Avui, Dia Mundial de l’Hola (21 de novembre), aprofito aquesta Càpsula TIC per reivindicar un gest tan bàsic com saludar.
Aquesta celebració, creada pels germans nord-americans Brian i Michael McCormack, reivindica la importància de la comunicació i del diàleg en un context tens i polaritzat. Davant un clima internacional marcat pel distanciament i els conflictes, proposen una acció tan senzilla com saludar deu persones desconegudes com a gest simbòlic de pau i de connexió humana.
A Tàrrega, saludem.
Fa un any, la capital de l’Urgell va posar en marxa la iniciativa Bon dia!, impulsada per Salut en Xarxa (instagram.com/salutenxarxatarrega) per recuperar l’hàbit de saludar a qui ens trobem pel carrer, afavorir el benestar emocional i combatre l’aïllament social. La proposta s’ha estès i ha generat adhesions espontànies: comerços que col·loquen cartells de benvinguda, escoles que treballen la salutació a l’entrada del centre o entitats que en fan difusió en actes i reunions.
No és estrany que hagi arrelat. La ciència confirma que aquestes microinteraccions tenen efectes positius reals: les salutacions, els agraïments o les petites converses incrementen la sensació de pertinença, milloren l’estat d’ànim, predisposen a la cooperació i redueixen la solitud o l’aïllament. Per exemple, l’assaig Minimal Social Interactions and Life Satisfaction (2025) conclou que mantenir interaccions mínimes amb persones amb qui no tenim un vincle personal fort s’associa a nivells més alts de satisfacció vital. (doi.org/10.1177/19485506231209793).
A més, per l’OMS, la connexió social és un determinant de salut, i fomentar-la és essencial per al benestar individual i col·lectiu. Davant d’això, l’OMS ha creat la Comissió Internacional sobre Connexió Social (2023), que promou estratègies per reforçar els lligams humans en comunitats, entorns educatius, espais laborals i també en l’àmbit digital. (who.int/groups/commission-on-social-connection)
En definitiva: un hola pot obrir una porta, encetar una conversa i fer-nos sentir més vistos i vinculats. No és poca cosa, tenint en compte que és un gest que dura un instant.
A l’espai digital
En els últims anys, malgrat estar tan hiperconnectats, moltes persones experimenten una creixent sensació de desconnexió emocional. L’ús intensiu de pantalles, la pressa comunicativa i la manca d’ús dels rituals que estructuren la convivència, han capgirat la manera de relacionar-nos. Si al carrer els efectes d’un hola són evidents, que passa si traslladem la salutació al món digital?
Tenir cura d’aquests rituals digitals —saludar, mostrar reconeixement i interès per l’altre— rehumanitza les tecnologies, aporta calidesa, ens recorda que a l’altre costat, hi ha una persona amb emocions i necessitats.
Practicant l’hola
Et proposo un llistat de pràctiques concretes basades en les bones maneres digitals, que coneixem com a etiqueta:
1. Comença amb una salutació. Quan escrivim un missatge sovint anem directament al tema: “Tens això?” o “Necessito allò!”. En canvi, començar amb un “Bon dia, com estàs?” pot canviar totalment el to de la conversa, contextualitza el que ve després i ajuda a prevenir possibles malentesos.
2. Personalitza la interacció. Recorda que darrere la pantalla hi ha una persona. Incloure el nom en la salutació apropa, humanitza i genera predisposició a col·laborar.
3. Practica l’empatia a les xarxes. Abans d’enviar un missatge, pensa com pot ser rebut. Un “Hola! Gràcies per aportar aquest punt de vista…” obre al diàleg; un comentari sec o tallant, el tanca. Pots fer-te la pregunta: “Si aquesta frase me l’enviessin a mi, com la rebria?”
4. Mostra interès real. Llegeix bé abans de respondre, reconeix el que l’altre ha dit (“Entenc el que comentes…”) o preguntar-li si necessita res, són formes senzilles de cura digital.
5. Humanitza el to. Evita entrar directament en matèria. Un missatge massa fred o directe pot sonar distant o descortès. En canvi, un hola inicial actua com un amortidor emocional que facilita una interpretació positiva del missatge.
6. Cuida les videotrucades. Procura accedir-hi una mica abans per saludar. Si ets qui la modera la trobada, dedica uns minuts en començar, per a les presentacions: això augmenta la percepció de connexió, atenció, confiança i col·laboració. Així mateix, tanca l’encontre amb un agraïment. Un “Gràcies a tothom, que tingueu un bon dia!” reforça el vincle i crea bon ambient.
7. Fes servir emojis amb criteri. En entorns digitals sense to de veu, mirada ni gestos, els emojis poden actuar com a microgestos emocionals. Un simple 👋 o 🙂 activa la reciprocitat i crea un clima més proper. En canvi, els adhesius i els mems, tot i que poden ser divertits, tenen una lectura molt més cultural i contextual, i poden distorsionar el to o generar malentesos. Per això, en comunicacions quotidianes o grupals, els emojis solen sumar calidesa amb més seguretat i subtilesa.
8. En comunitats digitals, saluda. En grups de WhatsApp, canals de Telegram, Discord, Slack, fòrums o subreddits, ajuda a generar un bon clima de grup. La comunitat no és un espai abstracte: és un conjunt de persones que es relacionen.
9. Acull i agraeix. En espais digitals on moltes persones busquen espais de referència per sentir-se acompanyades, saludar un nouvingut, reconèixer una aportació o dir “gràcies per compartir” reforça la cohesió, afavoreix que la gent que arriba, vulgui quedar-s’hi.
Totes aquestes pràctiques coincideixen en un mateix punt: saludar, donar la benvinguda i humanitzar les interaccions són una oportunitat quotidiana de sembrar benestar digital. Igual que al carrer, també a les xarxes un “hola” reforça el sentiment de pertinença, redueix conflictes i crea comunitats més cohesionades, amables, respectuoses i properes.
I potser, en un món que canvia tan de pressa —i que sovint no sabem ben bé cap a on va— un “hola” ens torna a centrar en allò que és més important: les persones. No trobes?
El Repte de l’hola
En definitiva, comunicar-nos no és només transmetre informació: és una actitud, una mirada cap a l’altre, una manera de fer-lo present.
Crear una cultura de la salutació no és només fer un gest puntual; vol dir integrar l’hola —físic i digital— dins les nostres pràctiques quotidianes. Una salutació té un efecte multiplicador: quan algú inicia un gest amable, els altres tendeixen a correspondre-hi i a reproduir-lo, estenent aquest clima de cordialitat.
Per tot això, et convido a assumir el repte dels germans McCormack. I, si pot ser, convertir-ho en un hàbit.
Potser un “hola” no aturarà una guerra ni resoldrà els grans reptes globals del nostre temps. Però pot transformar l’instant present, una conversa, un vincle. Si ho practiquem sovint, pot ajudar-nos a construir espais —físics i digitals— molt més acollidors, inclusius, empàtics i respectuosos. És, al cap i a la fi, una invitació a ser més humans.
Avui és un bon dia per recordar-ho. I demà també. Bona quinzena. xerpejant.cat
