D’ençà que escric a Nova Tàrrega, tinc el costum de dedicar la Càpsula TIC que es publica pels volts de la Setmana Santa —aproximant-nos a la festa principal dels qui ens considerem seguidors del Galileu— a transcendir els núvols de la informàtica i les xarxes, per explorar qüestions podríem dir més digitoespirituals.
Enguany, prenc com a punt de partida el canal de YouTube El Vídeo del Papa (thepopevideo.org). Aquesta iniciativa —disponible també en català— dona a conèixer les intencions d’oració mensuals del Papa Francesc, que recullen els grans reptes de la humanitat i la missió de l’Església: la pau, el treball digne, l’acollida als migrants, la cura del planeta…
Tecnologies que uneixen o divideixen
En el seu missatge més recent (abril de 2025), el Papa destaca els bons propòsits de les mal anomenades noves tecnologies. Ens convida a fer-ne uns usos que uneixin, i no que divideixin; que ajudin i millorin la vida dels altres i de la nostra casa comuna; que siguin espai de trobada i eines útils per afrontar les crisis del nostre temps.
Recordant-nos sempre que, darrere de cada clic, pantalla o algoritme, hi ha persones que respiren, riuen i ploren. I que l’autèntic progrés no és només tècnic, sinó sobretot humà.
Des de fa anys, Francesc ha apostat per utilitzar les tecnologies digitals com a vehicle d’evangelització i transformació social, amb criteri evangèlic i esperit crític. Per exemple, defensant l’ús ètic i responsable de la robòtica i la intel·ligència artificial, demanant que serveixin per al bé comú i no pas per al control o l’exclusió. (novembre de 2020)
Influencers de l’evangeli… o no
És revelador que fins i tot el Papa faci servir el llenguatge de les xarxes socials —amb vídeos curts, hashtags i campanyes digitals— per escampar el missatge evangèlic. Tanmateix, no tots els que es proclamen catòlics a les xarxes comparteixen l’esperit de les Benaurances ni esdevenen revolucionaris de la tovallola (cf Jn 13, 1-20)
Ans al contrari. Un estudi encarregat per Joaquim Mol Guimarães, bisbe auxiliar de Belo Horizonte, al Brasil, denuncia el creixement d’influenciadors catòlics vinculats a l’extrema dreta, especialment al Brasil. Aquests perfils, amb milions de seguidors, difonen narratives falses, ideologies polaritzadores i campanyes de boicot contra el papa Francesc. També s’oposen a persones que gasten la vida obrint camins, en sortida, promovent el diàleg, l’acollida i la dignitat de les persones, tal com Ell ens va ensenyar.
La fatxosfera catòlica
Segons aquest estudi, aquestes contrainfluències creen “esglésies paral·leles” amb magisteris alternatius que legitimen visions radicals, alimenten confusions i polaritzen les comunitats cristianes, especialment entre els joves, sembrant més por que esperança.
Aquest fenomen no és exclusiu del Brasil. També a l’estat espanyol trobem tendències semblants. Sacerdots joves, formats en seminaris ultraconservadors, utilitzen els canals digitals per difondre missatges que sovint xoquen amb l’Evangeli i amb les orientacions del Papa Francesc.
Per exemple, el web Adoración y Liberación o el videopodcast La Sacristía de la Vendée o el bloc Germinans Germinabit. Que han arribat a titllar el Papa d’heretge i antipapa, han mostrat banderes franquistes i han fet apologia del negacionisme, de la COVID-19 i de la crisi climàtica. Potser recordaràs el cas d’aquells capellans toledans que van publicar vídeos a YouTube on resaven perquè «se’n vagi al cel com més aviat millor».
Aquests discursos sovint s’alineen amb partits com VOX, que instrumentalitzen la simbologia cristiana per justificar postures contràries a l’Evangeli: rebuig a l’estranger, menyspreu als pobres, negació de drets humans…
Influència digital catòlica
Javier Gil Quintana, doctor en Educació i Comunicació de la UNED i director del grup d’Investigació SMEMIU (uned-smemiu.es) ens ofereix una diagnosi força clara de la pastoral en el context postdigital: Les xarxes sovint es fan servir com a simples taulers d’anuncis parroquials, i no com a espais reals d’evangelització. Això es deu, en part, a la manca de professionalització en la comunicació digital eclesial.
Cal abordar el repte de missionar els ambients digitals amb creativitat i coratge. Però, què significa això en la pràctica? Vol dir convertir les xarxes en espais mistagògics, d’iniciació en la fe, de denúncia profètica i d’anunci esperançador. No pas canals per fer negoci (cf. Mt 6,24), sinó per ser i fer llum (cf. Mt 5,14-16).
Des del diàleg, la inclusivitat l’empatia i l’adaptació del llenguatge. Vetllant per la qualitat del contingut i per evitar la polarització, respectant i protegint la privacitat de les persones (especialment dels més petits).
Resistir i anunciar
Davant d’aquesta realitat, l’Església local i les comunitats de base tenim molt a dir i a fer en aquest sentit: és fonamental discernir i proposar una presència, també digital, que connecti, interpel·li, convidi, aculli, amb missatges d’esperança i d’alegria i des del cor.
Som afortunats. Perquè, com hem vist, també hi ha molts bons exemples d’evangelitzadors profètics —també digitals— compromesos amb les causes de Jesús. Cal seguir-los. En tots els sentits.
Com el jesuïta James Martin, precursor de la pastoral amb el col·lectiu LGTBI; el teòleg Leonardo Boff, referent de la Teologia de l’Alliberament i defensor del medi ambient; Júlio Lancellotti, sor Lucía Caram o la malaguanyada Viqui Molins, compromesos amb la defensa radical dels sense sostre; la mediàtica Teresa Forcades, teòloga feminista crítica amb les estructures de poder eclesials i socials; José María Castillo, defensor d’una visió més oberta i propera de l’Evangeli, crític amb les rigideses doctrinals; la comunitat de Taizé, que promou una espiritualitat senzilla, ecumènica i compromesa amb la pau, la reconciliació i la cura de la creació; Josep Otón Catalán, pedagog i teòleg, que treballa la mística i la interioritat amb una mirada oberta i inclusiva…
Arribat en aquest punt, m’agradaria dedicar aquest article a un dels meus referents: mossèn Josep Camprubí. Mentre preparava el llançament d’aquesta càpsula, m’ha arribat la trista notícia de la seva mort.
En una de les fotos que més estimo de la meva adolescència, m’hi veig assegut damunt d’una pedra, escoltant-te amb atenció, durant una missa de campanya a les colònies de Gerri de la Sal. Gràcies, Campru, pel teu testimoni de servei autèntic, senzill i sempre a punt!, especialment amb els infants i joves en el lleure i al costat de les persones migrades. Gràcies a Déu, pel regal de la teua vida!
Recta final.
Durant aquesta Setmana Santa, potser més que apagar el mòbil per connectar amb el Misteri, també podem aprofitar fer una petita neteja d’influenciadors a les nostres xarxes. Triar qui seguim, amb consciència i des del cor. Apostar per una presència digital que inspiri, que curi, que construeixi.
Bona quinzena i bona Pasqua a tothom! xerpejant.cat
