Categoria: lo del Ramon
Les paraules de comiat al meu pare, dites en comunitat, durant la seua missa funeral.
Fent F5 a una reflexió pastoral amb adolescents i joves. Per una Església que xerpeja, escolta i acull, amb llibertat i esperança.
En Lluís va plantar cara a la malaltia, durant més de sis anys. Aquest cap de setmana, uns dies després de la seua mort, ens ha fet un darrer regal: convocar-nos a familiars i amics, a Bastanist. Aquestes són les paraules que li he dedicat durant la celebració.
Trobada de reflexió que ens convida a revisar l’equilibri de la nostra vida, a enfortir les nostres arrels i a trobar sentit al nostre vol.
El comiat emotiu i simbòlic a través de la natura i els records. Víctor, et recordarem amb un somriure…
Durant el passat cap de setmana, vaig rebre la particular gràcia de rejovenir-me més de vint anys. Primer que res, perquè he tingut l’oportunitat de participar novament al Canòlich Músic Festival a Sant Julià de Lòria, a Andorra. Junt amb centenars d’adolescents i joves del Principat, Catalunya i el País Valencià.






