Les darreres hores, ens ho hem sentit dir molt: és llei de vida…!
Prova d’això és que, des d’aquest mateix ambó, fa només uns dies, feia el discurs de benvinguda dels Reis d’Orient. I ara em toca intentar encertar algunes paraules que ens ajudin en aquest moment de comiat.
No ens enganyarem.
Feia temps que ja no eres el de sempre.
Un home radical, sense massa mesura i ni càlcul. Impulsiu. Arrauxat. Un home que va viure amb passió.
I aquesta intensitat, ben segur, et va portar dilemes i més d’un conflicte. I tot això et va passar factura.
A mesura que m’he anat fent gran, m’he vist reflectit en molts dels teus principis i contradiccions. Amb els anys, he anat comprenent algunes coses. N’hi ha d’altres que, ja n’havíem parlat sovint, he procurat fer-les diferent.
Com a exemple, aquella dita del teu pare, el padrí Ramon, amb la què ens sorties quan et convenia: «consejos vendo…»
He entès que amb el teu estil —més enllà dels consells que molts cops no seguíem— has deixat una empremta profunda en la nostra vida. A cadascú de nosaltres de manera ben diferent.
Segur que has sentit com moltes persones, que ens han acompanyat aquests dies, ens emocionaven amb els records de les experiències que havíeu compartit al llarg de la teua vida.
Per això, i amb la convicció de què ets present i que m’estàs observant amb aquesta mirada teua tan pròpia, m’agradaria provar de dir-te —dir-vos— quatre coses.
Primera.
Començo pel final.
Has viscut les darreres hores de vida, connectat a una BiPAP.
Mentrestant, nosaltres, asseguts al teu voltant, els pip-pips de la màquina, ens acompassaven al ritme del flux i el reflux de la teua respiració, els moviments del teu cos, els batecs del teu cor. Ens feien més conscients encara, del teu esforç i la dificultat per esgarrapar una mica d’aire per mantenir l’alè de la vida…
Com una lliçó final teua. Recordant-nos la importància de gaudir amb intensitat i consciència cada instant. De viure amb plenitud, sense reserves, malgrat les contingències, les limitacions i la fragilitat.
Segona.
Dimecres, mentrestant esperàvem la darrera ambulància, i malgrat el teu estat crític, tu només tenies al cap el dinar de l’endemà amb els teus amics i al que no volies faltar de cap manera.
I és que la taula ha estat un espai que t’ha configurat profundament. -Imagino que amb l’empelt del padrí Benido i la padrina Dolores, i amb l’actitud de servei de la mare-. I també ens ha modelat a nosaltres.
Un lloc de trobada i celebració, d’hospitalitat i acollida, de família estesa. Vida quotidiana, sense solemnitat, però amb transcendència. També de transmissió de valors, de manera d’estar al món, d’una forma concreta d’estimar.
Arribar a casa, a qualsevol hora, i veure la plaça plena de cotxes era habitual. Endevinar qui ens hi trobaríem, esdevenia un joc i una sorpresa.
Tercera.
Sempre has volgut fer la teua i no sempre t’has deixat cuidar. Malgrat això, has tingut el regal de moltes persones que s’han mantingut al teu costat, vetllant pel teu benestar, oferint-te atenció i suport.
M’agradaria aprofitar aquest moment per donar les gràcies a totes les persones que heu acompanyat al pare, al llarg del temps. Incondicionalment. Amb dedicació, cura, tendresa, paciència i humanitat.
Recordar-nos la importància de cuidar-nos els uns als altres. D’estimar, estimar-nos i deixar-nos estimar. De fer el bé. Amb generositat, però també en equilibri i agraïment.
Quarta
La teua convicció profunda de la presència i acció de Déu. Que ens vas inculcar de ben petits i que cadascú ha concretat a la seva manera.
Des d’avui passes a formar part d’aquella llarga llista de familiars, coneguts i benefactors que ens han precedit, i que sempre posaves en mans de la Bona Mare.
Amb l’esperança que al cel hi ha un banc llarg de pedra, com el de davant de cal Roig, on han sortit a rebre’t totes aquestes persones que ja formen part de la Llum.
Amb la confiança de què, manllevant les paraules d’un amic, ara et continuaràs fent present en el quotidià, en les coses més petites i imprevisibles.
Procurarem estar atents!
Gràcies, pare.
Ara descansa tranquil i continua mirant-nos.
Deixa un comentari