Etiqueta: interfícies

  • Nota 204. Fascicle número 23. Patró fosc

    Nota 204. Fascicle número 23. Patró fosc

    Aquest dilluns, he xerpejat en les Jornades FP de l’institut Alfons Costafreda, de Tàrrega. M’han convidat a compartir una bona estona amb l’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma, per parlar-los sobre el negoci de les dades, la defensa de la privacitat i el disseny ètic de les tecnologies digitals.

    Va ser una estona intensa —i espero que gens avorrida!— on vaig intentar transmetre’ls que tenen una gran responsabilitat entre mans.

    La seua tasca professional no s’ha de limitar només a escriure codi o optimitzar aplicacions. L’alumnat que s’està formant avui, serà qui dissenyà les plataformes i serveis digitals que utilitzarem el dia de demà. 

    I això implica ser plenament conscients de l’impacte social, ètic i humà d’allò que crearan.

    Què són els patrons de disseny?

    Un patró de disseny és una solució habitual i eficaç a problemes recurrents en el desenvolupament de programari i en el disseny d’interfícies digitals.

    El seu objectiu principal és clar: millorar l’experiència d’usuari (UX). És a dir, fer que les eines digitals siguin més clares, útils i fàcils d’utilitzar.

    Per exemple, formularis que assenyalen els errors en vermell perquè els detectis ràpidament, menús desplegables que simplifiquen la tria d’una opció o la icona de cistella que indica clarament que estàs comprant.

    En resum, els patrons de disseny són bones pràctiques que faciliten la interacció i posen l’usuari al centre.

    Què són els patrons foscos?

    Ara bé, no tots els patrons es creen amb bones intencions.

    Els patrons foscos (dark patterns) són tècniques de disseny enganyoses i manipulatives, creades per influir el comportament de l’usuari en contra dels seus propis interessos.

    No busquen ajudar-lo, sinó confondre’l, pressionar-lo o induir-lo a prendre decisions que potser no hauria pres si tota la informació fos clara. 

    Per exemple, quan et vols donar de baixa d’una subscripció i has de passar per cinc pantalles plenes de missatges que et fan sentir culpable o confós; o quan en entrar en un web, el botó per acceptar totes les galetes és gran, cridaner i visible, però el de rebutjar-les és petit, gris i amagat; o quan dissimulen la X per tancar un anunci o quan la cancel·lació d’un servei està oculta dins un menú poc intuïtiu.
    Tots aquests són exemples clars de patrons foscos que vulneren el nostre dret a decidir amb llibertat i claredat.

    Conèixer-los per protegir-nos

    Entendre com funcionen els patrons foscos és essencial per protegir la nostra privacitat digital i preservar la llibertat de decisió. Només així podem prendre decisions realment informades en un món cada cop més automatitzat i dominat per algorismes.

    Per això, com a usuaris i usuàries de serveis i aplicacions digitals, cal que ens mantinguem desperts, actius i amb esperit crític. I que exigim a les empreses tecnològiques transparència en el tractament de les dades, claredat en les condicions d’ús i respecte pels nostres drets i llibertats fonamentals.

    Deures pendents

    A l’alumnat del cicle formatiu vaig deixar-los deures: com a futurs dissenyadors i desenvolupadors, han d’aprendre a detectar aquestes males pràctiques i, sobretot, a no reproduir-les.

    A hackejar el sistema, en el sentit més creatiu i transformador. Contribuint a construir un entorn digital on la privacitat, la dignitat, la transparència i la justícia siguin les opcions per defecte.

    A prendre partit i dissenyar tecnologies al servei de les persones, no en contra seua.

    Que així sigui!

  • Càpsula 202. 3/14

    Càpsula 202. 3/14

    El Dia Pi és una celebració dedicada a la constant matemàtica més emblemàtica de la història: el número Pi. O π per als amics grecs, comença amb 3,1415926535… I continua infinitament, sense cap patró previsible. 

    La celebració d’aquest dia el 14 de març (en el format anglosaxó 3/14) es deu a la coincidència amb els tres primers dígits. Encara que la data no té cap relació directa amb el nombre, no puc estar-me d’aprofitar la coincidència amb la publicació d’aquest número del setmanari, per dedicar-li la Càpsula TIC d’avui. Amb la voluntat d’explorar alguns dels àmbits del món digital i més enllà, on el nombre pi juga un paper clau.

    Gràfics i animació digital

    Gràcies a pi, els videojocs, pel·lícules i simulacions en 3D aconsegueixen moviments fluids i realistes. Les fórmules trigonomètriques, que inclouen funcions de sinus i cosinus, ajuden a calcular trajectòries, girs i ombres amb precisió.

    Les interfícies gràfiques d’usuari i els entorns de realitat virtual i augmentada també es beneficien d’aquests càlculs, donant una experiència d’usuari més agradable, versemblant i immersiva.

    Processament d’imatges

    En l’edició d’imatges digitals, sovint ens trobem amb la necessitat de girar, retallar o corregir la perspectiva d’una fotografia. Per fer-ho sense perdre qualitat ni distorsionar els detalls, s’utilitzen càlculs matemàtics precisos de conversió de graus en radians, que impliquen π.

    A més, els algorismes de processament d’imatges també es basen en transformacions circulars per corregir els defectes de lent i les deformacions o en la compressió d’imatges, per reduir-ne la mida sense perdre massa qualitat.

    Processament d’àudio

    La música i la veu es processen descomponent el so en diferents freqüències. Aquí entra en joc la Transformada de Fourier, una eina matemàtica que utilitza pi per identificar i separar les diferents ones sonores. Així, quan estàs en una trucada o escoltant música en streaming, l’algorisme pot filtrar el soroll de fons i millorar la qualitat de l’àudio amb càlculs molt precisos.

    Trobem traces d’aquest número en el sistema de sincronització de l’àudio en pel·lícules i videojocs i en la cancel·lació activa de soroll, que trobem en molts auriculars moderns, que s’encarrega de detectar i neutralitzar sons no desitjats.

    Ubicació

    Els sistemes de posicionament global (GPS), els telèfons intel·ligents i molts dispositius de l’Internet de les Coses (IoT) confien en equacions trigonomètriques per calcular amb precisió la distància i ubicació. Quan obres Google Maps per trobar una adreça, la ruta òptima és determinada mitjançant la fórmula del Haversine, que utilitza π per mesurar la distància entre dues coordenades geogràfiques de la Terra.

    Aquestes tecnologies no sols es limiten a la localització, sinó que també permeten monitorar i optimitzar processos industrials, la logística de distribució i la gestió intel·ligent de ciutats, per a la coordinació de dispositius intel·ligents interconnectats.

    Protecció de dades i seguretat digital

    En l’àmbit de la ciberseguretat, molts sistemes d’encriptació es basen en propietats matemàtiques complexes que inclouen π. Per exemple, l’algoritme RSA, àmpliament utilitzat en la protecció de transaccions en línia i en l’accés a la banca electrònica, combina nombres primers i funcions matemàtiques que garanteixen un xifratge robust.

    Aquesta protecció és clau quan fem compres en línia o compartim dades personals. La complexitat dels algorismes, que en molts casos incorpora π per generar claus aleatòries i difícils de predir, protegeix la nostra informació contra atacs i intercepcions.

    Apps de salut i fitness

    Els dispositius portàtils com els rellotges intel·ligents i les polseres d’activitat utilitzen càlculs basats en π per interpretar els senyals fisiològics del nostre cos, com ara el ritme cardíac, la pressió arterial, la qualitat del son, la variabilitat del pols i altres paràmetres de salut. Aquests dispositius, equipats amb sensors avançats, poden identificar patrons i detectar possibles anomalies, ajudant a mantenir un estil de vida saludable.

    Per exemple, la identificació precoç d’arrítmies cardíaques mitjançant l’anàlisi de les formes d’ona del pols pot salvar vides, ja que permet actuar amb rapidesa davant qualsevol alteració.

    IA i aprenentatge automàtic

    L’ús de la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic ha experimentat una revolució gràcies a la capacitat de processar grans volums de dades mitjançant models matemàtics sofisticats. En aquest context, el nombre pi es fa servir en l’estadística i en la distribució gaussiana, fonamental per analitzar la probabilitat i el comportament aleatori de les dades.

    Per exemple, quan Spotify et recomana una cançó que pot agradar-te o Netflix et suggereix sèries per veure a continuació, els seus sistemes d’IA han processat milions de dades utilitzant models basats en càlculs que inclouen π, cosa que millora la precisió de les prediccions i adaptant-se als teus gustos i preferències de manera quasi personalitzada.

    Robòtica i navegació autònoma

    Els vehicles autònoms i els robots moderns han de calcular trajectòries òptimes per moure’s amb seguretat i eficiència. Els sensors i càmeres integrats en aquests dispositius treballen conjuntament amb algoritmes trigonomètrics que utilitzen π per determinar angles de gir, distàncies i velocitats de reacció. Això és vital per evitar obstacles i garantir una navegació fluida en entorns dinàmics. Per exemple, els cotxes autònoms que circulen per la via pública han de prendre decisions en temps real i interpretar correctament l’entorn, adaptant la seva trajectòria en funció de les variables del moment, des de la distància amb altres vehicles fins als canvis en la pista.

    Comunicació

    Les xarxes de comunicacions per satèl·lit, que permeten la transmissió de dades, televisió i internet a tot el món, també es basen en càlculs trigonomètrics derivats de π. 

    Aquestes xarxes han de gestionar les trajectòries dels senyals electromagnètics a través de l’espai, on la curvatura terrestre i la dispersió de l’energia s’avaluen mitjançant funcions circulars. Així, cada transmissió de dades, des de videoconferències fins a la retransmissió d’esdeveniments en directe, depèn d’algoritmes que, en el seu nucli, incorporen el nombre π per optimitzar la seva eficiència i qualitat.

    Bona diada

    El Dia Pi ens recorda que les matemàtiques són molt més que una assignatura de l’escola: són el llenguatge que descriu i dona forma al món que ens envolta i la tecnologia que utilitzem cada dia. Des dels videojocs i els efectes especials fins a la seguretat digital, el GPS i la intel·ligència artificial, π és a tot arreu!

    Aquesta és la meua petita aportació per fer justícia a aquest nombre irracional i incomprès que, encara que de petits no sempre enteníem per a què servia, en realitat està present en molts detalls del nostre dia a dia. Bona quinzena! xerpejant.cat