Des de fa molts anys, cada divendres fullejo el setmanari, esperant retrobar-me amb els meus col·laboradors preferits i alguna notícia del meu municipi. D’un quant temps ençà, també m’aturo, probablement per desviació professional, a llegir els textos que aborden l’àmbit digital i les noves tecnologies (que ja no són tan noves). És per això, que, en el darrer especial nadalenc, vaig gaudir amb la lectura de l’escrit del doctor Josep Maria Solé Fauste, centrat en l’impacte de les tecnologies en els menors.
Les seues reflexions m’han inspirat a continuar aquest diàleg. Així, en la Càpsula TIC d’avui procuraré estirar aquest fil, aportant algunes intuïcions personals i fent propostes concretes.
Relació causal esbiaixada.
Sovint es vinculen directament els problemes de salut mental i emocional amb l’ús de xarxes socials. Però, tal com afirmen el col·lectiu de professionals de la psicologia clínica especialitzades en addiccions comportamentals sobre l’ús de les pantalles, “la seva conceptualització és complexa i va més enllà de l’efecte nociu que s’atribueix a les pantalles”. (sites.google.com/view/comunicatusdepantalles). També cal considerar altres factors sistèmics subjacents com la pressió acadèmica, els cànons de l’èxit social o de bellesa, la situació familiar o el context socioeconòmic.
No podem oblidar que som les persones adultes, com a agents socialitzadors primaris (els infants veuen, els infants fan), qui transmetem als infants les formes de relacionar-se amb les pantalles, des d’un bon principi, a través del nostre exemple.
Enfocant
Molts discursos se centren exclusivament en els riscos i impactes negatius de la tecnologia, alimentant un imaginari de por, culpa i desconfiança. (No serà aquest un nou model de negoci?)
És cert que totes les revolucions comporten períodes de desajustament i crisi. Amb perspectiva històrica, veiem com aquestes són les que esperonen les transformacions tècniques i socials. L’expert en cultura digital Genís Roca (genisroca.cat) ens ho explica de manera molt gràfica: tots ens hem cremat alguna vegada fent ou ferrat, planxant roba o encenent la llar de foc. Així i tot, hem decidit conviure amb el foc i no renunciar als seus beneficis. Doncs amb les tecnologies digitals, passa el mateix.
En aquest punt cal fer un exercici de memòria de com les TRIC (Tecnologies de Relació, Informació i Comunicació) han resultat clau en el desenvolupament de moviments socials, la difusió de coneixements, democratització de l’accés a la informació i la creació de comunitats d’ajuda.
Aleshores, en el context de la Revolució 4.0 és imprescindible garantir que les noves generacions disposin d’experiències, eines i dispositius segurs i adequats, al seu nivell de maduresa. Això els permetrà sobreviure, conviure-hi i treure’n profit. I per descomptat, fer front a les incerteses i els perills.
Uns perills que, val a dir, no són exclusius d’aquest entorn, sinó una extensió dels problemes i bretxes preexistents en la nostra societat analògica.
Repartint papers
Hem d’evitar veure als infants, adolescents i joves com a víctimes passives dels riscos digitals: Cal reconèixer el seu potencial transformador dins de la societat digital.
És necessari impulsar espais mediàtics i educatius que explorin les oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals per al creixement personal i cultural, així com la seua implicació i participació activa en la societat. Aquests espais han de servir per visibilitzar les històries d’èxit reals on la tecnologia serveixi per liderar projectes comunitaris, fomentar la solidaritat i la justícia, plantejar respostes innovadores als problemes globals, superar bretxes, expressar-se, crear, aprendre o organitzar-se.
Un exemple profètic és el Manifest dels Drets Digitals de la infància i adolescència de Catalunya, fruit d’un procés d’escolta activa de les seues perspectives, preocupacions, usos i experiències. Una proposta de construcció de la seua identitat, de les relacions personals a les xarxes i de l’acompanyament en l’àmbit digital. Un acte de reflexió, conscienciació i reivindicació dels seus drets i les responsabilitats digitals. Pots llegir-lo i adherir-t’hi a politiquesdigitals.gencat.cat
Ningú ha dit que educar sigui fàcil
Restringir l’accés és com xutar la pilota endavant o tapar-se els ulls, esperant que la realitat canviï. Això només posposa el fet inevitable, sense abordar-lo ni aprofundir en seues intricades arrels. Altres pseudooclusions plantejades com el control biomètric o el rastreig, tampoc han resultat massa efectives i poden esdevenir una eina de control, posar en risc la privacitat i vulnerar les seues llibertats individuals.
Per això, cal aventurar-se a crear punts de trobada i de connexió, on persones joves i adultes puguin compartir experiències i bones pràctiques digitals, trencant prejudicis i generalitzacions. Bastint un relat comú basat en la confiança, la comunicació i l’acompanyament digital mutu, fomentant actituds responsables, ètiques, crítiques, positives, saludables en l’ús de les tecnologies.
Treballant per arribar a consensos i acords sobre com, quan i per a què utilitzar les tecnologies. Adoptant estratègies per gestionar millor el temps en línia i preservar la sobirania digital. Recordant-nos que ells, com nosaltres, tampoc han nascut ensenyats.
En aquesta direcció i al nostre municipi, el Pla Educatiu d’Entorn de Tàrrega (tarrega.cat/pee) ha iniciat el projecte de creació d’un Pla d’àmbit comunitari pel Benestar Digital. Alhora, el projecte Salut en Xarxa de Tàrrega (@salutenxarxatarrega), inclou una comissió que fa temps que reflexiona sobre aquest àmbit.
El nostre territori, les nostres regles
Moltes sovint, s’assenyala als joves, obviant els autèntics culpables d’aquest desgavell.
En el món digital actual, algunes grans empreses tecnològiques actuen com autèntics cacics d’un Oest digital, que s’han fet senyors d’aquest nou territori i ens imposen les seues regles sense un control suficient per part de les administracions. Aprofitant-se de l’absència de regulacions sòlides i la lentitud legislativa per consolidar el seu domini. Bastint plataformes esbiaixades, opaques i desconsiderades amb els drets i llibertats de qui l’utilitza.
És urgent exigir als governs un paper actiu, per obligar aquestes corporacions a modificar els seus algorismes per restringir els continguts nocius, garantir més transparència, tot oferint experiències digitals respectuoses amb els drets de tothom.
Per acabar
Espero que aquestes reflexions contribueixin a un canvi de mirada: passant de veure els joves com a problemàtics o víctimes de la tecnologia, a reconèixer-los com a protagonistes actius del món digital, capaços d’afrontar els reptes amb el suport i recursos adequats.
És a les nostres mans construir un entorn digital millor i més segur per a ells: empoderant-los, protegint els seus drets i garantint un futur ple d’oportunitats. Bona quinzena.
