La digitalització ha transformat profundament la nostra vida quotidiana: demanar hora al metge, comprar, comunicar-nos o fer tràmits amb l’administració és avui més fàcil que mai.
Bé… això per a qui domina les eines digitals. Però, què passa amb les persones que no han crescut envoltades d’aquestes tecnologies?
Aquesta setmana, he tingut l’oportunitat de xerpejar a la Societat Ateneu de Tàrrega, on he compartit reflexions i estratègies sobre com la tecnologia pot afavorir un envelliment digital actiu.
Crec que ja sé per on vas…
Aquí entra en joc el concepte d’immigrants digitals, que fa referència a aquelles persones nascudes abans de l’era digital i que han hagut d’adaptar-se a l’ús de les TIC ja en l’edat adulta.
El terme el va fer popular l’educador Marc Prensky (2001), diferenciant-los dels nadius digitals. És a dir, aquells que han crescut envoltats de pantalles, connexions i interfícies digitals.
Per a moltes persones grans, la digitalització no ha representat una millora, sinó un autèntic maldecap. A més, moltes tecnologies, plataformes i serveis es dissenyen pensant exclusivament en usuaris joves, oblidant els ritmes d’aprenentatge, les capacitats i les realitats de vida de les persones grans.
Aquest edatisme digital —la discriminació per motius d’edat en l’ús o accés a la tecnologia— esdevé una nova bretxa sociodigital, que es fa evident en situacions quotidianes que, per a la majoria, són senzilles: consultar la banca en línia, fer una reserva o demanar hora per a un tràmit administratiu.
Com contrarestar l’edatisme digital?
Per combatre aquesta desigualtat, cal emprendre accions holístiques, decidides i estructurals:
1. Dissenyar tecnologies inclusives pensades per a tothom: amb interfícies clares, lletra gran, contrastos adequats, un llenguatge entenedor i processos simplificats.
2. Fomentar l’empoderament digital i mediàtic, oferint espais d’aprenentatge i experimentació contínua, presencial, compartida i adaptada als ritmes de cada persona. Amb paciència, empatia i proximitat. Com procurem fer des del gòTIC Ajuntament de Tàrrega, que precisament ahir, vam presentar les noves activitats.
3. Finalment, Impulsar un canvi d’actitud social deixant enrere estereotips que veuen a les persones grans com a desfasades o incapaces. Reconeixent el seu dret a aprendre, créixer i participar activament en la societat digital.
Com apuntava Enric Serradell, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, “no es tracta només d’ensenyar a fer servir una eina, sinó d’integrar el valor social de la digitalització per millorar el benestar i la qualitat de vida” de tothom, independentment de l’edat.
Acollim, també al món digital.
Per assolir una societat digital veritablement inclusiva, és imprescindible posar la tecnologia al servei de totes les persones, independentment de la seua edat. Això implica no només desenvolupar eines accessibles i fomentar la participació activa de les persones grans en el món digital. A més, cal promoure una cultura que valori i integri les seues experiències, inquietuds i necessitats.
Només així podrem garantir l’equitat digital per a tothom, sense que ningú quedi exclòs ni se senti menystingut o foraster en aquest nou continent digital.
