Etiqueta: internet

  • Nota 211. Fascicle número 30. Llengua dels signes catalana

    Nota 211. Fascicle número 30. Llengua dels signes catalana

    Vivim connectats: Ens informem, treballem, fem tràmits, aprenem i ens entretenim a través d’internet. Però… aquest espai digital és accessible per a tothom?

    El 3 de juny celebrem el Dia de la Llengua de Signes Catalana. Una llengua visual, expressiva i plena de vida que també ha de tenir el seu espai garantit en entorns digitals.

    Una realitat plena d’obstacles

    Per a moltes persones sordes signants, navegar per la xarxa pot ser una experiència plena d’obstacles.

    Molts vídeos no estan subtitulats. I encara menys disposen d’un intèrpret en llengua de signes. Els llocs web i les apps no acostumen a incloure versions accessibles i, sovint, els textos estan escrits amb un llenguatge complex, que no sempre és fàcil d’entendre.

    Les xarxes socials, que haurien de connectar-nos, parteixen d’un model auditiu i escrit, deixant fora moltes persones que simplement es comuniquen d’una altra manera.

    I aquí ve la clau de volta: garantir l’accessibilitat digital no és cap favor, ni cap extra. És un dret. Un dret reconegut per la Llei de la llengua de signes catalana i per convenis internacionals.

    Per sort, cada cop hi ha més iniciatives que apunten en la bona direcció: vídeos institucionals amb intèrprets, continguts educatius adaptats o plataformes que incorporen avatars digitals que signen en temps real. 

    Però encara queda molt per fer. De fet, com a mostra, és que la llengua de signes catalana no ha estat inclosa en el Pacte Nacional per la Llengua, un projecte de la Generalitat de Catalunya que s’ha acordat, just ara fa uns dies. Una altra oportunitat perduda per reconèixer i protegir una llengua pròpia, històricament minoritzada, que també forma part del nostre patrimoni col·lectiu.

    Aprendre LSC des de casa

    Però no tot són entrebancs. Aprofitant aquesta nota de veu, vull donar-te a conèixer un bon exemple de com les TIC poden facilitar la inclusió, l’aprenentatge i la difusió de llengües minoritzades.

    Si vols aprendre la Llengua de Signes Catalana, còmodament des de casa, et proposo el curs en línia Parla’m amb les mans, que t’escolto amb els ulls, impulsat pel Centre d’Estudis LSC-UPF i amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

    És una formació pionera que trenca barreres: per primera vegada, una llengua visual i gestual s’ensenya de manera digital i accessible. A més, busca sensibilitzar sobre la riquesa d’aquesta llengua i promoure la inclusió de la comunitat sorda a la societat catalana.

    Com funciona el curs?

    Es tracta d’un MOOC, curs en línia obert, massiu i gratuït, dissenyat per aprendre la llengua de signes catalana des del mòbil o des de l’ordinador. No cal tenir coneixements previs per cursar-lo i pots fer-lo per lliure.

    Està organitzat en vint unitats que es poden completar amb 25 hores de dedicació. Hi trobaràs vídeos, activitats interactives i recursos multimèdia per assolir els fonaments del nivell A1.

    Si vols començar a signar i entendre la llengua de signes catalana, pots inscriure’t al curs a través de la plataforma del Centre d’Estudis de la Llengua dels Signes Catalana de la Universitat Pompeu Fabra a upf.edu/web/lsc-actua/mooc-lsc 

    Si ets més tradicional, i desitges aprendre-la presencialment, pots participar en els tallers gratuïts i activitats que la Llar de Persones Sordes de Lleida organitza amb motiu de la Diada, amb l’objectiu de compartir coneixements i visibilitzar la LSC. Pots trobar més informació al seu lloc web: llarsordslleida.es

    Bona Diada!

    Sigui com sigui, dimarts vinent 3 de juny, és un bon moment per fer una passa més vers un internet realment inclusiu, en què tots puguem veure, llegir i… signar.

    Però encara queda molt per fer. És essencial que les administracions i les empreses continuïn treballant per garantir que la llengua de signes catalana tingui un espai digne dins i fora de la xarxa. 

    Ens hi posem?

  • Nota 208. Fascicle 27. Vampirisme digital

    Nota 208. Fascicle 27. Vampirisme digital

    En la mitologia popular, els vampirs són éssers que habiten a la foscor, que s’amaguen entre els humans i xuclen la sang dels animals per esquivar la mort.

    D’una manera similar, el creixement desmesurat dels centres de dades, gegants invisibles que mantenen el funcionament del núvol d’internet, ens mostra un altre tipus de vampirisme. No xuclen sang, però sí recursos naturals deixant una empremta mediambiental cada vegada més profunda.

    Què són els centres de dades?

    Els centres de dades són espais que allotgen milers de servidors dedicats a emmagatzemar, processar i gestionar la nostra informació digital i mantenir viva la nostra vida al núvol: Les fotos que pengem a Instagram, els missatges de WhatsApp que enviem, els nostres records digitals, les nostres interaccions en línia… Tot passa per aquests centres. 

    Aquesta indústria ha vist un creixement ràpid i desmesurat en els darrers anys. La demanda de poder de càlcul no s’atura, i el nombre de centres de dades augmenta a mesura que creixen les necessitats de les empreses tecnològiques i dels usuaris digitals. Però, en aquest procés, cada cop es fa més difícil ignorar el cost mediambiental.

    Un model de negoci energívor

    Els centres de dades consumeixen molta energia per mantenir els servidors en funcionament. A més, necessiten grans quantitats d’aigua per a la refrigeració dels dispositius. Aquest consum massiu d’energia i aigua genera una enorme pressió sobre els recursos naturals, juntament amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons l’ONU, només l’any 2022, els centres de dades van consumir 460 terawatts d’electricitat, equivalent al consum energètic de l’Estat francès durant tot un any.

    Tot i les promeses d’innovació i responsabilitat ambiental, gegants com Amazon, Google i Microsoft mantenen i amplien constantment els seus centres de dades, amb una expansió que sembla no tenir límits, tot i que la sostenibilitat queda cada cop més lluny dels seus models de negoci.

    D’aquí que activistes mediambientals utilitzin la imatge de vampirs digitals per cridar l’atenció sobre l’impacte mediambiental de les grans empreses tecnològiques. 

    Un negoci a costa del medi ambient

    Aquest consum de recursos es multiplicarà si la demanda continua creixent sense mesures de sostenibilitat.

    Amb l’expansió de la intel·ligència artificial (IA), la situació es complica encara més. 

    Els models d’IA, com ChatGPT, tenen un cost ecològic notable. Segons diversos estudis, generar una resposta de cent paraules amb un model d’IA pot consumir fins a mig litre d’aigua. 

    A més, cada pregunta formulada a ChatGPT consumeix l’energia equivalent a la que gasten catorze bombetes LED durant una hora. 

    El repte de la sostenibilitat digital

    Amb l’augment de la consciència sobre el canvi climàtic i la crisi energètica, és més important que mai exigir més transparència de les grans corporacions tecnològiques. Aquestes empreses han de començar a integrar mesures efectives per a una sostenibilitat digital real, que minimitzi l’impacte dels centres de dades i els serveis digitals.

    Els usuaris també hem de reflexionar sobre com utilitzem la tecnologia i com reduir el consum per forçar la indústria a ser més responsable. Com podem aprofitar els avenços tecnològics, com la intel·ligència artificial, sense fer-ho a costa del nostre planeta?

    Si et preocupa aquesta qüestió, et recomano el número de maig de La Directa, dedicat a aportar respostes sobre aquest desafiament. Directa 589.

  • Càpsula 205. Paraules clau

    Càpsula 205. Paraules clau

    Vam viure un dia esplèndid. Va servir per posar en relleu el valor del Gran Pulmó Verd Targarí, que des de fa més de cent anys, arreplega senyals d’efemèrides autòctones i globals, així com testimonis supervivents de la història i l’etnografia locals.

    Des del 12 de maig, a tocar de l’implantat finestral gòtic provinent de la desapareguda capella dels Ardèvol —a tocar-tocar del Palau dels Marquesos de la Floresta—, ha emergit una nova fita dins de la crònica sentimental de la ciutat: l’escultura commemorativa del vuitantè aniversari de Nova Tàrrega.

    Com ja he confessat altres vegades, em declaro molt fan del disseny de Júlia Freixas. Però encara més de les vuit paraules clau que ha retallat en ferro forjat i que defineixen aquest projecte editorial: comunitat, participació, proximitat, veracitat, setmanari, Tàrrega, informació i periodisme.

    Inspirat per aquesta peça, vull dedicar aquesta Càpsula TIC a Internet. Perquè, igual que el nostre setmanari, la xarxa de xarxes també va néixer de la terra: del talent, la cooperació i la voluntat de persones que volien comunicar-se i compartir coneixement.

    Per això, avui et proposo recuperar vuit paraules clau que han definit Internet des dels seus orígens. Un exercici de memòria i reivindicació. Perquè només si recordem d’on ve, podrem defensar Internet com el que hauria de ser: una eina col·lectiva de transformació, convivència i creació compartida.

    Aquí tens les 8 paraules clau que, anant bé, han de continuar guiant el futur de la xarxa.

    1. Universalitat

    Internet ha d’estar disponible per a tothom, sense exclusions per motius econòmics, geogràfics o socials. Aquesta era la idea original: una infraestructura global, oberta i accessible, que connectés persones i coneixements.

    Tanmateix, milions de persones encara viuen al marge digital. Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), encara avui més d’un terç de la població mundial no està connectada (11/24). En zones rurals com la nostra, en països del Sud Global o en contextos de pobresa, l’accés a Internet és car, lent o inexistent. Aquesta bretxa digital s’afegeix a desigualtats ja existents i fa més gran l’exclusió social, especialment entre dones, infants, persones grans i comunitats minoritzades.

    2. Interoperabilitat

    Internet fou concebut com un sistema on tots els nodes poden connectar-se. Això és clau per garantir una xarxa oberta i eficient, on aplicacions, serveis i dispositius puguin comunicar-se entre ells, lliurement i sense barreres.

    Però avui, aquesta lògica està sota amenaça. Les grans empreses tecnològiques creen ecosistemes tancats per retenir usuaris i controlar el mercat digital. Per exemple, encara que Android sigui de codi obert, Google imposa condicions als fabricants perquè incloguin les seues apps per defecte.

    3. Descentralització

    Internet va néixer com una xarxa distribuïda, sense un centre de control únic. Aquesta descentralització era clau per garantir la resistència davant fallades, censura o atacs.

    Però avui el panorama ha canviat. La concentració de poder digital en poques mans —les anomenades MAGMA (Meta, Amazon, Google, Microsoft, Apple)— i la hiperdependència d’aquests monopolis digitals, ha fet que una bona part dels serveis i infraestructures quedin recentralitzats. Trencant l’equilibri i convertint la xarxa en un espai menys lliure i menys divers.

    4. Neutralitat

    Tots els continguts d’Internet han de circular en igualtat de condicions. Sense discriminació ni priorització segons qui els envia, qui els rep o quin tipus de contingut són.

    Però aquest principi està en perill. Alguns proveïdors d’Internet prioritzen certs serveis, limiten l’accés a d’altres o ofereixen Zero Rating (permeten l’accés gratuït a determinades plataformes, però les altres sí que consumeixen dades del teu pla, coaccionant l’exploració d’alternatives) o el tràfic discriminat (alentiment de la velocitat d’accés a serveis o la visualització de continguts multimèdia baixa qualitat, per forçar la contractació de paquets més costosos), creant un accés parcial, esbiaixat i reduït a la xarxa.

    5. Accés obert

    Una de les grans fortaleses d’Internet és la seua capacitat de donar veu i eines a qualsevol persona. Tothom ha(uria) de poder crear, publicar i compartir continguts lliurement.

    Tanmateix, en moltes realitats no és així: censura sistemàtica (com el Gran Tallafoc de la Xina), eliminació automàtica de continguts per part dels d’algoritmes opacs de les plataformes (com YouTube, TikTok i Instagram), i restriccions arbitràries d’accés (com el cas que ha desvelat la Fundació puntCAT amb els bloquejos indeguts durant els partits de LaLiga)

    6. Llibertat d’expressió

    Internet ha estat (i ha de continuar sent) una gran plaça pública global. Un espai per expressar idees, emocions, crítiques i propostes. Un canal per a la democràcia i el pensament crític.

    El repte és mantenir aquest dret fonamental sense deixar les portes obertes als discursos d’odi, desinformació o extremismes. I sense recaure córrer a l’autocensura ni validar sistemes de vigilància massiva que espantin les veus dissidents.

    7. Innovació Oberta

    La xarxa ha estat una incubadora de creativitat i innovació com cap altra eina en la història: la cultura copyleft, el codi obert i l’esperit hacker. Aquesta innovació lliure ha fet possibles projectes com Wikipedia, Mozilla Firefox, GNU/Linux o milers de plataformes i serveis a disposició de tota la comunitat.

    Però a hores d’ara, cada cop ens trobem amb més traves, que intenten frenar aquest desenvolupament lliure. Les grans plataformes tanquen el seu ecosistema amb murs legals, tècnics i comercials. L’exemple més clar és iOS: crear o distribuir apps fora del seu sistema oficial és pràcticament impossible!

    8. Comunitat

    Finalment, cal recordar que Internet no són només cables i servidors. Internet som nosaltres. Una comunitat global que aprèn, crea, comparteix i es transforma col·lectivament.

    Però aquesta comunitat ha estat segrestada per una economia de l’atenció que premia el soroll, la polarització i la viralitat. Plataformes com TikTok, Instagram o YouTube prioritzen el contingut que més enganxa, no el que més aporta.

    Comunitat, participació, proximitat, veracitat…

    Aquestes vuit paraules clau haurien de continuar guiant el nostre futur a Internet. Són brúixoles. I com les paraules retallades en ferro que trobem al Parc de Sant Eloi, no són només mots: són valors que cal defensar.

    Tant el projecte periodístic com en el tecnològic, són pilars d’un futur que somniem compartit, conscient i compromès. Ens recorden que el nostre territori —també el digital— és una construcció col·lectiva que cal protegir, revisar i tornar a imaginar.

    Perquè, igual que Nova Tàrrega, Internet és molt més que una eina. És una finestra oberta al món, una xarxa que ens connecta amb sentit i ens explica amb profunditat. Al servei de la comunitat, del coneixement compartit i d’un futur digital més just, inclusiu i humà.

    Per molts anys més, Internet. I per molts anys més, Nova Tàrrega. Bona quinzena. xerpejant.cat

  • Nota 202 / Fascicle 21. Adolescència

    Nota 202 / Fascicle 21. Adolescència

    Avui he anat a dormir més tard del normal, després d’empassar-me la minisèrie Adolescència. L’has vista?

    No m’he pogut resistir a les crítiques que la destaquen com una de les estrenes més interessants de Netflix, del que portem d’any. Tot i que, t’he de confessar que tinc moltes expectatives posades en la nova temporada de Black Mirror, que s’estrenarà el 10 d’abril.

    De què va la sèrie?

    Dirigida per Philip Barantini i escrita per Stephen Graham i Jack Thorne, Adolescència aborda les conseqüències d’un crim adolescent en una petita localitat anglesa. A través de quatre capítols, gravats magistralment en pla seqüència que et mantenen enganxat a la pantalla, la sèrie et submergeix en un drama colpidor que afecta tota la comunitat.

    Aquest retrat cru i hiperrealista posa el focus en problemàtiques com la normalització de la violència, la crisi de salut mental i la masculinitat tòxica, entre els adolescents.

    Explica, Explica…

    No vull fer-te espòilers, però et diré que al segon capítol la policia descobreix que les xarxes socials han tingut un paper determinant en la tragèdia. 

    No és cap novetat que internet facilita la difusió de missatges reaccionaris, misògins, racistes i homòfobs, alimentant discursos d’odi. 

    Així, la sèrie posa especial èmfasi en com l’esfera digital influeix en la vida del protagonista, un nen de tretze anys que passa més temps davant la pantalla que en la realitat. Això el porta a exposar-se a missatges nocius, comentaris dels seus companys i idees equivocades que poden resultar molt perilloses.

    Posa’m un cas concret

    Un dels aspectes més colpidors de la sèrie és la representació que fa del fenomen del celibat involuntari (de l’expressió anglesa incel). Aquesta subcultura digital agrupa homes en comunitats virtuals i des de la frustració i la soledat, utilitzen les xarxes per culpar les dones de la seua incapacitat per tenir relacions sentimentals o sexuals.

    Així mateix, Adolescència posa en evidència el desconeixement general dels adults sobre aquest fenomen, que s’ha filtrat silenciosament en l’argot i la mentalitat de molts joves. A l’escola del protagonista, alguns alumnes adopten aquest pensament sense entendre’n plenament les conseqüències, sovint amb resultats devastadors.

    Stephen Graham, autor del guió i actor que interpreta el pare del protagonista, i Philip Barantini, director de la sèrie, intenten explorar les arrels d’aquest fenomen i les seues conseqüències que, en molts casos, desemboquen en assetjament, agressions, i en situacions extremes, assassinat.

    Una sèrie que remou

    Després de veure-la, com a pare, em pregunto si conec prou bé la vida dels meus fills, els seus problemes, preocupacions i inquietuds. També em reafirma en la convicció de la importància d’acompanyar-los al llarg de la vida, també en l’àmbit digital.

    Les darreres hores ja han sorgit veus que proposen projectar la minisèrie als centres educatius. Jo, però, crec que valdria més veure-la a les Escoles de Pares i a les llars amb fills adolescents. Potser ens ajudaria a conèixer millor la seua realitat i a desvetllar converses incòmodes, però sens dubte necessàries.

    Pau, Neus…, hem de parlar.

  • Càpsula 200. Punt i seguit

    Càpsula 200. Punt i seguit

    Amb la Càpsula TIC d’avui, arribo a dues-centes quinzenes compartint coneixement, intuïcions i experiències a Nova Tàrrega. 

    Aquesta singladura va néixer d’una conversa compartint un cafè amb la Lourdes Cardona, amb l’objectiu de fer més accessibles les tecnologies digitals, fomentar un espai de reflexió i debat, i proporcionar eines pràctiques per millorar la nostra vida quotidiana digital des de les pàgines del setmanari. Des de llavors, he abordat temes ben diversos, de l’alfabetització digital i mediàtica fins a temes de seguretat, comunicació i innovació, intentant contribuir al guiatge a través d’un paisatge tecnològic en constant canvi. Creus que me n’he anat sortint?

    Aquests dies, mentre reviso i organitzo el meu lloc web xerpejant.cat, m’adono que moltes de les eines i aplicacions proposades des de les primeres publicacions del 2016 ja no estan disponibles o han evolucionat radicalment. La tecnologia avança a passos de gegant i, per això, per un moment, m’agradaria aturar-me a reflexionar sobre com aquests canvis han transformat la nostra manera de viure i pensar.

    En 1 minut

    Des de llavors, la població mundial d’Internet no ha deixat de créixer. Si l’any 2016 hi havia 3,4 mil milions d’usuaris connectats, el 2024 aquesta xifra ha augmentat fins als 5,3 mil milions, el que representa un 67,5% de la població mundial. Aquest creixement del 56% en menys d’una dècada explica per què la generació de dades s’ha disparat, impulsada per la irrupció de tecnologies emergents com la IA generativa, el streaming 4K i la comunicació en temps real.

    La digitalització de la societat també ha seguit un ritme frenètic. Cada any generem una quantitat de dades exponencialment superior a l’anterior. La plataforma DOMO, a través del seu informe anual Data Never Sleeps (https://www.domo.com/es/data-never-sleeps), ha anat seguint aquesta evolució. 

    Segons les previsions dels analistes, la quantitat de dades creades, capturades, copiades i consumides arreu del món superarà els 394 zettabytes el 2028 (per posar-ho en context, un zettabyte equival a 1.000 milions de terabytes).

    Temps de canvis

    Comparant la seua versió 4.0 de 2016 amb la versió 12.0 de 2024, podem entendre millor com han canviat els hàbits digitals i quines plataformes han guanyat protagonisme.

    Les plataformes digitals també han evolucionat dràsticament en aquests vuit anys, redefinint la manera com ens comuniquem, consumim entreteniment i fem compres en línia.

    El 2016, Facebook era la xarxa social dominant, amb més de 216.000 fotos compartides per minut. El 2024, el panorama ha canviat totalment: TikTok s’ha convertit en la plataforma de vídeos curts per excel·lència, mentre que Instagram es consolida com un referent social i visual. També hem vist la sublimació i el declivi de plataformes com X, amb els seus canvis radicals amb nous models de negoci o com les eines de missatgeria instantània i videoconferències, amb WhatsApp i Telegram, han esdevingut espais de comunicació imprescindibles.

    Pel que fa a la visualització de continguts, YouTube era el gran referent el 2016, amb cent hores de contingut pujades per minut, mentre Netflix registrava 87.000 hores de reproducció. Avui, el consum audiovisual ha arribat a nivells inimaginables: Netflix, supera les 360.000 hores de streaming per minut i YouTube, 3.4572.000 visualitzacions per minut. 

    En el sector del comerç electrònic, la immediatesa ha esdevingut essencial. El 2016, Amazon generava 220.000 dòlars en vendes per minut. Ara, el mercat digital s’ha diversificat i han sorgit plataformes com DoorDash i Uber Eats, que han consolidat el consum de serveis instantanis adaptats al nostre ritme de vida (massa) accelerat.

    El 2024 ha portat la intel·ligència artificial a nivells inimaginables el 2016 i han revolucionat la manera de generar informació i entreteniment. Models d’intel·ligència artificial, assistents virtuals i eines d’anàlisi de dades han passat a ser habituals i accessibles pel gran públic. Per exemple, Siri gestiona més d’un milió de sol·licituds per minut i Gemini de Google, rep més de 8.500 visites per minut. Aquest canvi destaca la transició d’un model de consum passiu a un model altament interactiu i automatitzat.

    Amb aquest augment de la presència i el consum digital, també han crescut les preocupacions sobre ciberseguretat. L’any 2024, el cibercrim genera milers d’atacs cada minut, obligant empreses i usuaris a reforçar les seves mesures de protecció de dades. La protecció de la privadesa i la seguretat digital s’han convertit en reptes fonamentals que requereixen consciència i preparació.

    Moltes gràcies

    Arribar a la Càpsula TIC número 200 és molt més que una fita: és un camí ple d’ànima, passió i compromís. Publicar cada quinze dies ha estat un repte, una font d’enriquiment i una oportunitat per explorar nous horitzons digitals.

    El futur es presenta ple de desafiaments i oportunitats: la integració de la IA en la nostra vida diària, l’expansió del metavers i la realitat augmentada, els avenços en computació quàntica i la recerca constant d’un equilibri entre digitalització i benestar personal.

    Continuar endavant, explorant i compartint, és una celebració i, alhora, una renovació de l’esperit d’aquesta iniciativa. Per això, vull acabar amb un profund agraïment a tots els lectors i amics que llegiu les Càpsules TIC i em feu arribar els vostres feedbacks. De manera especial, a la Laia i el Pau de Nova Tàrrega, que acullen els meus escrits i els encapsulen dins de les pàgines del setmanari. Gràcies per ser-hi i per continuar construint aquest espai de coneixement compartit.

    Bona quinzena! xerpejant.cat