En Lluís va plantar cara a la malaltia, amb determinació, dignitat i alegria, durant més de sis anys. Aquest cap de setmana, uns dies després de la seua mort, ens ha fet un darrer regal: convocant-nos a familiars i amics, a Bastanist.
Aquestes són les paraules que li he dedicat, durant la trobada d’ahir (6 de juliol de 2025). La seua darrera gran enredada. Gràcies, Lluís!
Ets el quart amic-amic que se’m mor. Una llista que va encetar en Carles. I va continuar en Miquel i després, l’Imma. I ara, tu.
En tots aquests moments, sempre he procurat jugar la carta del ‘des d’allà on siguis’. Com una invocació, més o menys efectiva, per fer-vos presents, de nou.
Però ara mateix, em veig aquí. Encara fent-me la idea de tots els llocs allà on no seràs més.
Que donaria per sentir el mòbil i veure que m’estàs trucant! Sabent, ja abans de despenjar el telèfon, que és l’anunci de la teua enèsima enredada. Com a bon pescador d’homes, tenies una traça especial per preparar l’esquer i tirar-me la canya. Pacientment, deixant prou fil, per capturar el meu interès i estirar-me… t’estic profundament agraït per creure en mi, per comptar-me i tantes vegades, haver assumit el risc i la incògnita, de fer-me confiança.
Sobretot, trobaré a faltar el teu mestratge, a peu de camí: de generositat, disponibilitat, compromís i fidelitat als teus principis. La mirada profètica i la veu dissident. I, especialment durant aquests darrers anys, l’enteresa i el teu anhel manifest per viure i gustar la vida, escurant-la a fons, fins a la darrera gota.
Lluís, com et trobo a faltar.
Taula amb elements representatius de les Causes d’en Lluís: Catalunya, la llengua, la justícia social, els joves, l’església, les relacions i la natura.
Fita construïda amb pedres portades des d’arreu del país per les participants, com a acció de gràcies de tot el que ha estat per nosaltres.
Foto-memorial (de la darrera trobada amb joves, a Bastanist) i punt de llibre-recordatori-llavors. Son poques les paraules per cantar a la vida, de Joan Vinyoli
Per sort, començo a entreveure’t.
Quan em tornes inesperadament, fent florir un somriure amb una de les mil i una anècdotes que hem viscut; una de les teues sortides extravagants fruit del teu humor fi i punyent; o evocant un episodi dels nostres camins comparits i compatits.
En els no-llocs que, al llarg d’aquests anys, hem habitat junts, amb tantes d’altres germanes de passió i lluita, al costat de les adolescents i joves.
Des de la profunditat del cor, et sento present en el quotidià. Com un nou Emmaús, continues abrusant-nos. Empenyent-nos, com has fet en vida, a viure-la a fons, estimant, amb alegria, passió i sense reserves.
Amb actitud Txt: Tu per tots, tots per tu, tu per tu…,
Amb la convicció, que avui ets amb nosaltres, fent festa, junt amb l’Imma, en Miquel, en Carles, i tantes altres persones, que ens ha regalat la vida i ens han marcat profundament.
Des del cel, continueu cuidant-nos i intercediu per nosaltres.
Amén.
Instant de la celebració festiva, al Santuari de la Mare de Déu de Bastanist.
P. D.
Un apunt de la foto destacada que acompanya el text.
Per mi és molt important la seua intrahistòria: Va fer-nos-la la Dafne (Gràcies!), de camí cap a la darrera trobada amb joves, amb en Lluís i el grup +18, a Bastanist. Durant el temps afegit, de la seua vida.
Vam passar-nos tot el camí animosament: fent broma, cantant, posant-nos al dia i preparant-nos pel cap de setmana, que gaudiríem plegats.
Gràcies, vida!
Deixa un comentari