar idees, emocions, crítiques i propostes. Un canal per a la democràcia i el pensament crític.

    El repte és mantenir aquest dret fonamental sense deixar les portes obertes als discursos d’odi, desinformació o extremismes. I sense recaure córrer a l’autocensura ni validar sistemes de vigilància massiva que espantin les veus dissidents.

    7. Innovació Oberta

    La xarxa ha estat una incubadora de creativitat i innovació com cap altra eina en la història: la cultura copyleft, el codi obert i l’esperit hacker. Aquesta innovació lliure ha fet possibles projectes com Wikipedia, Mozilla Firefox, GNU/Linux o milers de plataformes i serveis a disposició de tota la comunitat.

    Però a hores d’ara, cada cop ens trobem amb més traves, que intenten frenar aquest desenvolupament lliure. Les grans plataformes tanquen el seu ecosistema amb murs legals, tècnics i comercials. L’exemple més clar és iOS: crear o distribuir apps fora del seu sistema oficial és pràcticament impossible!

    8. Comunitat

    Finalment, cal recordar que Internet no són només cables i servidors. Internet som nosaltres. Una comunitat global que aprèn, crea, comparteix i es transforma col·lectivament.

    Però aquesta comunitat ha estat segrestada per una economia de l’atenció que premia el soroll, la polarització i la viralitat. Plataformes com TikTok, Instagram o YouTube prioritzen el contingut que més enganxa, no el que més aporta.

    Comunitat, participació, proximitat, veracitat…

    Aquestes vuit paraules clau haurien de continuar guiant el nostre futur a Internet. Són brúixoles. I com les paraules retallades en ferro que trobem al Parc de Sant Eloi, no són només mots: són valors que cal defensar.

    Tant el projecte periodístic com en el tecnològic, són pilars d’un futur que somniem compartit, conscient i compromès. Ens recorden que el nostre territori —també el digital— és una construcció col·lectiva que cal protegir, revisar i tornar a imaginar.

    Perquè, igual que Nova Tàrrega, Internet és molt més que una eina. És una finestra oberta al món, una xarxa que ens connecta amb sentit i ens explica amb profunditat. Al servei de la comunitat, del coneixement compartit i d’un futur digital més just, inclusiu i humà.

    Per molts anys més, Internet. I per molts anys més, Nova Tàrrega. Bona quinzena. xerpejant.cat

  • Nota 196. Observatori de Drets Digitals

    Nota 196. Observatori de Drets Digitals

    Els delictes digitals ja representen una cinquena part dels comesos a l’estat espanyol. A més, han experimentat un increment del 32% en l’últim any. Així mateix, un terç dels perfils a les xarxes socials són bots, els quals generen una part important del trànsit digital. 

    Aquestes xifres evidencien la necessitat urgent d’establir un marc normatiu clar i un sistema de protecció que impedeixi que els principals magnats de les empreses tecnològiques —coneguts com la tecnocasta— acaparin el control de la nostra vida digital.

    Cap a un espai digital regulat i segur

    Aquest dimecres s’ha presentat l’Observatori de Drets Digitals. La iniciativa impulsada per Red.es compta amb el suport d’empreses, institucions i universitats. L’Observatori té com a objectius recuperar el control democràtic de l’entorn digital i garantir els drets fonamentals digitals de la ciutadania. Per això, la seua missió consisteix a prevenir, combatre i erradicar la manipulació, els discursos d’odi, la desinformació i els abusos que, massa sovint, passen desapercebuts en l’ecosistema virtual actual.

    Durant l’acte, s’han anunciat una sèrie de propostes encaminades a recuperar la responsabilitat i la transparència en el món digital:

    1. L’eliminació de l’anonimat a les xarxes socials: Aquesta mesura pretén evitar l’ús d’identitats falses, que permeten dur a terme activitats malicioses sense rendir comptes.

    2. La transparència en els algorismes: Es vol que els algorismes siguin clars i revisables. Així, es vetarà la difusió de notícies falses i discursos d’odi, i assegurant que les plataformes respectin els drets dels usuaris.

    3. La responsabilitat dels alts executius: Els líders de les grans tecnològiques hauran d’assumir les conseqüències legals dels actes de les seues empreses, reforçant així la responsabilitat corporativa.

    Un marc per a la protecció ciutadana

    Una peça clau en aquesta transformació és la Carta de Drets Digitals, aprovada el 2021. Aquest document estableix un marc de referència imprescindible per preservar la privadesa, la seguretat en línia, la llibertat d’expressió, l’accés igualitari a internet i la no discriminació. A més, subratlla la importància de reduir les bretxes digitals, de manera que la digitalització sigui més inclusiva i respectuosa amb els drets humans.

    D’altra banda, aquest marc normatiu no només té una funció reguladora, sinó que també és una eina per enfortir la democràcia en l’era digital, fent que la gestió de la informació sigui més transparent i equitativa. 

    Cal destacar que, molt abans, la Generalitat de Catalunya ja va presentar la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals. (2019)

    En resum.

    La creació de l’Observatori de Drets Digitals i la implementació de mesures com les proposades a la Carta de Drets Digitals, poden marcar un abans i un després en la gestió el nostre espai digital. Aquest esforç conjunt té com a objectiu evitar que el món virtual esdevingui un salvatge Oest, garantint així la protecció dels drets fonamentals de la ciutadania tant en el món físic com en el digital, en benefici d’una societat més justa i segura en l’era tecnològica.

    Per obtenir més informació detallada, pots visitar la pàgina: derechosdigitales.gob.es

  • Nota 194. Codi de Bones Pràctiques…

    Nota 194. Codi de Bones Pràctiques…

    El Codi de Bones Pràctiques en Matèria de Desinformació és una iniciativa pionera de la Unió Europea que té com a objectiu establir uns estàndards d’autoregulació per afrontar el greu problema de la desinformació en l’entorn digital i fomentar un ecosistema digital més segur i transparent.

    Revisat i presentat el 16 de juny de 2022, compta amb la col·laboració de plataformes en línia, agents del sector publicitari, verificadors de dades i organitzacions de la societat civil.

    Quins són els compromisos clau?

    El codi insta a les empreses tecnològiques a implementar accions concretes per controlar la proliferació de desinformació. Aquests compromisos es divideixen en cinc grans àrees d’actuació:

    1. La desmonetització de la desinformació busca evitar que els creadors de continguts enganyosos puguin obtenir ingressos mitjançant la publicitat. Aquesta mesura pretén desincentivar la creació i difusió de continguts manipuladors.

    2. La Transparència en la publicitat política obliga les  plataformes a implementar mecanismes perquè els usuaris puguin identificar clarament els anuncis polítics, mitjançant etiquetatge visible, informació sobre el patrocinador, el cost de la campanya i la durada de la seua difusió.

    3. La integritat dels serveis digitals per combatre l’ús de tècniques manipulatives com l’ús de comptes falsos, bots dissenyats per amplificar continguts, suplantacions d’identitat i la distribució massiva de notícies falses.

    4. L’empoderament dels usuaris promovent l’accés a eines que els permetin a identificar i comprendre la desinformació, alhora que s’enforteix l’alfabetització mediàtica i l’accés a fonts d’informació fiables.

    5. Es facilita la disponibilitat de dades per analitzar la propagació i els efectes de la desinformació, afavorint una comprensió més profunda del fenomen i les seues implicacions.

    Quina és la postura de les grans tecnològiques?

    Les grans empreses del sector tecnològic han mostrat una certa resistència a algunes de les mesures proposades. Argumenten que podrien limitar la llibertat d’expressió o comportar costos operatius excessius.

    Meta, per exemple, ha anunciat la fi del seu programa de verificació de dades als Estats Units.

    X (abans Twitter) ha reduït dràsticament el seu equip de verificadors professionals, delegant aquesta funció a la comunitat a través de sistemes com les notes contextuals. Tot i això, aquest mètode no assegura una verificació rigorosa ni professional.

    Google ha mostrat un compromís parcial invertint en una base de dades de verificació a Europa abans de les eleccions de la UE. Tanmateix, recentment ha expressat que integrar mecanismes de verificació de dades no és «apropiat ni efectiu» per als seus serveis.

    En resum

    La Unió Europea podria pressionar aquestes empreses a través de sancions econòmiques significatives o restriccions operatives, cosa que podria forçar-les a adoptar mesures més estrictes. No obstant això, el camí cap a una regulació efectiva i consensuada encara està ple de reptes i controvèrsies.

    Serà possible trobar l’equilibri entre la regulació governamental i l’autonomia empresarial per frenar la desinformació sense comprometre la llibertat d’expressió ni els drets fonamentals de les persones?

    Código de buenas prácticas en materia de desinformación de 2022
    Consulta el document en castellà.