xerpejar
és fer camí.
No davant de l’altre.
No darrere.
Al costat.
Acompanyar. Posar-se en marxa. Deixar-se transformar.
Acompanyar l’altre.
Caminar al seu costat, tot compassant-ne el pas,
amb la voluntat de custodiar, orientar, sostenir o fer costat.
Encoratjar el moviment individual i col·lectiu,
oferint presència, suport i confiança perquè pugui reconèixer
i obrir nous camins. Afavorir espais d’encontre,
comunitat i celebració.
Posar-se en marxa.
De manera conscient, intencionada i continuada.
Trescar pels senders de dins i de fora,
sense por de perdre’s, d’aturar-se ni d’equivocar-se.
Avançar amb els ulls oberts i el cor disponible:
deixar-se sorprendre i transformar pels paisatges,
les presències i les descobertes del camí.
En procés.
Fent camí.
Acompanyar perquè cadascú pugui
fer el seu propi camí.
I posar-se en marxa amb la disposició
de deixar-se sorprendre, qüestionar i transformar
per allò que trobem mentre avancem.
Fer costat.
No substituir. No decidir per l’altre.
Ser-hi, escoltar, oferir suport i confiança
perquè puguin aparèixer nous camins.
Deixar-se moure.
Entendre que el camí també ens transforma.
Que podem aturar-nos, perdre’ns,
canviar de direcció i continuar avançant.
Continuem?
Xerpejant no parla tant d’on arribar
com de com decidim caminar.