Autor: xerpa

Càpsula 204. Influències
D’ençà que escric a Nova Tàrrega, tinc el costum de dedicar la Càpsula TIC que es publica pels volts de la Setmana Santa —aproximant-nos a la festa principal dels qui ens considerem seguidors del Galileu— a transcendir els núvols de la informàtica i les xarxes, per explorar qüestions podríem dir més digitoespirituals.
Enguany, prenc com a punt de partida el canal de YouTube El Vídeo del Papa (thepopevideo.org). Aquesta iniciativa —disponible també en català— dona a conèixer les intencions d’oració mensuals del Papa Francesc, que recullen els grans reptes de la humanitat i la missió de l’Església: la pau, el treball digne, l’acollida als migrants, la cura del planeta…
Tecnologies que uneixen o divideixen
En el seu missatge més recent (abril de 2025), el Papa destaca els bons propòsits de les mal anomenades noves tecnologies. Ens convida a fer-ne uns usos que uneixin, i no que divideixin; que ajudin i millorin la vida dels altres i de la nostra casa comuna; que siguin espai de trobada i eines útils per afrontar les crisis del nostre temps.
Recordant-nos sempre que, darrere de cada clic, pantalla o algoritme, hi ha persones que respiren, riuen i ploren. I que l’autèntic progrés no és només tècnic, sinó sobretot humà.
Des de fa anys, Francesc ha apostat per utilitzar les tecnologies digitals com a vehicle d’evangelització i transformació social, amb criteri evangèlic i esperit crític. Per exemple, defensant l’ús ètic i responsable de la robòtica i la intel·ligència artificial, demanant que serveixin per al bé comú i no pas per al control o l’exclusió. (novembre de 2020)
Influencers de l’evangeli… o no
És revelador que fins i tot el Papa faci servir el llenguatge de les xarxes socials —amb vídeos curts, hashtags i campanyes digitals— per escampar el missatge evangèlic. Tanmateix, no tots els que es proclamen catòlics a les xarxes comparteixen l’esperit de les Benaurances ni esdevenen revolucionaris de la tovallola (cf Jn 13, 1-20)
Ans al contrari. Un estudi encarregat per Joaquim Mol Guimarães, bisbe auxiliar de Belo Horizonte, al Brasil, denuncia el creixement d’influenciadors catòlics vinculats a l’extrema dreta, especialment al Brasil. Aquests perfils, amb milions de seguidors, difonen narratives falses, ideologies polaritzadores i campanyes de boicot contra el papa Francesc. També s’oposen a persones que gasten la vida obrint camins, en sortida, promovent el diàleg, l’acollida i la dignitat de les persones, tal com Ell ens va ensenyar.
La fatxosfera catòlica
Segons aquest estudi, aquestes contrainfluències creen «esglésies paral·leles» amb magisteris alternatius que legitimen visions radicals, alimenten confusions i polaritzen les comunitats cristianes, especialment entre els joves, sembrant més por que esperança.
Aquest fenomen no és exclusiu del Brasil. També a l’estat espanyol trobem tendències semblants. Sacerdots joves, formats en seminaris ultraconservadors, utilitzen els canals digitals per difondre missatges que sovint xoquen amb l’Evangeli i amb les orientacions del Papa Francesc.
Per exemple, el web Adoración y Liberación o el videopodcast La Sacristía de la Vendée o el bloc Germinans Germinabit. Que han arribat a titllar el Papa d’heretge i antipapa, han mostrat banderes franquistes i han fet apologia del negacionisme, de la COVID-19 i de la crisi climàtica. Potser recordaràs el cas d’aquells capellans toledans que van publicar vídeos a YouTube on resaven perquè «se’n vagi al cel com més aviat millor».
Aquests discursos sovint s’alineen amb partits com VOX, que instrumentalitzen la simbologia cristiana per justificar postures contràries a l’Evangeli: rebuig a l’estranger, menyspreu als pobres, negació de drets humans…
Influència digital catòlica
Javier Gil Quintana, doctor en Educació i Comunicació de la UNED i director del grup d’Investigació SMEMIU (uned-smemiu.es) ens ofereix una diagnosi força clara de la pastoral en el context postdigital: Les xarxes sovint es fan servir com a simples taulers d’anuncis parroquials, i no com a espais reals d’evangelització. Això es deu, en part, a la manca de professionalització en la comunicació digital eclesial.
Cal abordar el repte de missionar els ambients digitals amb creativitat i coratge. Però, què significa això en la pràctica? Vol dir convertir les xarxes en espais mistagògics, d’iniciació en la fe, de denúncia profètica i d’anunci esperançador. No pas canals per fer negoci (cf. Mt 6,24), sinó per ser i fer llum (cf. Mt 5,14-16).
Des del diàleg, la inclusivitat l’empatia i l’adaptació del llenguatge. Vetllant per la qualitat del contingut i per evitar la polarització, respectant i protegint la privacitat de les persones (especialment dels més petits).
Resistir i anunciar
Davant d’aquesta realitat, l’Església local i les comunitats de base tenim molt a dir i a fer en aquest sentit: és fonamental discernir i proposar una presència, també digital, que connecti, interpel·li, convidi, aculli, amb missatges d’esperança i d’alegria i des del cor.
Som afortunats. Perquè, com hem vist, també hi ha molts bons exemples d’evangelitzadors profètics —també digitals— compromesos amb les causes de Jesús. Cal seguir-los. En tots els sentits.
Com el jesuïta James Martin, precursor de la pastoral amb el col·lectiu LGTBI; el teòleg Leonardo Boff, referent de la Teologia de l’Alliberament i defensor del medi ambient; Júlio Lancellotti, sor Lucía Caram o la malaguanyada Viqui Molins, compromesos amb la defensa radical dels sense sostre; la mediàtica Teresa Forcades, teòloga feminista crítica amb les estructures de poder eclesials i socials; José María Castillo, defensor d’una visió més oberta i propera de l’Evangeli, crític amb les rigideses doctrinals; la comunitat de Taizé, que promou una espiritualitat senzilla, ecumènica i compromesa amb la pau, la reconciliació i la cura de la creació; Josep Otón Catalán, pedagog i teòleg, que treballa la mística i la interioritat amb una mirada oberta i inclusiva…
Arribat en aquest punt, m’agradaria dedicar aquest article a un dels meus referents: mossèn Josep Camprubí. Mentre preparava el llançament d’aquesta càpsula, m’ha arribat la trista notícia de la seva mort.
En una de les fotos que més estimo de la meva adolescència, m’hi veig assegut damunt d’una pedra, escoltant-te amb atenció, durant una missa de campanya a les colònies de Gerri de la Sal. Gràcies, Campru, pel teu testimoni de servei autèntic, senzill i sempre a punt!, especialment amb els infants i joves en el lleure i al costat de les persones migrades. Gràcies a Déu, pel regal de la teua vida!
Recta final.
Durant aquesta Setmana Santa, potser més que apagar el mòbil per connectar amb el Misteri, també podem aprofitar fer una petita neteja d’influenciadors a les nostres xarxes. Triar qui seguim, amb consciència i des del cor. Apostar per una presència digital que inspiri, que curi, que construeixi.
Bona quinzena i bona Pasqua a tothom! xerpejant.cat
11 d'abril de 2025
Rercursos
4 d'abril de 2025
Nota 204. Fascicle número 23. Patró fosc
Aquest dilluns, he xerpejat en les Jornades FP de l’institut Alfons Costafreda, de Tàrrega. M’han convidat a compartir una bona estona amb l’alumnat del Cicle Formatiu de Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma, per parlar-los sobre el negoci de les dades, la defensa de la privacitat i el disseny ètic de les tecnologies digitals.
Va ser una estona intensa —i espero que gens avorrida!— on vaig intentar transmetre’ls que tenen una gran responsabilitat entre mans.

La seua tasca professional no s’ha de limitar només a escriure codi o optimitzar aplicacions. L’alumnat que s’està formant avui, serà qui dissenyà les plataformes i serveis digitals que utilitzarem el dia de demà.
I això implica ser plenament conscients de l’impacte social, ètic i humà d’allò que crearan.
Què són els patrons de disseny?
Un patró de disseny és una solució habitual i eficaç a problemes recurrents en el desenvolupament de programari i en el disseny d’interfícies digitals.
El seu objectiu principal és clar: millorar l’experiència d’usuari (UX). És a dir, fer que les eines digitals siguin més clares, útils i fàcils d’utilitzar.
Per exemple, formularis que assenyalen els errors en vermell perquè els detectis ràpidament, menús desplegables que simplifiquen la tria d’una opció o la icona de cistella que indica clarament que estàs comprant.
En resum, els patrons de disseny són bones pràctiques que faciliten la interacció i posen l’usuari al centre.
Què són els patrons foscos?
Ara bé, no tots els patrons es creen amb bones intencions.
Els patrons foscos (dark patterns) són tècniques de disseny enganyoses i manipulatives, creades per influir el comportament de l’usuari en contra dels seus propis interessos.
No busquen ajudar-lo, sinó confondre’l, pressionar-lo o induir-lo a prendre decisions que potser no hauria pres si tota la informació fos clara.
Per exemple, quan et vols donar de baixa d’una subscripció i has de passar per cinc pantalles plenes de missatges que et fan sentir culpable o confós; o quan en entrar en un web, el botó per acceptar totes les galetes és gran, cridaner i visible, però el de rebutjar-les és petit, gris i amagat; o quan dissimulen la X per tancar un anunci o quan la cancel·lació d’un servei està oculta dins un menú poc intuïtiu.
Tots aquests són exemples clars de patrons foscos que vulneren el nostre dret a decidir amb llibertat i claredat.
Conèixer-los per protegir-nos
Entendre com funcionen els patrons foscos és essencial per protegir la nostra privacitat digital i preservar la llibertat de decisió. Només així podem prendre decisions realment informades en un món cada cop més automatitzat i dominat per algorismes.
Per això, com a usuaris i usuàries de serveis i aplicacions digitals, cal que ens mantinguem desperts, actius i amb esperit crític. I que exigim a les empreses tecnològiques transparència en el tractament de les dades, claredat en les condicions d’ús i respecte pels nostres drets i llibertats fonamentals.
Deures pendents
A l’alumnat del cicle formatiu vaig deixar-los deures: com a futurs dissenyadors i desenvolupadors, han d’aprendre a detectar aquestes males pràctiques i, sobretot, a no reproduir-les.
A hackejar el sistema, en el sentit més creatiu i transformador. Contribuint a construir un entorn digital on la privacitat, la dignitat, la transparència i la justícia siguin les opcions per defecte.
A prendre partit i dissenyar tecnologies al servei de les persones, no en contra seua.
Que així sigui!
4 d'abril de 2025
Capítol 3. Tecnologia Disruptiva (segona part)
La Revolució 4.0 no és només un concepte tècnic, sinó una realitat que transforma la manera com vivim, treballem, ens comuniquem i ens entretenim.
Continuem l’exploració iniciada en l’anterior capítol, analitzant les tecnologies disruptives que impacten directament la nostra vida quotidiana.

4. Computació al Núvol (Cloud Computing):
La virtualització de recursos ha revolucionat la forma d’emmagatzemar i processar dades.
Avui dia és possible tenir totes les teves fotos, documents i música en servidors remots accessibles per Internet des de qualsevol dispositiu, sense necessitat de disposar d’un disc dur físic.
Avantatges:
- Escalabilitat: Els serveis s’adapten a les necessitats de l’usuari, reduint costos i oferint major flexibilitat.
- Accés remot: Permet gestionar fitxers i utilitzar aplicacions des de qualsevol lloc, ja sigui a casa, al treball o en viatge.
- Col·laboració: Facilita el treball en equip mitjançant la compartició de documents i l’edició en temps real.
Desavantatges:
- Pèrdua de control: Les dades són gestionades per proveïdors externs, fet que pot generar dubtes sobre la privacitat i la seguretat.
- Dependència d’Internet: Sense una connexió estable, l’accés als serveis es veu compromès.
Aplicacions quotidianes
- Emmagatzematge i còpies de seguretat: Plataformes com Dropbox, Google Drive i OneDrive permeten desar documents, fotos i vídeos, així com realitzar còpies de seguretat automàtiques, assegurant la protecció de les dades i facilitant la recuperació en cas de pèrdua o dany del dispositiu.
- Correu electrònic basat en web: Eines com Gmail o Outlook ofereixen accés immediat al correu sense instal·lar programes.
- Aplicacions en línia i streaming: Google Docs, Capcut o Canva per a la creació col·laborativa i plataformes com Netflix, YouTube o Spotify per a la transmissió de continguts multimèdia.
- Xarxes socials i missatgeria instantània que afavoreixen la comunicació i la interacció en temps real.
5. La cadena de blocs (Blockchain)
Inicialment coneguda com la tecnologia darrere de les criptomonedes, la cadena de blocs garanteix transparència i seguretat en les transaccions digitals gràcies a la seva estructura descentralitzada, que impedeix manipulacions.
Com ens afecta:
5.1. Pagaments i transferències: Facilita transaccions més segures, ràpides i amb comissions reduïdes.
5.2. Autenticació i identitat digital. Permet gestionar les dades personals sense dependre de tercers, millorant la privacitat.
5.3. Cadena de subministrament i traçabilitat: Verifica l’origen dels productes, des d’aliments fins a medicaments, assegurant-ne la qualitat.
5.4. Vot electrònic: Diversos governs (com a Suïssa, Finlàndia, Brasil, Estats Units o Austràlia) i organitzacions (ex. Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, Òmnium, el Barça o les Cambres de Comerç catalanes) ja utilitzen sistemes de vot basats en cadena de blocs per a eleccions més segures i transparents. Pots trobar més informació al web informatiu votelectronic.cat
6. Altres realitats
Aquestes tecnologies revolucionen la manera com interactuem amb el món digital:
6.1. Realitat augmentada: Integra elements digitals al teu entorn real.
Per exemple, poder visualitzar informació addicional sobre un monument o, en l’educació, veure models 3D d’estructures moleculars per entendre millor els conceptes científics.
Pokémon Go és una aplicació mòbil que utilitza la tecnologia de la realitat augmentada. Aquest joc permet capturar, lluitar i entrenar Pokémons virtuals que apareixen en el món real.
6.2. Realitat virtual: ofereix experiències immersives
Per exemple, viatjar a llocs remots sense sortir de casa o participar en simuladors de conducció que milloren la teva seguretat al volant.
L’empresa emergent catalana V-Tools, que crea experiències immersives per consciènciar i combatre la violència de gènere i l’assetjament entre els joves, mitjançant la vivència de situacions reals en la pròpia pell.
6.3. Realitat mixta: combina elements de la realitat augmentada i la realitat virtual per crear entorns on els objectes digitals interactuen de manera natural amb l’entorn físic.
- Per exemple, Microsoft Hololens. En portar les HoloLens, es pot veure i interactuar amb imatges hologràfiques integrades en l’entorn físic, facilitant una interacció natural i intuïtiva amb els objectes 3D.
7. 5G i Connectivitat Avançada
La tecnologia 5G representa la cinquena generació de xarxes mòbils. Amb una latència mínima, facilita la comunicació i la interoperabilitat entre dispositius, obrint noves possibilitats en diversos sectors.
Aplicacions quotidianes
1. Vehicles autònoms: Permet la màxima connectivitat i interacció entre el vehicle, els seus ocupants i l’entorn. Es connecta fàcilment amb els sistemes d’informació del trànsit, d’assistència en carretera i d’ubicació i estat de les estacions de recàrrega més properes, fent possible una conducció més segura i tranquil·la.
Els sistemes de conducció autònoma es classifiquen segons el nivell de participació del conductor que es requereix.
2. Telemedicina: Permet realitzar consultes mèdiques i fins i tot cirurgies a distància amb alta qualitat d’imatge, beneficiant especialment les zones remotes.
3. Ciutats intel·ligents: Amb 5G, es poden gestionar dinàmicament sistemes d’il·luminació, trànsit i monitoratge ambiental.
- Per exemple, cada novembre, a Barcelona se celebra Smart City Expo World Congress, una cita internacional clau per impulsar solucions urbanes innovadores per afrontar els reptes urbans d’avui i del demà.
8. Impressió 3D
La impressió 3D transforma idees digitals en objectes físics, capa a capa, utilitzant materials com plàstics, metalls i fins i tot biomaterials.
Aquesta tècnica ha evolucionat constantment i s’aplica en àmbits com la medicina, la indústria, l’arquitectura, l’enginyeria i la gastronomia.
Casos concrets
1. Prototipatge i fabricació: Tant si ets un aficionat com si formes part d’una empresa, pots crear des de peces de recanvi fins a objectes decoratius amb una precisió sorprenent.
- Els FabLabs i les xarxes d’Ateneus de fabricació permeten a qualsevol, sense necessitat de coneixements tècnics avançats, transformar les seves idees en realitat. A la ciutat de Lleida, fablablleida.paeria.cat
2. Innovació en gastronomia: Algunes impressores 3D especialitzades poden “imprimir” aliments, obrint noves experiències culinàries amb l’ús de cartutxos alimentaris específics.
9. Biotecnologia Avançada.
La biotecnologia, combinada amb l’enginyeria genètica i la nanotecnologia, obre la porta a solucions innovadores en àrees com la salut, l’agricultura i el medi ambient.
Aquest camp, en constant evolució, té un gran potencial per transformar la societat i millorar la qualitat de vida.
Aplicacions quotidianes
1. Medicina regenerativa: Desenvolupament d’òrgans bioartificials i tècniques per substituir parts del cos humà.
2. Agricultura intel·ligent: Optimització dels cultius, reducció de l’ús de pesticides i producció d’aliments més saludables.
10. Energia Sostenible i Tecnologies Netes:
L’energia sostenible i les tecnologies netes són fonamentals per reduir la dependència dels combustibles fòssils i mitigar els efectes del canvi climàtic, procurant un futur més verd.
Avantatges per a la societat:
Aquestes innovacions es basen en la generació, l’emmagatzematge i l’ús eficient de fonts d’energia renovable com la solar, l’eòlica, la hidràulica, la biomassa i l’hidrogen verd.
1. Mobilitat elèctrica: La creixent xarxa de carregadors per a vehicles elèctrics facilita la transició cap a un transport més sostenible, contribuint a la millora de la qualitat de l’aire a les ciutats.
- Mapa de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, a Catalunya. xarxarecarrega.icaen.gencat.cat A Plaça Fondandana, 4, d’Agramunt, n’hi ha un.
2. Els sistemes de gestió intel·ligent de l’energia (smart grids). Les xarxes elèctriques tradicionals s’equipen amb sistemes intel·ligents de mesura i monitoratge de la demanda i producció i sistemes de comunicació bidireccional entre productors, consumidors i gestors de xarxa.
Font: Institut Català d’Energia
Recurs musical: filferro+IA
Projecte del duet filferro que té com a objectiu experimentar amb vídeos fets per IA i algunes veus de cantants famosos juntament amb la seua veu real, junt amb les guitarres i arranjaments musicals.
31 de març de 2025
Càpsula 203. Futurama
Tal dia com avui, el 28 de març de 1999, a la cadena nord-americana Fox, es retransmetia el primer episodi de Futurama. Aquesta sèrie d’animació, una barreja de ciència-ficció i comèdia creada per Matt Groening —també creador de The Simpsons—. La pots veure completa a Disney+ i Movistar+.
Futurama narra les peripècies d’un grup peculiar de personatges que treballen a Planet Express. Una companyia de missatgeria espacial situada en un segle XXXI ple de tecnologia, aliens i situacions absurdes. El protagonista, Philip J. Fry, un repartidor de pizzes, que, per un error desafortunat, queda congelat i desperta mil anys després. Acompanyat pel robot alcohòlic i cínic Bender, la capitana ciclopi Leela i el geni excèntric Professor Hubert Farnsworth, Fry es troba embolicat en un sens fi d’aventures surrealistes que barregen humor irreverent, ciència-ficció i referències a la cultura digital.
Gràcies a una combinació d’humor absurd i intel·ligent, la sèrie aborda temes com la filosofia, la política, la tecnologia i la ciència des d’una perspectiva còmica, utilitzant jocs de paraules, paròdies i subtils referències culturals.
Per commemorar aquesta efemèride, a la Càpsula TIC d’avui et proposo una selecció de sèries d’animació que, com Futurama, exploren la influència de la cultura geek en la ficció contemporània, imaginant mons impossibles —o no tant— i reflexionant sobre les possibilitats i riscos del món digital.
ReBoot
(Llançament: 1994, Canadà | 47 episodis) La primera sèrie televisiva generada íntegrament per ordinador, obra de Gavin Blair, Ian Pearson, Phil Mitchell i John Grace. Amb el seu estil innovador i la capacitat d’anticipar la cultura digital moderna, s’ha convertit en un clàssic de culte.
L’acció transcorre dins d’un ordinador gegant, Mainframe, una ciutat digital poblada per binomis (0 i 1) i altres ens virtuals. El protagonista, Bob, és un guardià que protegeix la ciutat de virus maliciosos i jugadors humans.
Ghost in the Shell: Stand Alone Complex
(Llançament: 2002, Japó | 52 episodis). Aquesta obra clàssica del ciberpunk dirigida per Kenji Kamiyama planteja un futur on la línia entre humans i màquines és cada cop més difosa, gràcies a avenços com la cibernètica, les pròtesis neuronals i la intel·ligència artificial.
La sèrie explora temes com la privacitat digital, la vigilància massiva, la manipulació d’informació, el perill dels ciberdelinqüents i el transhumanisme, convidant-nos a reflexionar sobre la humanitat, en un món on els cossos poden ser substituïts per components mecànics.
Cálico Electrónico: La Serie Flash
(Llançament: 2004, Espanya | 164 episodis. Disponible a calicoelectronico.com). Creada per Nikodemo Animations i distribuïda gratuïtament a Internet, aquesta mítica sèrie còmica d’animació per a adults destaca dins el panorama ibèric per la seva visió irònica del món tecnològic i la cultura digital.
El protagonista Cálico Jack, és en realitat un superheroi poc convencional (baix, grassonet, sense superpoders i de nacionalitat espanyola) que salva repetidament la ciutat d’Electronic City amb ajuda d’estranys artefactes adquirits a la botiga ElectronicaWeb. Ah, quins records!
Rick and Morty
(Llançament: 2013, Estats Units | 71 episodis | Disponible a Max i Movistar +) Guardonada sèrie d’animació per a adults, creada per Justin Roiland i Dan Harmon, que transita entre la ciència-ficció, les aventures i l’humor negre.
Protagonitzada pel científic boig Rick Sanchez i el seu influenciable net Morty Smith, cada capítol parteix d’una situació domèstica cap a aventures extravagants, que sense esperar-ho, plantegen qüestions filosòfiques, tecnològiques, científiques i psicològiques.
Love, Death & Robots
(Llançament: 2019, Estats Units | 26 episodis | Disponible a Netflix) Antologia d’animació per a adults creada per Tim Miller. L’amor, la mort i els robots són els pilars d’aquesta obra innovadora. Cada episodi té una narrativa independent, explora temes de ciència-ficció, fantasia, terror i humor negre, mantenint la connexió amb un o més conceptes dels que donen el nom a la sèrie.
La sèrie destaca per la seva varietat d’estils d’animació, que van des del CGI (imatges creades amb ordinador) hiperrealista fins a l’animació en 2D, que han estat produïts per diferents estudis d’animació d’arreu del món.
Pantheon
(Llançament: 2019, Estats Units | 16 episodis | Disponible a Netflix) Sèrie anime de ciència-ficció creada per Craig Silverstein que ressegueix un futur on, gràcies a la intel·ligència artificial, les ments humanes poden digitalitzar-se, sobrevivint al cos físic.
La història se centra en la jove Maddie, que pateix assetjament escolar i que comença a rebre ajuda d’una entitat misteriosa a través d’un xat. La sèrie aborda qüestions ètiques i filosòfiques sobre la consciència i la immortalitat digital.
The Amazing Digital Circus
(Llançament: 2023, Austràlia | 4 episodis | Disponible a YouTube i Netflix) Traduïda al castellà com El Asombroso Circo Digital, és una websèrie creada, escrita i dirigida per Gooseworx. La sèrie combina elements visuals inspirats en els primers CGI dels anys noranta amb temàtiques fosques, existencials i un punt terrorífiques.
Narra la història d’un grup de persones humanes atrapades en un joc de realitat virtual de temàtica circense, on es veuen assetjades per una intel·ligència artificial, alhora que afronten traumes personals i tendències psicològiques.
Secret Level
(Llançament: 2024, Estats Units | 15 episodis | Disponible a Prime Video) Antologia d’animació de ciència-ficció i fantasia creada pel director Tim Miller. Cal subratllar que va adreçada al públic adult: ja contenen molta sang, violència gràfica i un llenguatge bastant groller.
La sèrie —traduïda al castellà com a El nivel secreto—, consta de quinze històries cadascuna ambientada als universos de diferents videojocs clàssics com Dungeons & Dragons, Mega Man, Pac-Man o Honor of Kings.
Per d’acabar
Aquestes (i d’altres) sèries d’animació han aconseguit, amb una mescla d’humor, reflexió i estil visual, i narratives innovadores i provocatives, obrir una finestra a futurs (cada cop més immediats) on les fronteres entre el món real i el digital es dilueixen.
Qui és el friqui, ara? Bona quinzena. xerpejant.cat
28 de març de 2025
Nota 203. Fascicle 22. Emojis
No m’ho puc acabar. Ja sé que aquesta minisèrie ha aixecat molta polseguera, que tothom en parla, que es reflexiona molt sobre el fenomen, i que els més crítics en busquen pegues i peròs. Tot i això, avui et torno a parlar d’Adolescència, de Netflix.
Com apuntava divendres passat, la sèrie ens convida a parar atenció a alguns aspectes sovint ignorats o que ens passen desapercebuts, però que poden ajudar-nos a protegir i acompanyar els adolescents i joves en les seues primeres incursions al món digital.

Un emoji, diferents significats
El segon episodi revela com allò que per a les persones adultes només són pictogrames aparentment innocents, per a ells poden adquirir significats complexos i, de vegades, preocupants. Aquests símbols visuals poden amagar actituds i comportaments que no sempre som capaços de detectar: des de bromes internes fins a missatges amb connotacions assetjadores, sexuals o violentes.
Un exemple és l’emoji de la píndola vermella i groga 💊. Si has vist Matrix, recordaràs com Morfeu ofereix a Neo escollir entre la píndola blava —viure en la ignorància dins d’un món fictici— o la vermella —despertar a una realitat dura i desconcertant.
D’aquí ve que, entre els adolescents vinculats al col·lectiu incel (celibat involuntari), la píndola vermella ha estat resignificada: simbolitza el despertar a una veritat incòmoda. Segons aquest discurs, el feminisme ha alterat l’ordre natural de les coses i s’ha atorgat massa poder a les dones. Una interpretació esbiaixada que reforça desigualtats, perpetua la dominació masculina i banalitza els conflictes de gènere.
Un altre cas preocupant és l’ús del cartutx de dinamita 🧨. Aquest símbol ha estat apropiat per la comunitat digital de la masclesfera, que promou una masculinitat tòxica, autoritària i sovint violenta. Aquí, la dinamita representa l’explosió simbòlica de la píndola vermella, un suposat pas a l’acció que, en alguns casos extrems, s’associa amb actituds agressives i actes de violència de gènere.
Posa’m més exemples
Cal tenir present que aquestes lectures varien segons el context i l’ús individual: indiquen com les emocions i les relacions es codifiquen i es comuniquen a través d’un llenguatge que per als adults pot ser del tot críptic.
El significat dels colors dels cors és tot un univers paral·lel. Més enllà del cor vermell, que manté el seu valor associat a l’amor romàntic, la cosa s’enreda. Cada color té una càrrega simbòlica molt més precisa, que pot associar-se a una persona en particular o comunicar emocions i intencions concretes: Per exemple, 💜 el cor morat, expressa excitació o atracció sexual; 💛 el groc, interès per l’altra persona; 💗 el rosa, interès afectiu, però no sexual.
Així mateix, el sèxting —l’intercanvi de missatges amb contingut sexual— també té el seu propi codi visual. Alguns emojis ja han esdevingut icones gairebé universals: el préssec, l’albergínia, les cireres o el plàtan fan referència a diferents parts de l’anatomia íntima i l’emoji mirant de reüll 😏, suggereix que la persona podria estar enviant o rebent fotos amb connotació sexual.
Més enllà de les pantalles
Tal com ens recorda la sèrie, com acompanyants adults hem d’aprendre a llegir les molles de pa digital que deixen els adolescents i joves.
Cal afinar la mirada: perquè és en els detalls, sovint imperceptibles, on s’amaguen els senyals d’alerta, les necessitats emocionals no dites i les realitats que no sempre s’expressen amb paraules, sinó amb un emoji.
Per superar aquesta bretxa digital generacional i interpretar-los correctament, cal que ens preparem per entendre els nous llenguatges i els seus contextos culturals digitals. Només així podrem guiar-los amb criteri.
I no, no es tracta només de controlar, sinó ajudar-los a reconèixer i interpretar el medi que habiten i, sobretot, acompanyar-los. Amb respecte, sensibilitat, i amb molta, molta cura.
Tal com a nosaltres, un dia, ens van ensenyar a moure’ns pel món.
28 de març de 2025
Aprenentatges. Sessió de relaxació.
Aquesta activitat forma part d’un exercici d’avaluació contínua (EAC) de la Unitat 1. Habilitats de comunicació del mòdul d’Habilitats Socials.
Demana el disseny una breu sessió per afavorir la relaxació d’un grup de joves d’una Aula Oberta (PDC), triant una tècnica de respiració/relaxació, indicant el pas a pas que les participants han de seguir.
Objectius:
- Crear un ambient de calma i relaxació després del pati.
- Facilitar la concentració i el benestar emocional de l’alumnat.
- Potenciar l’autoconeixement i la consciència corporal a través de la respiració conscient.
Material necessari:
- Espai preparat amb cadires, coixins o estores.
- Altaveu per posar música suau de fons.
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ
1. Preparació prèvia
Durant el temps de pati, cal preparar l’espai, amb cadires i coixins o estores perquè puguin asseure’s i música de fons. I és possible, abaixar la intensitat de la llum per crear un ambient més relaxant.
2. Explicació de l’activitat. (5-6 minuts)
2.1. El guia de l’activitat rebrà al grup davant de l’aula i farà una breu introducció sobre la importància de la respiració conscient i els explicarà que farem una breu activitat per calmar el cos i la ment, abans de reprendre les classes.
2.2. El guia de l’activitat els convidarà a entrar en silenci a la cambra i a asseure’s còmodament en una la cadira o a terra.
2.3. Després d’uns instants en silenci, perquè cadascú trobi el seu lloc i una postura còmoda, s’iniciarà la tècnica de relaxació.
Amb veu pausada i tranquil·la, se’ls guiarà en la pràctica, de la següent manera (escoltar àudio adjunt). Cal ajustar els temps de silenci, a la forma com el grup respon i viu l’activitat.
Hola, benvingut, benvinguda.
Com t’ha anat el pati? Abans de tornar a l’aula, et convidem a prendre’t un instant.
Seu amb una postura còmoda. Posa l’esquena recta però relaxada. Et proposo tancar els ulls o si et fa sentir més bé, fixa la mirada en un punt de l’aula.
Comença respirant profundament.
Inspira pel nas, agafant aire de manera pausada
Ara expira per la boca suaument…
Torna-ho a fer:
Inspira pel nas. Adonant-te de com s’omplen els pulmons…
I expira, deixant anar qualsevol tensió.
Una última vegada: inspira… i expira lentament.
Ara imagina que et trobes en un lloc tranquil, mooolt tranquil, que et fa sentir bé. Pot ser una platja, una muntanya, un prat verd…
Centra’t a sentir l’aire fresc i els sons suaus que escoltes al teu voltant.
Deixa que aquesta calma ompli tot el teu cos.
Ara, a poc a poc, comença a moure el cap, els dits de les mans i els dels peus. Si ho necessites, estira una mica els braços, les cames… Quan estiguis a punt, obre els ulls, a poc a poc, aixeca’t per torna a l’aula amb serenitat, calma, concentració i ple d’energia positiva.
Moltes gràcies.
3. Tancament (2-3 minuts)
Lentament, se’ls convidarà a obrir els ulls i a prendre consciència de l’entorn i de la resta de companys.
Abans d’abandonar l’espai, el guia s’interessarà per com els ha anat l’experiència i els convidarà a compartir com s’han sentit (de manera voluntària).
S’animarà als participants a integrar aquesta tècnica en altres moments del seu dia a dia, per reduir l’estrès i millorar la concentració.
Finalment, es donarà les gràcies a l’alumnat per la seva participació i respecte durant la sessió.
Reconeixements
Imatge destacada, d’Eman Genatilan (via Pexels)
Música: atmospheric, relaxing ambient, de Clavier-Music. (vía Pixabay)
Gravació i edició de la pràctica amb l’editor Audacity
Moltes gràcies per compartir!
22 de març de 2025
Nota 202 / Fascicle 21. Adolescència
Avui he anat a dormir més tard del normal, després d’empassar-me la minisèrie Adolescència. L’has vista?
No m’he pogut resistir a les crítiques que la destaquen com una de les estrenes més interessants de Netflix, del que portem d’any. Tot i que, t’he de confessar que tinc moltes expectatives posades en la nova temporada de Black Mirror, que s’estrenarà el 10 d’abril.

De què va la sèrie?
Dirigida per Philip Barantini i escrita per Stephen Graham i Jack Thorne, Adolescència aborda les conseqüències d’un crim adolescent en una petita localitat anglesa. A través de quatre capítols, gravats magistralment en pla seqüència que et mantenen enganxat a la pantalla, la sèrie et submergeix en un drama colpidor que afecta tota la comunitat.
Aquest retrat cru i hiperrealista posa el focus en problemàtiques com la normalització de la violència, la crisi de salut mental i la masculinitat tòxica, entre els adolescents.
Explica, Explica…
No vull fer-te espòilers, però et diré que al segon capítol la policia descobreix que les xarxes socials han tingut un paper determinant en la tragèdia.
No és cap novetat que internet facilita la difusió de missatges reaccionaris, misògins, racistes i homòfobs, alimentant discursos d’odi.
Així, la sèrie posa especial èmfasi en com l’esfera digital influeix en la vida del protagonista, un nen de tretze anys que passa més temps davant la pantalla que en la realitat. Això el porta a exposar-se a missatges nocius, comentaris dels seus companys i idees equivocades que poden resultar molt perilloses.
Posa’m un cas concret
Un dels aspectes més colpidors de la sèrie és la representació que fa del fenomen del celibat involuntari (de l’expressió anglesa incel). Aquesta subcultura digital agrupa homes en comunitats virtuals i des de la frustració i la soledat, utilitzen les xarxes per culpar les dones de la seua incapacitat per tenir relacions sentimentals o sexuals.
Així mateix, Adolescència posa en evidència el desconeixement general dels adults sobre aquest fenomen, que s’ha filtrat silenciosament en l’argot i la mentalitat de molts joves. A l’escola del protagonista, alguns alumnes adopten aquest pensament sense entendre’n plenament les conseqüències, sovint amb resultats devastadors.
Stephen Graham, autor del guió i actor que interpreta el pare del protagonista, i Philip Barantini, director de la sèrie, intenten explorar les arrels d’aquest fenomen i les seues conseqüències que, en molts casos, desemboquen en assetjament, agressions, i en situacions extremes, assassinat.
Una sèrie que remou
Després de veure-la, com a pare, em pregunto si conec prou bé la vida dels meus fills, els seus problemes, preocupacions i inquietuds. També em reafirma en la convicció de la importància d’acompanyar-los al llarg de la vida, també en l’àmbit digital.
Les darreres hores ja han sorgit veus que proposen projectar la minisèrie als centres educatius. Jo, però, crec que valdria més veure-la a les Escoles de Pares i a les llars amb fills adolescents. Potser ens ajudaria a conèixer millor la seua realitat i a desvetllar converses incòmodes, però sens dubte necessàries.
Pau, Neus…, hem de parlar.

21 de març de 2025
Nota 201 / Fascicle 20. Telèfons ximples
Segons l’informe Digital 2025, passem una mitjana de 5 hores i 40 minuts al dia davant d’una pantalla —gairebé 3 d’aquestes amb el nostre telèfon intel·ligent—.
Ara que som més conscients del temps que dediquem a les pantalles i de com sovint ens segresten l’atenció, ha sorgit una nova tendència: els dumbphones o feature phones o telèfons tontos. En català, els anomenem telèfons ximples o simples.

Què és un telèfon ximple?
Els telèfons ximples són dispositius dissenyats per oferir només les funcions bàsiques i imprescindibles d’un telèfon: fer i rebre trucades i enviar missatges de text.
Alguns models inclouen funcionalitats addicionals com càmera, reproductor de música o connectivitat 4G, però el seu objectiu principal és reduir la dependència digital.
A diferència dels telèfons intel·ligents, aquests dispositius ofereixen una experiència sense complicacions, evitant les distraccions de les aplicacions i les xarxes socials, que sovint consumeixen el nostre temps i atenció.
Aquesta simplicitat no només afavoreix un ús més conscient de la tecnologia, sinó que també contribueix a una major durada de la bateria i a una reducció de la sobrecàrrega digital.
Beneficis i avantatges
Els telèfons ximples s’han convertit en una alternativa menys intrusiva i més essencial per recuperar el control del nostre temps i fomentar una vida centrada en allò que realment importa.
Adoptar un telèfon ximple pot aportar nombrosos avantatges:
- La disminució de les distraccions. Sense notificacions constants de xarxes socials, plataformes i aplicacions, es millora la concentració i es redueix l’ansietat digital.
- La millora la qualitat del descans. Evitant l’exposició a la llum blava i la sobreestimulació digital.
- La promoció de la desconnexió conscient. Permet desintoxicar-se digitalment, recuperar temps per a activitats significatives i millorar les relacions personals.
- A més a més, acostumen a ser més econòmics i ideals per a qui prefereix un dispositiu sense interfícies complexes.
Puc fer tornar ximple el meu telèfon intel·ligent?
Si no vols —o no pots— renunciar completament a la intel·ligència del teu telèfon, hi ha estratègies per restablir una relació més saludable amb la tecnologia:
1. Desinstal·la les aplicacions innecessàries. Revisa especialment les xarxes socials i els jocs, que solen ser les fonts principals de distracció.
2. Desactiva les notificacions. Limita els avisos només a trucades i missatges per evitar interrupcions constants.
3. Fes servir interfícies minimalistes. Aplicacions com Olauncher o Minimalist Phone Detox Digital permeten redissenyar la interfície del mòbil, per fer-la més senzilla i menys temptadora.
En conclusió,
Sembla que, lluny de ser una moda passatgera, la tendència d’adoptar dispositius més senzills es presenta com una estratègia per recuperar el control del nostre temps, reduir la dependència de la tecnologia i viure de manera més conscient. Serà aquesta una solució per trobar l’anhelat equilibri entre la vida digital i la real?
14 de març de 2025
Càpsula 202. 3/14
El Dia Pi és una celebració dedicada a la constant matemàtica més emblemàtica de la història: el número Pi. O π per als amics grecs, comença amb 3,1415926535… I continua infinitament, sense cap patró previsible.
La celebració d’aquest dia el 14 de març (en el format anglosaxó 3/14) es deu a la coincidència amb els tres primers dígits. Encara que la data no té cap relació directa amb el nombre, no puc estar-me d’aprofitar la coincidència amb la publicació d’aquest número del setmanari, per dedicar-li la Càpsula TIC d’avui. Amb la voluntat d’explorar alguns dels àmbits del món digital i més enllà, on el nombre pi juga un paper clau.
Gràfics i animació digital
Gràcies a pi, els videojocs, pel·lícules i simulacions en 3D aconsegueixen moviments fluids i realistes. Les fórmules trigonomètriques, que inclouen funcions de sinus i cosinus, ajuden a calcular trajectòries, girs i ombres amb precisió.
Les interfícies gràfiques d’usuari i els entorns de realitat virtual i augmentada també es beneficien d’aquests càlculs, donant una experiència d’usuari més agradable, versemblant i immersiva.
Processament d’imatges
En l’edició d’imatges digitals, sovint ens trobem amb la necessitat de girar, retallar o corregir la perspectiva d’una fotografia. Per fer-ho sense perdre qualitat ni distorsionar els detalls, s’utilitzen càlculs matemàtics precisos de conversió de graus en radians, que impliquen π.
A més, els algorismes de processament d’imatges també es basen en transformacions circulars per corregir els defectes de lent i les deformacions o en la compressió d’imatges, per reduir-ne la mida sense perdre massa qualitat.
Processament d’àudio
La música i la veu es processen descomponent el so en diferents freqüències. Aquí entra en joc la Transformada de Fourier, una eina matemàtica que utilitza pi per identificar i separar les diferents ones sonores. Així, quan estàs en una trucada o escoltant música en streaming, l’algorisme pot filtrar el soroll de fons i millorar la qualitat de l’àudio amb càlculs molt precisos.
Trobem traces d’aquest número en el sistema de sincronització de l’àudio en pel·lícules i videojocs i en la cancel·lació activa de soroll, que trobem en molts auriculars moderns, que s’encarrega de detectar i neutralitzar sons no desitjats.
Ubicació
Els sistemes de posicionament global (GPS), els telèfons intel·ligents i molts dispositius de l’Internet de les Coses (IoT) confien en equacions trigonomètriques per calcular amb precisió la distància i ubicació. Quan obres Google Maps per trobar una adreça, la ruta òptima és determinada mitjançant la fórmula del Haversine, que utilitza π per mesurar la distància entre dues coordenades geogràfiques de la Terra.
Aquestes tecnologies no sols es limiten a la localització, sinó que també permeten monitorar i optimitzar processos industrials, la logística de distribució i la gestió intel·ligent de ciutats, per a la coordinació de dispositius intel·ligents interconnectats.
Protecció de dades i seguretat digital
En l’àmbit de la ciberseguretat, molts sistemes d’encriptació es basen en propietats matemàtiques complexes que inclouen π. Per exemple, l’algoritme RSA, àmpliament utilitzat en la protecció de transaccions en línia i en l’accés a la banca electrònica, combina nombres primers i funcions matemàtiques que garanteixen un xifratge robust.
Aquesta protecció és clau quan fem compres en línia o compartim dades personals. La complexitat dels algorismes, que en molts casos incorpora π per generar claus aleatòries i difícils de predir, protegeix la nostra informació contra atacs i intercepcions.
Apps de salut i fitness
Els dispositius portàtils com els rellotges intel·ligents i les polseres d’activitat utilitzen càlculs basats en π per interpretar els senyals fisiològics del nostre cos, com ara el ritme cardíac, la pressió arterial, la qualitat del son, la variabilitat del pols i altres paràmetres de salut. Aquests dispositius, equipats amb sensors avançats, poden identificar patrons i detectar possibles anomalies, ajudant a mantenir un estil de vida saludable.
Per exemple, la identificació precoç d’arrítmies cardíaques mitjançant l’anàlisi de les formes d’ona del pols pot salvar vides, ja que permet actuar amb rapidesa davant qualsevol alteració.
IA i aprenentatge automàtic
L’ús de la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic ha experimentat una revolució gràcies a la capacitat de processar grans volums de dades mitjançant models matemàtics sofisticats. En aquest context, el nombre pi es fa servir en l’estadística i en la distribució gaussiana, fonamental per analitzar la probabilitat i el comportament aleatori de les dades.
Per exemple, quan Spotify et recomana una cançó que pot agradar-te o Netflix et suggereix sèries per veure a continuació, els seus sistemes d’IA han processat milions de dades utilitzant models basats en càlculs que inclouen π, cosa que millora la precisió de les prediccions i adaptant-se als teus gustos i preferències de manera quasi personalitzada.
Robòtica i navegació autònoma
Els vehicles autònoms i els robots moderns han de calcular trajectòries òptimes per moure’s amb seguretat i eficiència. Els sensors i càmeres integrats en aquests dispositius treballen conjuntament amb algoritmes trigonomètrics que utilitzen π per determinar angles de gir, distàncies i velocitats de reacció. Això és vital per evitar obstacles i garantir una navegació fluida en entorns dinàmics. Per exemple, els cotxes autònoms que circulen per la via pública han de prendre decisions en temps real i interpretar correctament l’entorn, adaptant la seva trajectòria en funció de les variables del moment, des de la distància amb altres vehicles fins als canvis en la pista.
Comunicació
Les xarxes de comunicacions per satèl·lit, que permeten la transmissió de dades, televisió i internet a tot el món, també es basen en càlculs trigonomètrics derivats de π.
Aquestes xarxes han de gestionar les trajectòries dels senyals electromagnètics a través de l’espai, on la curvatura terrestre i la dispersió de l’energia s’avaluen mitjançant funcions circulars. Així, cada transmissió de dades, des de videoconferències fins a la retransmissió d’esdeveniments en directe, depèn d’algoritmes que, en el seu nucli, incorporen el nombre π per optimitzar la seva eficiència i qualitat.
Bona diada
El Dia Pi ens recorda que les matemàtiques són molt més que una assignatura de l’escola: són el llenguatge que descriu i dona forma al món que ens envolta i la tecnologia que utilitzem cada dia. Des dels videojocs i els efectes especials fins a la seguretat digital, el GPS i la intel·ligència artificial, π és a tot arreu!
Aquesta és la meua petita aportació per fer justícia a aquest nombre irracional i incomprès que, encara que de petits no sempre enteníem per a què servia, en realitat està present en molts detalls del nostre dia a dia. Bona quinzena! xerpejant.cat
14 de març de 2025