El 0 de març és un dia fictici, situat entre el 28 de febrer (29 de febrer en anys de traspàs) i l’1 de març.
Tot i no existir en el calendari oficial, aquest dia es fa servir en la Regla dels dies condemnats (o Doomsday Rule), un algorisme dissenyat pel matemàtic John Horton Conway. Aquest mètode permet calcular ràpidament en quin dia de la setmana cau una data concreta d’un any determinat. whattheday.com
Aprofitant la coincidència amb la publicació d’aquest número del setmanari, a cavall del dijous i el divendres, a la Càpsula TIC d’avui et parlaré dels algorismes (o algoritmes), que cada vegada tenen més impacte en les nostres vides.
Què és un algorisme?
Un algorisme és un conjunt de regles o instruccions precises per resoldre un problema en un nombre finit de passos.
Aquesta idea no és nova. Els algorismes existeixen des de l’Antiguitat. Tot i que el terme prové d’Al-Khwârizmî, un matemàtic persa del segle IX, que va establir mètodes sistemàtics per resoldre equacions. Per això, el seu nom ha quedat associat per sempre a aquesta disciplina.
Històricament, els algorismes han estat cabdals en disciplines com les matemàtiques, la lògica i la computació. Un dels exemples més emblemàtics és el d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història. L’any 1842, va escriure el primer algorisme destinat a ser executat per la màquina analítica de Charles Babbage. No obstant això, és en el segle XX, amb l’arribada dels ordinadors i, posteriorment, la intel·ligència artificial, que els algorismes han esdevingut omnipresents en tots els àmbits de la tecnologia i la ciència.
Com funcionen?
Vivim envoltats d’algorismes, que van molt més enllà dels dispositius digitals. Cada dia, sense adonar-nos-en, executem tasques que són processos algorísmics: cuinar seguint una recepta, utilitzar la rentadora seguint les instruccions del fabricant, o fins i tot, resoldre un cub de Rubik, on cada moviment segueix una seqüència lògica per arribar a la solució. Així, podem dir que els algorismes són part integral del nostre dia a dia, ajudant-nos a organitzar i processar la informació.
A més de facilitar-nos la vida, els algorismes també condicionen les nostres decisions i comportaments. Influint en què veiem, què comprem i, fins i tot, en com pensem!
Tots els algoritmes comparteixen una estructura bàsica: l’entrada, que és la informació inicial que se subministra a l’algorisme, necessària perquè pugui funcionar; el procés, que són els passos, operacions i càlculs que transformen la informació, d’entrada; i la sortida o resultat final després d’executar l’algorisme.
Els ordinadors interpreten els algoritmes mitjançant llenguatges de programació, els quals tradueixen les instruccions a un format comprensible per les màquines. Així, qualsevol dispositiu electrònic programat pot executar tasques específiques encomanades.
Tipologia
Els algorismes es poden classificar en diverses categories segons la seua funció i la complexitat de les seues operacions. A continuació, te’n presento alguns, que ben segur que et resultaran familiars:
Algorismes deterministes: sempre segueixen el mateix camí i, amb les mateixes dades d’entrada, sempre generen el mateix resultat. Per exemple, una calculadora que sumant dos números, donarà l’idèntic resultat.
Algorismes probabilístics: A diferència dels deterministes, aquests inclouen elements d’atzar o de probabilitat, per la qual cosa poden generar resultats diferents, amb la mateixa entrada. Per exemple, els algorismes de Montecarlo utilitzats per predir la meteorologia.
Algorismes d’aprenentatge automàtic: Permeten que les màquines aprenguin patrons a partir de dades, sense ser programades explícitament per fer una tasca concreta. Per exemple, quan Netflix et recomana una sèrie basada en el que has vist abans, està fent servir un algoritme d’aprenentatge automàtic: Analitza el que han vist persones amb gustos similars al teu i et suggereix contingut que podria agradar-te.
Algorismes de cerca i ordenació: faciliten la cerca i organització d’informació, de forma ràpida i eficient. Per exemple, els algorismes de Google que mostren els resultats més rellevants, de forma instantània, a mesura que vas escrivint una consulta.
Algorismes heurístics: busquen solucions aproximades quan trobar-ne una d’òptima és massa costós computacionalment, encara que no garanteixen sempre el millor resultat possible, però sovint ofereixen una resposta prou bona en un temps raonable. Per exemple, quan escrius un missatge al mòbil, el sistema suggereix paraules basant-se en el context i en el que has escrit abans. I no sempre l’endevina, oi?
Algoritmes voraços: prenen decisions òptimes esperant que el resultat global també ho sigui. Per exemple, amb Google Maps per analitzar totes les possibles rutes des del punt d’origen fins al destí d’una ruta i escollir la més eficient.
Reptes i controvèrsies
Tot i els avantatges evidents, els algorismes plantegen diversos desafiaments i preocupacions.
1. Els algorismes de recomanació creen bombolles informatives, tendint a mostrar-nos continguts que reforcen les nostres idees, generant un biaix d’opinió. Això redueix la diversitat de perspectives i limita la nostra mirada crítica.
2. Moltes empreses recopilen dades personals per entrenar els seus algorismes. També per oferir-nos una millor experiència personalitzada: Anuncis personalitzats, vaja. Això genera debat i preocupació sobre la protecció de la privadesa i l’ús ètic que es fa de la nostra informació.
3. Ens trobem immersos en l’anomenada Revolució Digital. L’automatització de processos mitjançant algorismes està canviant el mercat de treball, eliminant alguns llocs però creant-ne de nous.
4. Algorismes mal dissenyats o en males mans poden perpetuar les desigualtats socials existents, afectant els drets, llibertats i oportunitats de les persones. (Has vist la pel·lícula Justícia Artificial de Simón Casal de Miguel? La pots trobar a Primer Vídeo)
El futur serà ètic o no serà
Els algoritmes han transformat el món modern i continuaran fent-ho. Són eines poderoses que, si s’utilitzen amb seny i responsabilitat, poden contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones. No obstant això, i per garantir-ne un bon ús, cal assegurar que les empreses desenvolupin sistemes més transparents, ètics i justos. Així mateix, els governs han de regular i supervisar el seu impacte i empoderar a la ciutadania amb eines per gestionar la seua privadesa i personalitzar les seues experiències digitals.
I cadascú de nosaltres, tenim la responsabilitat d’entendre millor com funcionen, per ser més conscients de la seua influència i prendre decisions més informades en un món cada vegada més digitalitzat. Bona quinzena. xerpejant.cat
