En la mitologia popular, els vampirs són éssers que habiten a la foscor, que s’amaguen entre els humans i xuclen la sang dels animals per esquivar la mort.
D’una manera similar, el creixement desmesurat dels centres de dades, gegants invisibles que mantenen el funcionament del núvol d’internet, ens mostra un altre tipus de vampirisme. No xuclen sang, però sí recursos naturals deixant una empremta mediambiental cada vegada més profunda.
Què són els centres de dades?
Els centres de dades són espais que allotgen milers de servidors dedicats a emmagatzemar, processar i gestionar la nostra informació digital i mantenir viva la nostra vida al núvol: Les fotos que pengem a Instagram, els missatges de WhatsApp que enviem, els nostres records digitals, les nostres interaccions en línia… Tot passa per aquests centres.
Aquesta indústria ha vist un creixement ràpid i desmesurat en els darrers anys. La demanda de poder de càlcul no s’atura, i el nombre de centres de dades augmenta a mesura que creixen les necessitats de les empreses tecnològiques i dels usuaris digitals. Però, en aquest procés, cada cop es fa més difícil ignorar el cost mediambiental.
Un model de negoci energívor
Els centres de dades consumeixen molta energia per mantenir els servidors en funcionament. A més, necessiten grans quantitats d’aigua per a la refrigeració dels dispositius. Aquest consum massiu d’energia i aigua genera una enorme pressió sobre els recursos naturals, juntament amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons l’ONU, només l’any 2022, els centres de dades van consumir 460 terawatts d’electricitat, equivalent al consum energètic de l’Estat francès durant tot un any.
Tot i les promeses d’innovació i responsabilitat ambiental, gegants com Amazon, Google i Microsoft mantenen i amplien constantment els seus centres de dades, amb una expansió que sembla no tenir límits, tot i que la sostenibilitat queda cada cop més lluny dels seus models de negoci.
D’aquí que activistes mediambientals utilitzin la imatge de vampirs digitals per cridar l’atenció sobre l’impacte mediambiental de les grans empreses tecnològiques.
Un negoci a costa del medi ambient
Aquest consum de recursos es multiplicarà si la demanda continua creixent sense mesures de sostenibilitat.
Amb l’expansió de la intel·ligència artificial (IA), la situació es complica encara més.
Els models d’IA, com ChatGPT, tenen un cost ecològic notable. Segons diversos estudis, generar una resposta de cent paraules amb un model d’IA pot consumir fins a mig litre d’aigua.
A més, cada pregunta formulada a ChatGPT consumeix l’energia equivalent a la que gasten catorze bombetes LED durant una hora.
El repte de la sostenibilitat digital
Amb l’augment de la consciència sobre el canvi climàtic i la crisi energètica, és més important que mai exigir més transparència de les grans corporacions tecnològiques. Aquestes empreses han de començar a integrar mesures efectives per a una sostenibilitat digital real, que minimitzi l’impacte dels centres de dades i els serveis digitals.
Els usuaris també hem de reflexionar sobre com utilitzem la tecnologia i com reduir el consum per forçar la indústria a ser més responsable. Com podem aprofitar els avenços tecnològics, com la intel·ligència artificial, sense fer-ho a costa del nostre planeta?
Si et preocupa aquesta qüestió, et recomano el número de maig de La Directa, dedicat a aportar respostes sobre aquest desafiament. Directa 589.
