Els delictes digitals ja representen una cinquena part dels comesos a l’estat espanyol. A més, han experimentat un increment del 32% en l’últim any. Així mateix, un terç dels perfils a les xarxes socials són bots, els quals generen una part important del trànsit digital.
Aquestes xifres evidencien la necessitat urgent d’establir un marc normatiu clar i un sistema de protecció que impedeixi que els principals magnats de les empreses tecnològiques —coneguts com la tecnocasta— acaparin el control de la nostra vida digital.
Cap a un espai digital regulat i segur
Aquest dimecres s’ha presentat l’Observatori de Drets Digitals. La iniciativa impulsada per Red.es compta amb el suport d’empreses, institucions i universitats. L’Observatori té com a objectius recuperar el control democràtic de l’entorn digital i garantir els drets fonamentals digitals de la ciutadania. Per això, la seua missió consisteix a prevenir, combatre i erradicar la manipulació, els discursos d’odi, la desinformació i els abusos que, massa sovint, passen desapercebuts en l’ecosistema virtual actual.
Durant l’acte, s’han anunciat una sèrie de propostes encaminades a recuperar la responsabilitat i la transparència en el món digital:
1. L’eliminació de l’anonimat a les xarxes socials: Aquesta mesura pretén evitar l’ús d’identitats falses, que permeten dur a terme activitats malicioses sense rendir comptes.
2. La transparència en els algorismes: Es vol que els algorismes siguin clars i revisables. Així, es vetarà la difusió de notícies falses i discursos d’odi, i assegurant que les plataformes respectin els drets dels usuaris.
3. La responsabilitat dels alts executius: Els líders de les grans tecnològiques hauran d’assumir les conseqüències legals dels actes de les seues empreses, reforçant així la responsabilitat corporativa.
Un marc per a la protecció ciutadana
Una peça clau en aquesta transformació és la Carta de Drets Digitals, aprovada el 2021. Aquest document estableix un marc de referència imprescindible per preservar la privadesa, la seguretat en línia, la llibertat d’expressió, l’accés igualitari a internet i la no discriminació. A més, subratlla la importància de reduir les bretxes digitals, de manera que la digitalització sigui més inclusiva i respectuosa amb els drets humans.
D’altra banda, aquest marc normatiu no només té una funció reguladora, sinó que també és una eina per enfortir la democràcia en l’era digital, fent que la gestió de la informació sigui més transparent i equitativa.
Cal destacar que, molt abans, la Generalitat de Catalunya ja va presentar la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals. (2019)
En resum.
La creació de l’Observatori de Drets Digitals i la implementació de mesures com les proposades a la Carta de Drets Digitals, poden marcar un abans i un després en la gestió el nostre espai digital. Aquest esforç conjunt té com a objectiu evitar que el món virtual esdevingui un salvatge Oest, garantint així la protecció dels drets fonamentals de la ciutadania tant en el món físic com en el digital, en benefici d’una societat més justa i segura en l’era tecnològica.
Per obtenir més informació detallada, pots visitar la pàgina: derechosdigitales.gob.es
