Autor: xerpa

  • Nota 211. Fascicle número 30. Llengua dels signes catalana

    Nota 211. Fascicle número 30. Llengua dels signes catalana

    Vivim connectats: Ens informem, treballem, fem tràmits, aprenem i ens entretenim a través d’internet. Però… aquest espai digital és accessible per a tothom?

    El 3 de juny celebrem el Dia de la Llengua de Signes Catalana. Una llengua visual, expressiva i plena de vida que també ha de tenir el seu espai garantit en entorns digitals.

    Una realitat plena d’obstacles

    Per a moltes persones sordes signants, navegar per la xarxa pot ser una experiència plena d’obstacles.

    Molts vídeos no estan subtitulats. I encara menys disposen d’un intèrpret en llengua de signes. Els llocs web i les apps no acostumen a incloure versions accessibles i, sovint, els textos estan escrits amb un llenguatge complex, que no sempre és fàcil d’entendre.

    Les xarxes socials, que haurien de connectar-nos, parteixen d’un model auditiu i escrit, deixant fora moltes persones que simplement es comuniquen d’una altra manera.

    I aquí ve la clau de volta: garantir l’accessibilitat digital no és cap favor, ni cap extra. És un dret. Un dret reconegut per la Llei de la llengua de signes catalana i per convenis internacionals.

    Per sort, cada cop hi ha més iniciatives que apunten en la bona direcció: vídeos institucionals amb intèrprets, continguts educatius adaptats o plataformes que incorporen avatars digitals que signen en temps real. 

    Però encara queda molt per fer. De fet, com a mostra, és que la llengua de signes catalana no ha estat inclosa en el Pacte Nacional per la Llengua, un projecte de la Generalitat de Catalunya que s’ha acordat, just ara fa uns dies. Una altra oportunitat perduda per reconèixer i protegir una llengua pròpia, històricament minoritzada, que també forma part del nostre patrimoni col·lectiu.

    Aprendre LSC des de casa

    Però no tot són entrebancs. Aprofitant aquesta nota de veu, vull donar-te a conèixer un bon exemple de com les TIC poden facilitar la inclusió, l’aprenentatge i la difusió de llengües minoritzades.

    Si vols aprendre la Llengua de Signes Catalana, còmodament des de casa, et proposo el curs en línia Parla’m amb les mans, que t’escolto amb els ulls, impulsat pel Centre d’Estudis LSC-UPF i amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

    És una formació pionera que trenca barreres: per primera vegada, una llengua visual i gestual s’ensenya de manera digital i accessible. A més, busca sensibilitzar sobre la riquesa d’aquesta llengua i promoure la inclusió de la comunitat sorda a la societat catalana.

    Com funciona el curs?

    Es tracta d’un MOOC, curs en línia obert, massiu i gratuït, dissenyat per aprendre la llengua de signes catalana des del mòbil o des de l’ordinador. No cal tenir coneixements previs per cursar-lo i pots fer-lo per lliure.

    Està organitzat en vint unitats que es poden completar amb 25 hores de dedicació. Hi trobaràs vídeos, activitats interactives i recursos multimèdia per assolir els fonaments del nivell A1.

    Si vols començar a signar i entendre la llengua de signes catalana, pots inscriure’t al curs a través de la plataforma del Centre d’Estudis de la Llengua dels Signes Catalana de la Universitat Pompeu Fabra a upf.edu/web/lsc-actua/mooc-lsc 

    Si ets més tradicional, i desitges aprendre-la presencialment, pots participar en els tallers gratuïts i activitats que la Llar de Persones Sordes de Lleida organitza amb motiu de la Diada, amb l’objectiu de compartir coneixements i visibilitzar la LSC. Pots trobar més informació al seu lloc web: llarsordslleida.es

    Bona Diada!

    Sigui com sigui, dimarts vinent 3 de juny, és un bon moment per fer una passa més vers un internet realment inclusiu, en què tots puguem veure, llegir i… signar.

    Però encara queda molt per fer. És essencial que les administracions i les empreses continuïn treballant per garantir que la llengua de signes catalana tingui un espai digne dins i fora de la xarxa. 

    Ens hi posem?

  • Nota 210. Fascicle número 29. Persones corrents

    Nota 210. Fascicle número 29. Persones corrents

    Has vist Gente corriente, el primer episodi de la setena temporada de Black Mirror? La història aborda la venda incremental digital, una pràctica sofisticada i persistent que converteix l’ajuda tecnològica en un negoci que explota la vulnerabilitat humana.

    (més…)
  • Càpsula 207. Assajador

    Càpsula 207. Assajador

    Persona que assaja. Que prova i intenta, segons el DIEC. Que experimenta i practica la vida. Així definia el Joan el seu pare, en Florenci, el dia del seu funeral. Víctima d’una mort absurda i inesperada.

    Lluny de les certeses absolutes, es va atrevir a desinstal·lar-se per a viure-la més a fons. Amb cor obert per estimar millor, per sentir més profundament, per trobar nous camins. Sondejava el silenci i la paraula, el gest i la mirada sobre les petites coses, que, massa sovint, ens passen desapercebudes.

    Un home en esbós permanent. Amb l’anhel de comprendre tot, sense dominar res; de ser-hi plenament, sense necessitat de fer soroll; de compartir i deixar-se captivar per l’originalitat i la bellesa de l’altre, sense pressa, gaudint de l’oportunitat de l’encontre. Com un instant únic i irrepetible.

    Una persona sorprenent, disruptiva i provocadora a qui avui desitjo fer homenatge, des d’aquesta càpsula TIC. De manera senzilla, proposant-lo al costat —i a l’alçada— d’altres referents de casa nostra, que han obert camí i s’han aventurat pels viaranys de la societat digital i donant noves formes al nostre futur.

    Simona Levi

    (Torí, 1966) La disrupció com a forma d’honestedat política.  Activista destacada en l’àmbit de la tecnopolítica i els drets digitals. Ha estat una figura clau en els moviments socials europeus per la llibertat d’expressió, la transparència institucional, la protecció d’informants i l’accés lliure al coneixement i la cultura. Impulsora de diverses iniciatives ciutadanes, de les que destaca Xnet, una plataforma pionera en la defensa dels drets digitals i la cultura lliure i la denúncia de la corrupció.

    També ha coordinat publicacions centrades en la sobirania digital i la lluita contra la desinformació: #FakeYou (2019), sobre la indústria de les notícies falses a l’estat espanyol; Proposta per a una digitalització sobirana i democràtica d’Europa  (2021) que advoca per una transició digital basada en els drets humans, des del disseny i per defecte; i Digitalització democràtica. Sobirania digital per a les persones (2024), que proposa solucions concretes al repte d’una digitalització més democràtica, distribuïda i no monopolística.

    Ricard Espelt i Rodrigo

    (Manresa, 1973) La innovació digital com a eina de transformació social i rural. Amb una visió crítica i constructiva, explora les interseccions entre tecnologia, societat i territori, proposant models que promouen la justícia social, la sostenibilitat i la democràcia digital.

    Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC. A la seua tesi Cooperatives de consum agroecològic de plataforma (2018) analitza el paper de les TIC en aquestes cooperatives, destacant com poden empoderar les comunitats rurals i transformar les relacions entre productors i consumidors, promovent models econòmics alternatius i més sostenibles.

    Joana Moll

    (Barcelona, 1982) L’art com a dissecció crítica del capitalisme digital. Artista i investigadora que explora les estructures ocultes del capitalisme de vigilància, la materialitat d’Internet i l’impacte ecològic de les dades. La seua obra esdevé una referència del hacking poètic i polític, que revela el que el sistema no vol que vegem.

    Treballs com The Hidden Life of an Amazon User (2019) mostren com una simple compra en línia pot implicar 8.724 pàgines de codi i una càrrega energètica significativa per a l’usuari, posant en evidència l’explotació digital i l’empremta ecològica amagada darrere d’interfícies aparentment inofensives. Amb Carbolytics (2022), analitza l’impacte ambiental de la publicitat digital, quantificant les emissions de CO₂ generades per les galetes de seguiment. També col·labora amb el Barcelona Supercomputing Center per visualitzar com aquestes pràctiques contribueixen al canvi climàtic.

    Enric Senabre Carbonell

    (Alcoi, 1976) L’epistemologia col·laborativa com a eina de transformació. Investigador en metodologies col·laboratives i tecnologies obertes, la seua recerca se centra en la cocreació de coneixement, la ciència ciutadana i l’ús de marcs àgils per a la innovació social.

    Vinculat al grup de recerca Dimmons de la UOC, que fomenta la innovació socioeconòmica i de gènere mitjançant la recerca, l’experimentació metodològica i l’acció orientada a una societat basada en els béns comuns. També ha treballat en projectes com Goteo.org, una plataforma de finançament col·lectiu per a iniciatives obertes i amb impacte social, i al col·lectiu Platoniq, que combina cultura, tecnologia i participació ciutadana, per “dissenyar futurs més justos i, per què no, també més divertits”. Contribuint així a formar societats i organitzacions més democràtiques, fent ús de tecnologies cíviques obertes.

    Mònica Garriga Miret

    (Lleida, 1974). La comunicació participativa com a eina de transformació ciutadana. Llicenciada en Dret i Màster en Comunicació, impulsa un periodisme constructiu i col·laboratiu, on la tecnologia no és només una eina de difusió, sinó una oportunitat per generar vincles, capacitat crítica i compromís ciutadà. Amb una trajectòria internacional destacada, especialitzada en mitjans transmèdia, educació i participació ciutadana.

    Codirigeix CitizenSqKm, una experiència pionera que investiga l’ús de les tecnologies mòbils i els sistemes d’informació geogràfica (GIS) per fomentar processos de transformació local a través de l’educació, el govern obert i la intel·ligència col·lectiva.

    Albert Cañigueral Bagó

    (Girona, 1976) L’economia col·laborativa com a laboratori del futur del treball. Enginyer, explorador digital i pensador crític sobre els efectes de la tecnologia en les estructures laborals i socials.

    Pioner en la investigació en profunditat dels impactes de l’economia de plataforma a l’Estat espanyol. La seua mirada combina rigor analític, esperit pràctic i humanisme digital, i convida a repensar no només com treballem, sinó per què i per a qui treballem en una societat hiperconnectada. Amb el llibre El trabajo ya no es lo que era (Conecta, 2020) i el documental Ciutat en Beta. El treball d’avui, la ciutat de demà (2023), ofereix una anàlisi valenta i clara sobre com la digitalització, la desintermediació i l’automatització estan transformant el món del treball — amb propostes per construir una societat més justa i resilients davant els reptes d’aquest nou paradigma.

    Nota al marge 

    En diferents parts de la càpsula, faig referència a l’economia plataforma. Aquest és un model econòmic basat en plataformes digitals que faciliten la interacció directa entre diferents usuaris —per exemple, consumidors, treballadors, empreses o proveïdors de serveis— mitjançant aplicacions o llocs web.

    Aquest sistema pot aportar beneficis importants quan es basa en la col·laboració i l’ús eficient dels recursos. Per exemple, iniciatives com BlaBlaCar, que fomenta el viatge compartit i redueix emissions o CrowdFarming, que impulsa un model més just, cooperatiu i arrelat al territori. Bé. El tema dona per molt. Et proposo reprendre’l en una altra càpsula TIC.

    Per tot, per tant, per molt més

    Lluny d’avesar-me —i avesar-nos— a l’absència del Florenci, aquesta  esdevé un desafiament que ens anima a celebrar i gaudir de la vida, conscients de la nostra vulnerabilitat. A continuar persistint amb preguntes, amb memòria, amb l’ànima oberta, com ell va aprendre.

    I potser aquest és el millor llegat que ens regales: recordar que viure és assajar, i que estimar és fer-ho cada dia, com si fos la primera vegada… o la darrera. Descansa en pau, Florenci!

    Bona quinzena. xerpejant.cat

  • Nota 208. Fascicle 27. Vampirisme digital

    Nota 208. Fascicle 27. Vampirisme digital

    En la mitologia popular, els vampirs són éssers que habiten a la foscor, que s’amaguen entre els humans i xuclen la sang dels animals per esquivar la mort.

    D’una manera similar, el creixement desmesurat dels centres de dades, gegants invisibles que mantenen el funcionament del núvol d’internet, ens mostra un altre tipus de vampirisme. No xuclen sang, però sí recursos naturals deixant una empremta mediambiental cada vegada més profunda.

    Què són els centres de dades?

    Els centres de dades són espais que allotgen milers de servidors dedicats a emmagatzemar, processar i gestionar la nostra informació digital i mantenir viva la nostra vida al núvol: Les fotos que pengem a Instagram, els missatges de WhatsApp que enviem, els nostres records digitals, les nostres interaccions en línia… Tot passa per aquests centres. 

    Aquesta indústria ha vist un creixement ràpid i desmesurat en els darrers anys. La demanda de poder de càlcul no s’atura, i el nombre de centres de dades augmenta a mesura que creixen les necessitats de les empreses tecnològiques i dels usuaris digitals. Però, en aquest procés, cada cop es fa més difícil ignorar el cost mediambiental.

    Un model de negoci energívor

    Els centres de dades consumeixen molta energia per mantenir els servidors en funcionament. A més, necessiten grans quantitats d’aigua per a la refrigeració dels dispositius. Aquest consum massiu d’energia i aigua genera una enorme pressió sobre els recursos naturals, juntament amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons l’ONU, només l’any 2022, els centres de dades van consumir 460 terawatts d’electricitat, equivalent al consum energètic de l’Estat francès durant tot un any.

    Tot i les promeses d’innovació i responsabilitat ambiental, gegants com Amazon, Google i Microsoft mantenen i amplien constantment els seus centres de dades, amb una expansió que sembla no tenir límits, tot i que la sostenibilitat queda cada cop més lluny dels seus models de negoci.

    D’aquí que activistes mediambientals utilitzin la imatge de vampirs digitals per cridar l’atenció sobre l’impacte mediambiental de les grans empreses tecnològiques. 

    Un negoci a costa del medi ambient

    Aquest consum de recursos es multiplicarà si la demanda continua creixent sense mesures de sostenibilitat.

    Amb l’expansió de la intel·ligència artificial (IA), la situació es complica encara més. 

    Els models d’IA, com ChatGPT, tenen un cost ecològic notable. Segons diversos estudis, generar una resposta de cent paraules amb un model d’IA pot consumir fins a mig litre d’aigua. 

    A més, cada pregunta formulada a ChatGPT consumeix l’energia equivalent a la que gasten catorze bombetes LED durant una hora. 

    El repte de la sostenibilitat digital

    Amb l’augment de la consciència sobre el canvi climàtic i la crisi energètica, és més important que mai exigir més transparència de les grans corporacions tecnològiques. Aquestes empreses han de començar a integrar mesures efectives per a una sostenibilitat digital real, que minimitzi l’impacte dels centres de dades i els serveis digitals.

    Els usuaris també hem de reflexionar sobre com utilitzem la tecnologia i com reduir el consum per forçar la indústria a ser més responsable. Com podem aprofitar els avenços tecnològics, com la intel·ligència artificial, sense fer-ho a costa del nostre planeta?

    Si et preocupa aquesta qüestió, et recomano el número de maig de La Directa, dedicat a aportar respostes sobre aquest desafiament. Directa 589.

  • Nota 207. Fascicle 26. Dia de la Contrasenya.

    Nota 207. Fascicle 26. Dia de la Contrasenya.

    Saps quina és la porta d’entrada principal a la teua vida digital? Exacte: la contrasenya.

    Cada any, el primer dijous de maig celebrem el Dia Mundial de la Contrasenya, una oportunitat per reflexionar sobre com protegim les nostres dades i la nostra identitat en línia.

    Per què és tan important?

    Si la deixes a la vista o posada al pany, si utilitzes la mateixa a tot arreu o si tries combinacions massa senzilles, exposes la teua vida digital a riscos innecessaris.

    Aquestes males pràctiques obren de bat a bat les portes de la teua llar digital als suplantadors d’identitat, els estafadors i els ciberdelinqüents. I el més fotut, és que sovint no ens n’adonem fins que ja és massa tard.

    Quins són els errors més comuns?

    Els ciberdelinqüents utilitzen tècniques cada cop més sofisticades per accedir a la nostra informació. I, moltes vegades, sense voler-ho, els hi posem més fàcil. 

    Per això, és important que evitis repetir la mateixa contrasenya en diferents comptes i serveis.

    A l’hora de construir-la, defuig integrar-hi dades personals fàcils d’endevinar com aniversaris, noms de mascotes o dates de naixement.

    Tampoc hi  ajuda, el fer de no actualitzar mai les contrasenyes, mantenint-les sense canvis, al llarg del temps. Ni escriure-les en un paper o compartir-les per missatge, correu o trucada telefònica.

    Com puc fer-ho millor?

    Per sort, protegir-te és una tasca assumible, si incorpores alguns hàbits senzills al teu dia a dia digital:

    Crea contrasenyes robustes combinant llargues seqüències de lletres majúscules i minúscules, números i símbols. Evita patrons evidents o paraules comunes del diccionari.

    Utilitza un gestor de contrasenyes. Aquestes aplicacions t’ajuden a custodiar de manera segura totes les teues claus i t’ajuden a generar contrasenyes fortes i úniques per cada servei.

    I el doble factor de verificació?

    Activar un segon factor d’autenticació afegeix una capa extra de seguretat per verificar que realment ets tu qui intenta accedir a un compte o servei.

    Es poden combinar diferents tipus de factors:

    • Alguna cosa que saps. Per exemple, una contrasenya, un PIN o una pregunta secreta.
    • Alguna cosa que tens: un dispositiu físic per rebre un codi, una app d’autenticació (com Google Authenticator) o una clau de seguretat (com una YubiKey).
    • Alguna cosa que ets. Dades biomètriques com l’empremta digital, el reconeixement facial, o la veu.

    Per exemple, una contrasenya que saps amb un codi rebut al mòbil que tens és una mesura senzilla però molt efectiva.

    Normalment, pots activar el doble factor des de la configuració de seguretat del teu compte, buscant l’opció Verificació en dos passos. 

    En definitiva:

    Avui és un bon dia per revisar, actualitzar i enfortir les teues contrasenyes. No ho deixis per a demà: cada segon compta per protegir la teua vida digital. En un món on les nostres dades personals són més valuoses que mai, la seguretat comença en tu.
    Una contrasenya forta és el primer pas. La verificació en dos passos és el mur de seguretat que la complementa.

  • Capítol 4 – Tecnologia generativa

    Capítol 4 – Tecnologia generativa

    Les màquines no només processen dades. Ara també escriuen, pinten, dissenyen i conversen. I ho fan sorprenentment bé. I cada vegada, millor!

    Què és la tecnologia generativa?

    La tecnologia generativa fa referència a sistemes capaços de crear contingut original a partir de dades. A diferència de les eines digitals “tradicionals”, es limiten a executar ordres o repetir patrons, aquestes eines poden produir textos, imatges, vídeos, música, programari o models tridimensionals de manera autònoma.

    El seu funcionament es basa en la intel·ligència artificial (IA), especialment en un tipus de model conegut com a model generatiu.

    Un dels més coneguts actualment és ChatGPT d’OpenAI, però hi ha moltes altres eines que cobreixen diferents àmbits creatius i professionals:​

    A partir d’aquest capítol, incorporem col·laboradors: l’Enric i la Joana, les veus catalanes que formen part de la Microsoft Speech Platform i gràcies a la plataforma TTSFree.com: una eina gratuïta que converteix text en veu amb resultats sorprenents. És especialment útil per a docents, creadors de contingut i qualsevol persona que vulgui generar àudio en català de forma ràpida i senzilla.

    Com s’entrena una màquina per crear?

    Aquestes eines no creen contingut del no-res, sinó que s’alimenten de grans volums de dades. Per exemple, un model que escriu textos ha d’haver llegit milions de llibres, pàgines web i converses per aprendre a generar frases coherents. Això li permetrà:

    • Escriure una carta formal o una cançó d’amor.
    • Crear una recepta de cuina amb els ingredients que tens a casa.
    • Generar una imatge a partir d’un text.

    He estat jugant-hi una estona, per crear una imatge dels nostres còmplices la Joana i l’Enric, a l’estudi de gravació de Ràdio Sió.

    Tot plegat pot semblar màgia, però és estadística i algoritmes. Molt poderosos, això sí.

    Exemples quotidians de tecnologia generativa

    1. Estudiar amb ajuda. Demanar a ChatGPT que li expliqui la Revolució Francesa a un infant de deu anys, responent amb un relat entenedor, breu i adaptat.

    2. Fer més àgil la feina. Utilitzar Copilot dins d’Excel per generar automàticament gràfiques i informes a partir de taules.

    3. Creativitat a mida. Fer servir l’eina Suno per compondre una cançó amb lletres en català i acompanyament instrumental.

    4. Suport a la vida quotidiana. Crear un menú setmanal saludable i personalitzat amb l’ajuda d’una IA, tenint en compte al·lèrgies, temps disponible i pressupost.

    5. Accés a la tecnologia sense saber programar. Fer un web amb un generador automatitzat, que crea tot el disseny i contingut amb només respondre preguntes senzilles.

    A.I. d’OneRepublic ft. Peter Gabriel (2016)
    La cançó aborda la tensió entre la naturalesa humana i la creixent presència de la intel·ligència artificial en la societat. Expressa preocupació per la pèrdua d’emocions i connexions genuïnes en un món cada vegada més dominat per la tecnologia. 

    Beneficis clau

    • Estalvi de temps: Permet fer feines repetitives o creatives a una velocitat sorprenent.
    • Democratització de la creativitat: Possibilita que qualsevol persona, tingui coneixements tècnics o no, pot generar continguts digitals.
    • Personalització: S’adapta a gustos, interessos, nivells de llengua o coneixement.
    • Accessibilitat: Pot traduir textos, llegir en veu alta, resumir i adaptar documents llargs…

    Però… també té riscos

    Igual que les altres tecnologies disruptives que hem vist en capítols anteriors, la generativa no és neutra. Pot amplificar problemes si no s’utilitza amb ètica i responsabilitat.

    • Desinformació i deepfakes: Generar imatges o notícies falses, fent servir tècniques d’hipertrucatge o permutació intel·ligent de rostres és més fàcil que mai, que poden ser explotats en ciberatacs o campanyes de desinformació.
    • Drets d’autoria: Si una IA crea una imatge original, de qui és? I si copia estils sense permís dels autors originals?
    • Dependència i pèrdua de pensament crític: Si deixem que la màquina pensi per nosaltres, pot ser que deixem d’entendre el món pel nostre compte.
    • Impacte laboral: Alguns perfils professionals (redactors, dissenyadors, programadors…) poden veure com la seva feina canvia radicalment, arribant fins i tot a desaparèixer?
    • Filtració de dades sensibles: Aquests models poden revelar informació personal, com dades biomètriques o de salut, especialment si han estat entrenats amb dades no anonimitzades.
    • Inferència de dades personals: Fins i tot sense accés directe a dades sensibles, la IA pot deduir informació privada a partir de patrons de comportament o preferències dels usuaris. 
    • Elevat consum energètic: L’entrenament i funcionament de models d’IA requereixen una gran quantitat d’energia, contribuint a les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
    • Consum d’aigua per refrigeració: Així mateix, per mantenir els centres de dades a temperatures òptimes, es consumeixen grans volums d’aigua. Per exemple, es calcula que cada imatge generada amb IA pot requerir entre 2 i 5 litres d’aigua per a la refrigeració dels servidors.

    Eliezer Yudkowsky, investigador autodidacte en seguretat de la IA i fundador del Machine Intelligence Research Institute (font)

    I ara què?

    No es tracta de fugir d’aquesta tecnologia, sinó d’aprendre a viure-hi. Igual que hem après a conviure amb els cercadors, els telèfons intel·ligents o les xarxes socials, també caldrà formar-nos per fer un ús ètic, conscient i creatiu de la generativa.

    És fonamental abordar aquests desafiaments de manera proactiva per garantir que la IA generativa contribueixi positivament a la societat, per fer-la més justa i col·laborativa.

    Això passa per

    • Implementar marcs reguladors sòlids. Com la Llei d’intel·ligència artificial de la Unió Europea, que estableix categories de risc i requisits específics per a cada tipus d’aplicació. ​(veure)
    • Fomentar la transparència i l’ètica, assegurant que els sistemes d’IA respectin els drets humans i promoguin la protecció de dades al llarg de tot el seu cicle de vida, tal com recomana l’UNESCO.
    • Promoure pràctiques sostenibles com l’ús d’energies renovables i l’optimització dels models per reduir el consum de recursos. (vols aprofundir?)

    Timnit Gebru, investigadora en ètica de la intel·ligència artificial. (font)

    Cloenda

    En el pròxim capítol: parlarem de tecnologia educativa i repensarem com (des)aprenem a l’era digital.

  • Nota 206. Fascicle 25. Meta AI

    Nota 206. Fascicle 25. Meta AI

    Has vist el cercle flotant amb un degradat de colors blau, violeta i verd, a la pestanya de xats de WhatsApp?

    Aquesta icona és l’accés directe a Meta AI. Una actualització que s’ha afegit sense avisar ni demanar permís als seus usuaris.

    Què és Meta AI?

    Meta AI és un assistent virtual creat per Meta, basat en un model de llenguatge anomenat LLaMA 3. làma zri (Large Language Model Meta AI).

    A diferència d’altres assistents com ChatGPT o Gemini, Meta AI està integrat nativament en aplicacions com WhatsApp, Facebook i Instagram.​

    L’objectiu és oferir les seues funcionalitats dins del mateix ecosistema de Meta per retenir la teua atenció i fomentar que passis més temps a les seues plataformes. Així, com més l’utilitzes, més dades recull sobre tu.​

    Fins ara, els models d’intel·ligència artificial de Meta s’han entrenat amb dades en anglès i dels Estats Units. La seva expansió a Europa busca copsar també la riquesa de les llengües, cultures i formes de comunicació europees.​

    Privacitat sota sospita

    Meta pot accedir a les teues interaccions, interessos, hàbits, preferències i estil de comunicació, i fer-ho servir per entrenar els seus models d’IA, millorar la teua experiència d’usuari, la publicitat personalitzada i mantenir-te segrestat davant de la pantalla. 

    Tots els teus rastres digitals compten.​ Per això, no comparteixis mai dades personals, confidencials ni sensibles.

    A més, a partir del 26 d’abril de 2025, Meta començarà a utilitzar el contingut públic de Facebook i Instagram (fotos, vídeos, comentaris) per entrenar la seva IA generativa. Encara que afirmen que només faran servir contingut compartit en obert, aquesta pràctica ha generat una forta controvèrsia

    Com evitar que Meta faci servir les meues dades?

    Tinc una notícia bona i una de dolenta.

    La bona és que a la Unió Europea tenim dret a oposar-nos al tractament de les nostres dades. Meta ha habilitat un formulari específic per exercir aquest dret. Un cop l’enviïs, rebràs un correu confirmant que no faran servir les teues dades públiques per entrenar els seus models.

    La dolenta és que si apareixes en una foto pública d’una altra persona o si algú et menciona o t’etiqueta, Meta pot continuar usant aquestes dades. És a dir, l’oposició no és total.

    I amb les dades de WhatsApp, què?

    Els missatges de les converses personals i de grup estan xifrats d’extrem a extrem, fet que impedeix que Meta o tercers els puguin llegir. Però atenció: les interaccions amb Meta AI no estan xifrades. Això vol dir que Meta pot utilitzar-les per entrenar els seus models.​

    Ara per ara, no podem eliminar completament l’assistent a WhatsApp. Però pots evitar interactuar-hi i gestionar les dades recopilades accedint a la configuració del bot.​

    En definitiva

    La integració de Meta AI sense un consentiment actiu, amb opcions limitades de control i riscos reals per a la privacitat, ha despertat una onada d’inquietud i incomoditat entre els usuaris de WhatsApp, Instagram i Facebook.

    Davant d’això, només hi ha una alternativa: Informar-te i revisar periòdicament la configuració de privacitat de les aplicacions que utilitzes.

    Això, i anar pensant a fer el pas cap a alternatives més ètiques, transparents i respectuoses amb els teus drets i llibertats digitals!

  • Càpsula 205. Paraules clau

    Càpsula 205. Paraules clau

    Vam viure un dia esplèndid. Va servir per posar en relleu el valor del Gran Pulmó Verd Targarí, que des de fa més de cent anys, arreplega senyals d’efemèrides autòctones i globals, així com testimonis supervivents de la història i l’etnografia locals.

    Des del 12 de maig, a tocar de l’implantat finestral gòtic provinent de la desapareguda capella dels Ardèvol —a tocar-tocar del Palau dels Marquesos de la Floresta—, ha emergit una nova fita dins de la crònica sentimental de la ciutat: l’escultura commemorativa del vuitantè aniversari de Nova Tàrrega.

    Com ja he confessat altres vegades, em declaro molt fan del disseny de Júlia Freixas. Però encara més de les vuit paraules clau que ha retallat en ferro forjat i que defineixen aquest projecte editorial: comunitat, participació, proximitat, veracitat, setmanari, Tàrrega, informació i periodisme.

    Inspirat per aquesta peça, vull dedicar aquesta Càpsula TIC a Internet. Perquè, igual que el nostre setmanari, la xarxa de xarxes també va néixer de la terra: del talent, la cooperació i la voluntat de persones que volien comunicar-se i compartir coneixement.

    Per això, avui et proposo recuperar vuit paraules clau que han definit Internet des dels seus orígens. Un exercici de memòria i reivindicació. Perquè només si recordem d’on ve, podrem defensar Internet com el que hauria de ser: una eina col·lectiva de transformació, convivència i creació compartida.

    Aquí tens les 8 paraules clau que, anant bé, han de continuar guiant el futur de la xarxa.

    1. Universalitat

    Internet ha d’estar disponible per a tothom, sense exclusions per motius econòmics, geogràfics o socials. Aquesta era la idea original: una infraestructura global, oberta i accessible, que connectés persones i coneixements.

    Tanmateix, milions de persones encara viuen al marge digital. Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), encara avui més d’un terç de la població mundial no està connectada (11/24). En zones rurals com la nostra, en països del Sud Global o en contextos de pobresa, l’accés a Internet és car, lent o inexistent. Aquesta bretxa digital s’afegeix a desigualtats ja existents i fa més gran l’exclusió social, especialment entre dones, infants, persones grans i comunitats minoritzades.

    2. Interoperabilitat

    Internet fou concebut com un sistema on tots els nodes poden connectar-se. Això és clau per garantir una xarxa oberta i eficient, on aplicacions, serveis i dispositius puguin comunicar-se entre ells, lliurement i sense barreres.

    Però avui, aquesta lògica està sota amenaça. Les grans empreses tecnològiques creen ecosistemes tancats per retenir usuaris i controlar el mercat digital. Per exemple, encara que Android sigui de codi obert, Google imposa condicions als fabricants perquè incloguin les seues apps per defecte.

    3. Descentralització

    Internet va néixer com una xarxa distribuïda, sense un centre de control únic. Aquesta descentralització era clau per garantir la resistència davant fallades, censura o atacs.

    Però avui el panorama ha canviat. La concentració de poder digital en poques mans —les anomenades MAGMA (Meta, Amazon, Google, Microsoft, Apple)— i la hiperdependència d’aquests monopolis digitals, ha fet que una bona part dels serveis i infraestructures quedin recentralitzats. Trencant l’equilibri i convertint la xarxa en un espai menys lliure i menys divers.

    4. Neutralitat

    Tots els continguts d’Internet han de circular en igualtat de condicions. Sense discriminació ni priorització segons qui els envia, qui els rep o quin tipus de contingut són.

    Però aquest principi està en perill. Alguns proveïdors d’Internet prioritzen certs serveis, limiten l’accés a d’altres o ofereixen Zero Rating (permeten l’accés gratuït a determinades plataformes, però les altres sí que consumeixen dades del teu pla, coaccionant l’exploració d’alternatives) o el tràfic discriminat (alentiment de la velocitat d’accés a serveis o la visualització de continguts multimèdia baixa qualitat, per forçar la contractació de paquets més costosos), creant un accés parcial, esbiaixat i reduït a la xarxa.

    5. Accés obert

    Una de les grans fortaleses d’Internet és la seua capacitat de donar veu i eines a qualsevol persona. Tothom ha(uria) de poder crear, publicar i compartir continguts lliurement.

    Tanmateix, en moltes realitats no és així: censura sistemàtica (com el Gran Tallafoc de la Xina), eliminació automàtica de continguts per part dels d’algoritmes opacs de les plataformes (com YouTube, TikTok i Instagram), i restriccions arbitràries d’accés (com el cas que ha desvelat la Fundació puntCAT amb els bloquejos indeguts durant els partits de LaLiga)

    6. Llibertat d’expressió

    Internet ha estat (i ha de continuar sent) una gran plaça pública global. Un espai per expressar idees, emocions, crítiques i propostes. Un canal per a la democràcia i el pensament crític.

    El repte és mantenir aquest dret fonamental sense deixar les portes obertes als discursos d’odi, desinformació o extremismes. I sense recaure córrer a l’autocensura ni validar sistemes de vigilància massiva que espantin les veus dissidents.

    7. Innovació Oberta

    La xarxa ha estat una incubadora de creativitat i innovació com cap altra eina en la història: la cultura copyleft, el codi obert i l’esperit hacker. Aquesta innovació lliure ha fet possibles projectes com Wikipedia, Mozilla Firefox, GNU/Linux o milers de plataformes i serveis a disposició de tota la comunitat.

    Però a hores d’ara, cada cop ens trobem amb més traves, que intenten frenar aquest desenvolupament lliure. Les grans plataformes tanquen el seu ecosistema amb murs legals, tècnics i comercials. L’exemple més clar és iOS: crear o distribuir apps fora del seu sistema oficial és pràcticament impossible!

    8. Comunitat

    Finalment, cal recordar que Internet no són només cables i servidors. Internet som nosaltres. Una comunitat global que aprèn, crea, comparteix i es transforma col·lectivament.

    Però aquesta comunitat ha estat segrestada per una economia de l’atenció que premia el soroll, la polarització i la viralitat. Plataformes com TikTok, Instagram o YouTube prioritzen el contingut que més enganxa, no el que més aporta.

    Comunitat, participació, proximitat, veracitat…

    Aquestes vuit paraules clau haurien de continuar guiant el nostre futur a Internet. Són brúixoles. I com les paraules retallades en ferro que trobem al Parc de Sant Eloi, no són només mots: són valors que cal defensar.

    Tant el projecte periodístic com en el tecnològic, són pilars d’un futur que somniem compartit, conscient i compromès. Ens recorden que el nostre territori —també el digital— és una construcció col·lectiva que cal protegir, revisar i tornar a imaginar.

    Perquè, igual que Nova Tàrrega, Internet és molt més que una eina. És una finestra oberta al món, una xarxa que ens connecta amb sentit i ens explica amb profunditat. Al servei de la comunitat, del coneixement compartit i d’un futur digital més just, inclusiu i humà.

    Per molts anys més, Internet. I per molts anys més, Nova Tàrrega. Bona quinzena. xerpejant.cat

  • Conte: la Júlia i el mòbil encantat

    Conte: la Júlia i el mòbil encantat

    En el marc de la Diada de Sant Jordi 2025 i de les Jornades Culturals de l’Escola Alba de Tàrrega, des del gòTIC hem impulsat una activitat educativa interactiva adreçada a infants i adolescents amb necessitats educatives especials.: La Júlia i el mòbil encantat, amb l’objectiu de fomentar una cultura digital crítica, segura i creativa.

    Sota del conte interactiu, pots trobar la guia de l’activitat

    justificació

    Es tracta d’un conte il·lustrat amb pictogrames hackejats d’ARASAAC, dissenyat per ser llegit i dinamitzat en grup, encara que també es pot utilitzar de forma individualitzada (al final trobaràs la versió digital interactiva).

    Narra la història de la Júlia, una noia que rep un mòbil nou i descobreix, a través d’experiències quotidianes, els riscos i les oportunitats que comporta l’ús de les tecnologies digitals.

    L’activitat combina la lectura fàcil, les preguntes guiades, les dinàmiques de rol i els recursos visuals i auditius accessibles per a estimular la participació activa i l’expressió d’emocions.

    La Júlia i el mòbil encantat neix de la necessitat d’acompanyar joves amb necessitats educatives especials a comprendre i apropiar-se del món digital d’una manera significativa i vivencial, explica Ramon Oromí Farré, autor del conte i dinamitzador del gòTIC Ajuntament de Tàrrega. Convidant a generar converses profundes sobre l’ús del mòbil en la vida quotidiana, els drets, llibertats i deures digitals, la privacitat, l’amistat, el respecte i les emocions…

    Aquest recurs ha estat estrenat amb l’alumnat i el professorat de les aules Verda i Lila, de l’Escola: Gràcies, Reneé, Eloi, Pau, Abdoulaye, Shaila, Itziar, Joan, Mohamed, Alba, Ramon, Yasmina, Maria, Anna, Roser, Anna i Marc!

    I un agraïment molt especial a la Neus, la meua assajadora preferida.

    guia de l’activitat

    Objectiu general

    Fomentar un ús crític, segur i creatiu del mòbil.

    Promoure valors digitals com el respecte, la privacitat i la gestió emocional.

    Facilitar espais de diàleg i compartició d’experiències digitals, entre iguals.

    Abans de llegir/sentir/mirar

    Preguntes per convidar a iniciar converses:

    • Tens mòbil? Com el fas servir?
    • Què creus que vol dir que un mòbil sigui “encantat”?
    • Què és el que t’agrada fer amb el mòbil?

    Durant la lectura

    El conte s’emmarca en quatre eixos temàtics clau:

    1. Temps de pantalla i benestar digital. Quan la Júlia no pot deixar de mirar vídeos.

    • Què passa quan la Júlia no pot deixar el mòbil?
    • Quan és passar massa temps davant d’una pantalla?
    • Et passa a tu també?

    2. Sobreexposició, seguretat i privacitat: Quan la Júlia rep un missatge d’un desconegut.

    • És segur parlar amb algú que no coneixes?
    • T’ha passat alguna situació així?
    • I tu, a qui ho podries explicar?

    3. Netiqueta digital: Quan la Júlia penja una foto sense permís.

    • Com creus que se sentia l’amiga de la Júlia?
    • Has viscut o vist alguna situació així?
    • Per què és important demanar permís abans de compartir?

    4. Empoderament, autonomia i pensament crític: Quan la Júlia reflexiona i canvia d’hàbits digitals.

    • Tu també pots decidir com fer-lo servir millor?
    • Quines coses bones pots fer amb el mòbil?
    • Tens autocontrol quan fas servir el mòbil?

    Dinàmica proposada

    Després de llegir/sentir/veure cada pàgina,

    També pot fer-se en versió desconnectada i en grup, demanant que aixequin una targeta d’emoció (context/a, trist/a, espantat/da, enfadat/da) per expressar les emocions o posicionar-se davant les actituds i pràctiques digitals.

    Així mateix, pots convidar-los a utilitzar el seu cos per representar-les o que s’agrupin segons la seua resposta.

    A continuació, se’ls convida a explicar el seu posicionament.

    Descarregar full d’emocions.

    Després de la lectura

    Reflexió col·lectiva:

    • Què creus que ha après la Júlia?
    • I tu, què has après?
    • Què vol dir utilitzar el mòbil “amb el cap i el cor”?

    Activitat de creació: El Núvol d’Internet Positiu

    1. Presentació: El núvol representa internet i et convidem a omplir-lo amb paraules, dibuixos i idees positives sobre el que es pot fer amb el mòbil o internet. (descarrega’t la plantilla del núvol)

    • Quines coses bones pots fer amb el mòbil o internet?
    • Què has après gràcies a les pantalles?
    • Com t’ajuda a comunicar-te o a expressar-te?

    2. Convida les participants a inventar els seus pictogrames o a representar plàsticament les accions positives que poden fer amb el mòbil o amb internet (per exemple: La Júlia, ens ha explicat com pot cantar cançons, parlar amb les amistats i aprendre coses.)

    3. Es deixa un espai per visitar els núvols dels altres i fer una petita explicació oral del que han creat. Es pot crear una exposició col·lectiva.

    4. Tancament: Es reforça la idea que el mòbil pot ser màgic, si l’utilitzem amb el cap i el cor:

    Veus quantes coses bones podem fer amb el mòbil si el fem servir bé?

  • Nota 205. Fascicle número 24. Immigrants digitals

    Nota 205. Fascicle número 24. Immigrants digitals

    ​La digitalització ha transformat profundament la nostra vida quotidiana: demanar hora al metge, comprar, comunicar-nos o fer tràmits amb l’administració és avui més fàcil que mai.

    Bé… això per a qui domina les eines digitals. Però, què passa amb les persones que no han crescut envoltades d’aquestes tecnologies?

    Aquesta setmana, he tingut l’oportunitat de xerpejar a la Societat Ateneu de Tàrrega, on he compartit reflexions i estratègies sobre com la tecnologia pot afavorir un envelliment digital actiu.

    Crec que ja sé per on vas…

    Aquí entra en joc el concepte d’immigrants digitals, que fa referència a aquelles persones nascudes abans de l’era digital i que han hagut d’adaptar-se a l’ús de les TIC ja en l’edat adulta.

    El terme el va fer popular l’educador Marc Prensky (2001), diferenciant-los dels nadius digitals. És a dir, aquells que han crescut envoltats de pantalles, connexions i interfícies digitals.

    Per a moltes persones grans, la digitalització no ha representat una millora, sinó un autèntic maldecap. A més, moltes tecnologies, plataformes i serveis es dissenyen pensant exclusivament en usuaris joves, oblidant els ritmes d’aprenentatge, les capacitats i les realitats de vida de les persones grans.

    Aquest edatisme digital —la discriminació per motius d’edat en l’ús o accés a la tecnologia— esdevé una nova bretxa sociodigital, que es fa evident en situacions quotidianes que, per a la majoria, són senzilles: consultar la banca en línia, fer una reserva o demanar hora per a un tràmit administratiu.

    Com contrarestar l’edatisme digital?

    Per combatre aquesta desigualtat, cal emprendre accions holístiques, decidides i estructurals:​

    1. Dissenyar tecnologies inclusives pensades per a tothom: amb interfícies clares, lletra gran, contrastos adequats, un llenguatge entenedor i processos simplificats.

    2. Fomentar l’empoderament digital i mediàtic, oferint espais d’aprenentatge i experimentació contínua, presencial, compartida i adaptada als ritmes de cada persona. Amb paciència, empatia i proximitat. Com procurem fer des del gòTIC Ajuntament de Tàrrega, que precisament ahir, vam presentar les noves activitats.

    3. Finalment, Impulsar un canvi d’actitud social deixant enrere estereotips que veuen a les persones grans com a desfasades o incapaces. Reconeixent el seu dret a aprendre, créixer i participar activament en la societat digital.

    Com apuntava Enric Serradell, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, «no es tracta només d’ensenyar a fer servir una eina, sinó d’integrar el valor social de la digitalització per millorar el benestar i la qualitat de vida» de tothom, independentment de l’edat. 

    Acollim, també al món digital.

    ​Per assolir una societat digital veritablement inclusiva, és imprescindible posar la tecnologia al servei de totes les persones, independentment de la seua edat. Això implica no només desenvolupar eines accessibles i fomentar la participació activa de les persones grans en el món digital. A més, cal promoure una cultura que valori i integri les seues experiències, inquietuds i necessitats.

    Només així podrem garantir l’equitat digital per a tothom, sense que ningú quedi exclòs ni se senti menystingut o foraster en aquest nou continent digital.