Etiqueta: informació

  • Càpsula 205. Paraules clau

    Càpsula 205. Paraules clau

    Vam viure un dia esplèndid. Va servir per posar en relleu el valor del Gran Pulmó Verd Targarí, que des de fa més de cent anys, arreplega senyals d’efemèrides autòctones i globals, així com testimonis supervivents de la història i l’etnografia locals.

    Des del 12 de maig, a tocar de l’implantat finestral gòtic provinent de la desapareguda capella dels Ardèvol —a tocar-tocar del Palau dels Marquesos de la Floresta—, ha emergit una nova fita dins de la crònica sentimental de la ciutat: l’escultura commemorativa del vuitantè aniversari de Nova Tàrrega.

    Com ja he confessat altres vegades, em declaro molt fan del disseny de Júlia Freixas. Però encara més de les vuit paraules clau que ha retallat en ferro forjat i que defineixen aquest projecte editorial: comunitat, participació, proximitat, veracitat, setmanari, Tàrrega, informació i periodisme.

    Inspirat per aquesta peça, vull dedicar aquesta Càpsula TIC a Internet. Perquè, igual que el nostre setmanari, la xarxa de xarxes també va néixer de la terra: del talent, la cooperació i la voluntat de persones que volien comunicar-se i compartir coneixement.

    Per això, avui et proposo recuperar vuit paraules clau que han definit Internet des dels seus orígens. Un exercici de memòria i reivindicació. Perquè només si recordem d’on ve, podrem defensar Internet com el que hauria de ser: una eina col·lectiva de transformació, convivència i creació compartida.

    Aquí tens les 8 paraules clau que, anant bé, han de continuar guiant el futur de la xarxa.

    1. Universalitat

    Internet ha d’estar disponible per a tothom, sense exclusions per motius econòmics, geogràfics o socials. Aquesta era la idea original: una infraestructura global, oberta i accessible, que connectés persones i coneixements.

    Tanmateix, milions de persones encara viuen al marge digital. Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), encara avui més d’un terç de la població mundial no està connectada (11/24). En zones rurals com la nostra, en països del Sud Global o en contextos de pobresa, l’accés a Internet és car, lent o inexistent. Aquesta bretxa digital s’afegeix a desigualtats ja existents i fa més gran l’exclusió social, especialment entre dones, infants, persones grans i comunitats minoritzades.

    2. Interoperabilitat

    Internet fou concebut com un sistema on tots els nodes poden connectar-se. Això és clau per garantir una xarxa oberta i eficient, on aplicacions, serveis i dispositius puguin comunicar-se entre ells, lliurement i sense barreres.

    Però avui, aquesta lògica està sota amenaça. Les grans empreses tecnològiques creen ecosistemes tancats per retenir usuaris i controlar el mercat digital. Per exemple, encara que Android sigui de codi obert, Google imposa condicions als fabricants perquè incloguin les seues apps per defecte.

    3. Descentralització

    Internet va néixer com una xarxa distribuïda, sense un centre de control únic. Aquesta descentralització era clau per garantir la resistència davant fallades, censura o atacs.

    Però avui el panorama ha canviat. La concentració de poder digital en poques mans —les anomenades MAGMA (Meta, Amazon, Google, Microsoft, Apple)— i la hiperdependència d’aquests monopolis digitals, ha fet que una bona part dels serveis i infraestructures quedin recentralitzats. Trencant l’equilibri i convertint la xarxa en un espai menys lliure i menys divers.

    4. Neutralitat

    Tots els continguts d’Internet han de circular en igualtat de condicions. Sense discriminació ni priorització segons qui els envia, qui els rep o quin tipus de contingut són.

    Però aquest principi està en perill. Alguns proveïdors d’Internet prioritzen certs serveis, limiten l’accés a d’altres o ofereixen Zero Rating (permeten l’accés gratuït a determinades plataformes, però les altres sí que consumeixen dades del teu pla, coaccionant l’exploració d’alternatives) o el tràfic discriminat (alentiment de la velocitat d’accés a serveis o la visualització de continguts multimèdia baixa qualitat, per forçar la contractació de paquets més costosos), creant un accés parcial, esbiaixat i reduït a la xarxa.

    5. Accés obert

    Una de les grans fortaleses d’Internet és la seua capacitat de donar veu i eines a qualsevol persona. Tothom ha(uria) de poder crear, publicar i compartir continguts lliurement.

    Tanmateix, en moltes realitats no és així: censura sistemàtica (com el Gran Tallafoc de la Xina), eliminació automàtica de continguts per part dels d’algoritmes opacs de les plataformes (com YouTube, TikTok i Instagram), i restriccions arbitràries d’accés (com el cas que ha desvelat la Fundació puntCAT amb els bloquejos indeguts durant els partits de LaLiga)

    6. Llibertat d’expressió

    Internet ha estat (i ha de continuar sent) una gran plaça pública global. Un espai per expressar idees, emocions, crítiques i propostes. Un canal per a la democràcia i el pensament crític.

    El repte és mantenir aquest dret fonamental sense deixar les portes obertes als discursos d’odi, desinformació o extremismes. I sense recaure córrer a l’autocensura ni validar sistemes de vigilància massiva que espantin les veus dissidents.

    7. Innovació Oberta

    La xarxa ha estat una incubadora de creativitat i innovació com cap altra eina en la història: la cultura copyleft, el codi obert i l’esperit hacker. Aquesta innovació lliure ha fet possibles projectes com Wikipedia, Mozilla Firefox, GNU/Linux o milers de plataformes i serveis a disposició de tota la comunitat.

    Però a hores d’ara, cada cop ens trobem amb més traves, que intenten frenar aquest desenvolupament lliure. Les grans plataformes tanquen el seu ecosistema amb murs legals, tècnics i comercials. L’exemple més clar és iOS: crear o distribuir apps fora del seu sistema oficial és pràcticament impossible!

    8. Comunitat

    Finalment, cal recordar que Internet no són només cables i servidors. Internet som nosaltres. Una comunitat global que aprèn, crea, comparteix i es transforma col·lectivament.

    Però aquesta comunitat ha estat segrestada per una economia de l’atenció que premia el soroll, la polarització i la viralitat. Plataformes com TikTok, Instagram o YouTube prioritzen el contingut que més enganxa, no el que més aporta.

    Comunitat, participació, proximitat, veracitat…

    Aquestes vuit paraules clau haurien de continuar guiant el nostre futur a Internet. Són brúixoles. I com les paraules retallades en ferro que trobem al Parc de Sant Eloi, no són només mots: són valors que cal defensar.

    Tant el projecte periodístic com en el tecnològic, són pilars d’un futur que somniem compartit, conscient i compromès. Ens recorden que el nostre territori —també el digital— és una construcció col·lectiva que cal protegir, revisar i tornar a imaginar.

    Perquè, igual que Nova Tàrrega, Internet és molt més que una eina. És una finestra oberta al món, una xarxa que ens connecta amb sentit i ens explica amb profunditat. Al servei de la comunitat, del coneixement compartit i d’un futur digital més just, inclusiu i humà.

    Per molts anys més, Internet. I per molts anys més, Nova Tàrrega. Bona quinzena. xerpejant.cat

  • Càpsula 201. 0 de març

    Càpsula 201. 0 de març

    El 0 de març és un dia fictici, situat entre el 28 de febrer (29 de febrer en anys de traspàs) i l’1 de març.

    Tot i no existir en el calendari oficial, aquest dia es fa servir en la Regla dels dies condemnats (o Doomsday Rule), un algorisme dissenyat pel matemàtic John Horton Conway. Aquest mètode permet calcular ràpidament en quin dia de la setmana cau una data concreta d’un any determinat. whattheday.com

    Aprofitant la coincidència amb la publicació d’aquest número del setmanari, a cavall del dijous i el divendres, a la Càpsula TIC d’avui et parlaré dels algorismes (o algoritmes), que cada vegada tenen més impacte en les nostres vides. 

    Què és un algorisme?

    Un algorisme és un conjunt de regles o instruccions precises per resoldre un problema en un nombre finit de passos. 

    Aquesta idea no és nova. Els algorismes existeixen des de l’Antiguitat. Tot i que el terme prové d’Al-Khwârizmî, un matemàtic persa del segle IX, que va establir mètodes sistemàtics per resoldre equacions. Per això, el seu nom ha quedat associat per sempre a aquesta disciplina.

    Històricament, els algorismes han estat cabdals en disciplines com les matemàtiques, la lògica i la computació. Un dels exemples més emblemàtics és el d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història. L’any 1842, va escriure el primer algorisme destinat a ser executat per la màquina analítica de Charles Babbage. No obstant això, és en el segle XX, amb l’arribada dels ordinadors i, posteriorment, la intel·ligència artificial, que els algorismes han esdevingut omnipresents en tots els àmbits de la tecnologia i la ciència.

    Com funcionen?

    Vivim envoltats d’algorismes, que van molt més enllà dels dispositius digitals. Cada dia, sense adonar-nos-en, executem tasques que són processos algorísmics: cuinar seguint una recepta, utilitzar la rentadora seguint les instruccions del fabricant, o fins i tot, resoldre un cub de Rubik, on cada moviment segueix una seqüència lògica per arribar a la solució. Així, podem dir que els algorismes són part integral del nostre dia a dia, ajudant-nos a organitzar i processar la informació.

    A més de facilitar-nos la vida, els algorismes també condicionen les nostres decisions i comportaments. Influint en què veiem, què comprem i, fins i tot, en com pensem!

    Tots els algoritmes comparteixen una estructura bàsica: l’entrada, que és la informació inicial que se subministra a l’algorisme, necessària perquè pugui funcionar; el procés, que són els passos, operacions i càlculs que transformen la informació, d’entrada; i la sortida o resultat final després d’executar l’algorisme.

    Els ordinadors interpreten els algoritmes mitjançant llenguatges de programació, els quals tradueixen les instruccions a un format comprensible per les màquines. Així, qualsevol dispositiu electrònic programat pot executar tasques específiques encomanades.

    Tipologia

    Els algorismes es poden classificar en diverses categories segons la seua funció i la complexitat de les seues operacions. A continuació, te’n presento alguns, que ben segur que et resultaran familiars:

    Algorismes deterministes: sempre segueixen el mateix camí i, amb les mateixes dades d’entrada, sempre generen el mateix resultat. Per exemple, una calculadora que sumant dos números, donarà l’idèntic resultat.

    Algorismes probabilístics: A diferència dels deterministes, aquests inclouen elements d’atzar o de probabilitat, per la qual cosa poden generar resultats diferents, amb la mateixa entrada. Per exemple, els algorismes de Montecarlo utilitzats per predir la meteorologia.

    Algorismes d’aprenentatge automàtic: Permeten que les màquines aprenguin patrons a partir de dades, sense ser programades explícitament per fer una tasca concreta. Per exemple, quan Netflix et recomana una sèrie basada en el que has vist abans, està fent servir un algoritme d’aprenentatge automàtic: Analitza el que han vist persones amb gustos similars al teu i et suggereix contingut que podria agradar-te.

    Algorismes de cerca i ordenació: faciliten la cerca i organització d’informació, de forma ràpida i eficient. Per exemple, els algorismes de Google que mostren els resultats més rellevants, de forma instantània, a mesura que vas escrivint una consulta.

    Algorismes heurístics: busquen solucions aproximades quan trobar-ne una d’òptima és massa costós computacionalment, encara que no garanteixen sempre el millor resultat possible, però sovint ofereixen una resposta prou bona en un temps raonable. Per exemple, quan escrius un missatge al mòbil, el sistema suggereix paraules basant-se en el context i en el que has escrit abans. I no sempre l’endevina, oi?

    Algoritmes voraços: prenen decisions òptimes esperant que el resultat global també ho sigui. Per exemple, amb Google Maps per analitzar totes les possibles rutes des del punt d’origen fins al destí d’una ruta i escollir la més eficient.

    Reptes i controvèrsies

    Tot i els avantatges evidents, els algorismes plantegen diversos desafiaments i preocupacions.

    1. Els algorismes de recomanació creen bombolles informatives, tendint a mostrar-nos continguts que reforcen les nostres idees, generant un biaix d’opinió. Això redueix la diversitat de perspectives i limita la nostra mirada crítica.

    2. Moltes empreses recopilen dades personals per entrenar els seus algorismes. També per oferir-nos una millor experiència personalitzada: Anuncis personalitzats, vaja. Això genera debat i preocupació sobre la protecció de la privadesa i l’ús ètic que es fa de la nostra informació.

    3. Ens trobem immersos en l’anomenada Revolució Digital. L’automatització de processos mitjançant algorismes està canviant el mercat de treball, eliminant alguns llocs però creant-ne de nous.

    4. Algorismes mal dissenyats o en males mans poden perpetuar les desigualtats socials existents, afectant els drets, llibertats i oportunitats de les persones. (Has vist la pel·lícula Justícia Artificial de Simón Casal de Miguel? La pots trobar a Primer Vídeo)

    El futur serà ètic o no serà

    Els algoritmes han transformat el món modern i continuaran fent-ho. Són eines poderoses que, si s’utilitzen amb seny i responsabilitat, poden contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones. No obstant això, i per garantir-ne un bon ús, cal assegurar que les empreses desenvolupin sistemes més transparents, ètics i justos. Així mateix,  els governs han de regular i supervisar el seu impacte i empoderar a la ciutadania amb eines per gestionar la seua privadesa i personalitzar les seues experiències digitals.

    I cadascú de nosaltres, tenim la responsabilitat d’entendre millor com funcionen, per ser més conscients de la seua influència i prendre decisions més informades en un món cada vegada més digitalitzat. Bona quinzena. xerpejant.cat