Etiqueta: activisme

  • Càpsula 207. Assajador

    Càpsula 207. Assajador

    Persona que assaja. Que prova i intenta, segons el DIEC. Que experimenta i practica la vida. Així definia el Joan el seu pare, en Florenci, el dia del seu funeral. Víctima d’una mort absurda i inesperada.

    Lluny de les certeses absolutes, es va atrevir a desinstal·lar-se per a viure-la més a fons. Amb cor obert per estimar millor, per sentir més profundament, per trobar nous camins. Sondejava el silenci i la paraula, el gest i la mirada sobre les petites coses, que, massa sovint, ens passen desapercebudes.

    Un home en esbós permanent. Amb l’anhel de comprendre tot, sense dominar res; de ser-hi plenament, sense necessitat de fer soroll; de compartir i deixar-se captivar per l’originalitat i la bellesa de l’altre, sense pressa, gaudint de l’oportunitat de l’encontre. Com un instant únic i irrepetible.

    Una persona sorprenent, disruptiva i provocadora a qui avui desitjo fer homenatge, des d’aquesta càpsula TIC. De manera senzilla, proposant-lo al costat —i a l’alçada— d’altres referents de casa nostra, que han obert camí i s’han aventurat pels viaranys de la societat digital i donant noves formes al nostre futur.

    Simona Levi

    (Torí, 1966) La disrupció com a forma d’honestedat política.  Activista destacada en l’àmbit de la tecnopolítica i els drets digitals. Ha estat una figura clau en els moviments socials europeus per la llibertat d’expressió, la transparència institucional, la protecció d’informants i l’accés lliure al coneixement i la cultura. Impulsora de diverses iniciatives ciutadanes, de les que destaca Xnet, una plataforma pionera en la defensa dels drets digitals i la cultura lliure i la denúncia de la corrupció.

    També ha coordinat publicacions centrades en la sobirania digital i la lluita contra la desinformació: #FakeYou (2019), sobre la indústria de les notícies falses a l’estat espanyol; Proposta per a una digitalització sobirana i democràtica d’Europa  (2021) que advoca per una transició digital basada en els drets humans, des del disseny i per defecte; i Digitalització democràtica. Sobirania digital per a les persones (2024), que proposa solucions concretes al repte d’una digitalització més democràtica, distribuïda i no monopolística.

    Ricard Espelt i Rodrigo

    (Manresa, 1973) La innovació digital com a eina de transformació social i rural. Amb una visió crítica i constructiva, explora les interseccions entre tecnologia, societat i territori, proposant models que promouen la justícia social, la sostenibilitat i la democràcia digital.

    Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC. A la seua tesi Cooperatives de consum agroecològic de plataforma (2018) analitza el paper de les TIC en aquestes cooperatives, destacant com poden empoderar les comunitats rurals i transformar les relacions entre productors i consumidors, promovent models econòmics alternatius i més sostenibles.

    Joana Moll

    (Barcelona, 1982) L’art com a dissecció crítica del capitalisme digital. Artista i investigadora que explora les estructures ocultes del capitalisme de vigilància, la materialitat d’Internet i l’impacte ecològic de les dades. La seua obra esdevé una referència del hacking poètic i polític, que revela el que el sistema no vol que vegem.

    Treballs com The Hidden Life of an Amazon User (2019) mostren com una simple compra en línia pot implicar 8.724 pàgines de codi i una càrrega energètica significativa per a l’usuari, posant en evidència l’explotació digital i l’empremta ecològica amagada darrere d’interfícies aparentment inofensives. Amb Carbolytics (2022), analitza l’impacte ambiental de la publicitat digital, quantificant les emissions de CO₂ generades per les galetes de seguiment. També col·labora amb el Barcelona Supercomputing Center per visualitzar com aquestes pràctiques contribueixen al canvi climàtic.

    Enric Senabre Carbonell

    (Alcoi, 1976) L’epistemologia col·laborativa com a eina de transformació. Investigador en metodologies col·laboratives i tecnologies obertes, la seua recerca se centra en la cocreació de coneixement, la ciència ciutadana i l’ús de marcs àgils per a la innovació social.

    Vinculat al grup de recerca Dimmons de la UOC, que fomenta la innovació socioeconòmica i de gènere mitjançant la recerca, l’experimentació metodològica i l’acció orientada a una societat basada en els béns comuns. També ha treballat en projectes com Goteo.org, una plataforma de finançament col·lectiu per a iniciatives obertes i amb impacte social, i al col·lectiu Platoniq, que combina cultura, tecnologia i participació ciutadana, per “dissenyar futurs més justos i, per què no, també més divertits”. Contribuint així a formar societats i organitzacions més democràtiques, fent ús de tecnologies cíviques obertes.

    Mònica Garriga Miret

    (Lleida, 1974). La comunicació participativa com a eina de transformació ciutadana. Llicenciada en Dret i Màster en Comunicació, impulsa un periodisme constructiu i col·laboratiu, on la tecnologia no és només una eina de difusió, sinó una oportunitat per generar vincles, capacitat crítica i compromís ciutadà. Amb una trajectòria internacional destacada, especialitzada en mitjans transmèdia, educació i participació ciutadana.

    Codirigeix CitizenSqKm, una experiència pionera que investiga l’ús de les tecnologies mòbils i els sistemes d’informació geogràfica (GIS) per fomentar processos de transformació local a través de l’educació, el govern obert i la intel·ligència col·lectiva.

    Albert Cañigueral Bagó

    (Girona, 1976) L’economia col·laborativa com a laboratori del futur del treball. Enginyer, explorador digital i pensador crític sobre els efectes de la tecnologia en les estructures laborals i socials.

    Pioner en la investigació en profunditat dels impactes de l’economia de plataforma a l’Estat espanyol. La seua mirada combina rigor analític, esperit pràctic i humanisme digital, i convida a repensar no només com treballem, sinó per què i per a qui treballem en una societat hiperconnectada. Amb el llibre El trabajo ya no es lo que era (Conecta, 2020) i el documental Ciutat en Beta. El treball d’avui, la ciutat de demà (2023), ofereix una anàlisi valenta i clara sobre com la digitalització, la desintermediació i l’automatització estan transformant el món del treball — amb propostes per construir una societat més justa i resilients davant els reptes d’aquest nou paradigma.

    Nota al marge 

    En diferents parts de la càpsula, faig referència a l’economia plataforma. Aquest és un model econòmic basat en plataformes digitals que faciliten la interacció directa entre diferents usuaris —per exemple, consumidors, treballadors, empreses o proveïdors de serveis— mitjançant aplicacions o llocs web.

    Aquest sistema pot aportar beneficis importants quan es basa en la col·laboració i l’ús eficient dels recursos. Per exemple, iniciatives com BlaBlaCar, que fomenta el viatge compartit i redueix emissions o CrowdFarming, que impulsa un model més just, cooperatiu i arrelat al territori. Bé. El tema dona per molt. Et proposo reprendre’l en una altra càpsula TIC.

    Per tot, per tant, per molt més

    Lluny d’avesar-me —i avesar-nos— a l’absència del Florenci, aquesta  esdevé un desafiament que ens anima a celebrar i gaudir de la vida, conscients de la nostra vulnerabilitat. A continuar persistint amb preguntes, amb memòria, amb l’ànima oberta, com ell va aprendre.

    I potser aquest és el millor llegat que ens regales: recordar que viure és assajar, i que estimar és fer-ho cada dia, com si fos la primera vegada… o la darrera. Descansa en pau, Florenci!

    Bona quinzena. xerpejant.cat

  • Nota 208. Fascicle 27. Vampirisme digital

    Nota 208. Fascicle 27. Vampirisme digital

    En la mitologia popular, els vampirs són éssers que habiten a la foscor, que s’amaguen entre els humans i xuclen la sang dels animals per esquivar la mort.

    D’una manera similar, el creixement desmesurat dels centres de dades, gegants invisibles que mantenen el funcionament del núvol d’internet, ens mostra un altre tipus de vampirisme. No xuclen sang, però sí recursos naturals deixant una empremta mediambiental cada vegada més profunda.

    Què són els centres de dades?

    Els centres de dades són espais que allotgen milers de servidors dedicats a emmagatzemar, processar i gestionar la nostra informació digital i mantenir viva la nostra vida al núvol: Les fotos que pengem a Instagram, els missatges de WhatsApp que enviem, els nostres records digitals, les nostres interaccions en línia… Tot passa per aquests centres. 

    Aquesta indústria ha vist un creixement ràpid i desmesurat en els darrers anys. La demanda de poder de càlcul no s’atura, i el nombre de centres de dades augmenta a mesura que creixen les necessitats de les empreses tecnològiques i dels usuaris digitals. Però, en aquest procés, cada cop es fa més difícil ignorar el cost mediambiental.

    Un model de negoci energívor

    Els centres de dades consumeixen molta energia per mantenir els servidors en funcionament. A més, necessiten grans quantitats d’aigua per a la refrigeració dels dispositius. Aquest consum massiu d’energia i aigua genera una enorme pressió sobre els recursos naturals, juntament amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons l’ONU, només l’any 2022, els centres de dades van consumir 460 terawatts d’electricitat, equivalent al consum energètic de l’Estat francès durant tot un any.

    Tot i les promeses d’innovació i responsabilitat ambiental, gegants com Amazon, Google i Microsoft mantenen i amplien constantment els seus centres de dades, amb una expansió que sembla no tenir límits, tot i que la sostenibilitat queda cada cop més lluny dels seus models de negoci.

    D’aquí que activistes mediambientals utilitzin la imatge de vampirs digitals per cridar l’atenció sobre l’impacte mediambiental de les grans empreses tecnològiques. 

    Un negoci a costa del medi ambient

    Aquest consum de recursos es multiplicarà si la demanda continua creixent sense mesures de sostenibilitat.

    Amb l’expansió de la intel·ligència artificial (IA), la situació es complica encara més. 

    Els models d’IA, com ChatGPT, tenen un cost ecològic notable. Segons diversos estudis, generar una resposta de cent paraules amb un model d’IA pot consumir fins a mig litre d’aigua. 

    A més, cada pregunta formulada a ChatGPT consumeix l’energia equivalent a la que gasten catorze bombetes LED durant una hora. 

    El repte de la sostenibilitat digital

    Amb l’augment de la consciència sobre el canvi climàtic i la crisi energètica, és més important que mai exigir més transparència de les grans corporacions tecnològiques. Aquestes empreses han de començar a integrar mesures efectives per a una sostenibilitat digital real, que minimitzi l’impacte dels centres de dades i els serveis digitals.

    Els usuaris també hem de reflexionar sobre com utilitzem la tecnologia i com reduir el consum per forçar la indústria a ser més responsable. Com podem aprofitar els avenços tecnològics, com la intel·ligència artificial, sense fer-ho a costa del nostre planeta?

    Si et preocupa aquesta qüestió, et recomano el número de maig de La Directa, dedicat a aportar respostes sobre aquest desafiament. Directa 589.

  • Nota 200 / Fascicle 19. Ciberfeminisme

    Nota 200 / Fascicle 19. Ciberfeminisme

    La teua presència digital pot impulsar un canvi social? El ciberfeminisme sorgeix com una resposta crítica i constructiva a aquesta qüestió, plantant cara a les desigualtats que es perpetuen, també en l’espai virtual.

    La tecnologia: reflex de la societat

    La tecnologia, tot i semblar neutra, sovint reflecteix i reforça estereotips i biaixos que perpetuen desigualtats.

    Per exemple, assistents de veu com Siri o Alexa, per defecte, utilitzen veus femenines, contribuint a imaginar la dona com a figura submisa. Mentre que eines de traducció i videojocs revaliden models lingüístics i rols que marginen la diversitat de gènere. 

    Un altre cas és el reconeixement facial, que sovint presenta dificultats per identificar correctament dones o persones de diferents ètnies a causa dels biaixos presents en els conjunts de dades utilitzats en el seu entrenament. A més, algunes aplicacions de salut i benestar promouen cànons de bellesa i patrons corporals limitants i excloents.

    Què és ciberfeminisme?

    El ciberfeminisme ens convida a assumir el control de l’espai digital i a transformar-lo des de dins. Aquest moviment impulsa diverses accions clau:

    La reapropiació de l’espai digital. A internet, les dones troben nous espais per expressar-se lliurement i denunciar discriminacions, tant en línia com fora d’ella. Aquesta mobilització digital dona peu a comunitats que generen narratives alternatives i desafien els patrons d’un sistema tecnològic tradicionalment patriarcal. 

    La crítica a les estructures patriarcals. A través de l’anàlisi i el debat, es qüestionen les pràctiques i els models establerts, per exemple en els processos de disseny i la implementació dels algorismes, orientant-los cap a una representació més diversa i inclusiva. 

    La innovació en la creació artística i cultural. L’ús de tecnologies emergents, com la realitat virtual i la intel·ligència artificial, permet crear experiències col·lectives que redefineixen el cos i la identitat, obrin noves vies d’expressió.

    Les polítiques d’inclusió i accés. Per a moltes dones, l’accés a la tecnologia continua essent limitat. Per superar aquesta bretxa digital de gènere cal implementar polítiques públiques que garanteixin igualtat d’oportunitats en l’accés i l’ús de les tecnologies.

    DonesTech

    El col·lectiu DonesTech impulsa la recerca i l’acció ciberfeminista a Catalunya, fomentant xarxes de suport i lluitant contra les violències digitals masclistes.

    Mitjançant tallers, formacions i materials divulgatius, treballa per l’accés i la participació equitativa en el món de les TIC i fa visible el rol de les activistes i les tecnoartistes.

    Per a més informació, pots visitar el seu web donestech.net.

    En conclusió,

    El ciberfeminisme ens ofereix l’oportunitat de transformar la nostra identitat digital i de reconfigurar les relacions de poder en un entorn digital que, dia a dia, té més pes en la nostra vida.

    Buscant solucions a reptes com la manca de models diversos, l’assetjament en línia i l’auge de la desinformació, cada acció —per petita que sigui— representa un pas cap a un espai tecnològic més just, inclusiu i igualitari.

    En el marc del Dia Internacional de les Dones —i també al llarg de tot l’any— alcem la veu per reivindicar la igualtat d’oportunitats, tant en l’espai digital com a peu de carrer.


    Lluita, participa, denuncia, innova i sigues part de l’impuls del canvi.

    Bona Diada a totes!