El Codi de Bones Pràctiques en Matèria de Desinformació és una iniciativa pionera de la Unió Europea que té com a objectiu establir uns estàndards d’autoregulació per afrontar el greu problema de la desinformació en l’entorn digital i fomentar un ecosistema digital més segur i transparent.
Revisat i presentat el 16 de juny de 2022, compta amb la col·laboració de plataformes en línia, agents del sector publicitari, verificadors de dades i organitzacions de la societat civil.
Quins són els compromisos clau?
El codi insta a les empreses tecnològiques a implementar accions concretes per controlar la proliferació de desinformació. Aquests compromisos es divideixen en cinc grans àrees d’actuació:
1. La desmonetització de la desinformació busca evitar que els creadors de continguts enganyosos puguin obtenir ingressos mitjançant la publicitat. Aquesta mesura pretén desincentivar la creació i difusió de continguts manipuladors.
2. La Transparència en la publicitat política obliga les plataformes a implementar mecanismes perquè els usuaris puguin identificar clarament els anuncis polítics, mitjançant etiquetatge visible, informació sobre el patrocinador, el cost de la campanya i la durada de la seua difusió.
3. La integritat dels serveis digitals per combatre l’ús de tècniques manipulatives com l’ús de comptes falsos, bots dissenyats per amplificar continguts, suplantacions d’identitat i la distribució massiva de notícies falses.
4. L’empoderament dels usuaris promovent l’accés a eines que els permetin a identificar i comprendre la desinformació, alhora que s’enforteix l’alfabetització mediàtica i l’accés a fonts d’informació fiables.
5. Es facilita la disponibilitat de dades per analitzar la propagació i els efectes de la desinformació, afavorint una comprensió més profunda del fenomen i les seues implicacions.
Quina és la postura de les grans tecnològiques?
Les grans empreses del sector tecnològic han mostrat una certa resistència a algunes de les mesures proposades. Argumenten que podrien limitar la llibertat d’expressió o comportar costos operatius excessius.
Meta, per exemple, ha anunciat la fi del seu programa de verificació de dades als Estats Units.
X (abans Twitter) ha reduït dràsticament el seu equip de verificadors professionals, delegant aquesta funció a la comunitat a través de sistemes com les notes contextuals. Tot i això, aquest mètode no assegura una verificació rigorosa ni professional.
Google ha mostrat un compromís parcial invertint en una base de dades de verificació a Europa abans de les eleccions de la UE. Tanmateix, recentment ha expressat que integrar mecanismes de verificació de dades no és “apropiat ni efectiu” per als seus serveis.
En resum
La Unió Europea podria pressionar aquestes empreses a través de sancions econòmiques significatives o restriccions operatives, cosa que podria forçar-les a adoptar mesures més estrictes. No obstant això, el camí cap a una regulació efectiva i consensuada encara està ple de reptes i controvèrsies.
Serà possible trobar l’equilibri entre la regulació governamental i l’autonomia empresarial per frenar la desinformació sense comprometre la llibertat d’expressió ni els drets fonamentals de les persones?
Código de buenas prácticas en materia de desinformación de 2022
Consulta el document en castellà.
